Resultats de la cerca

En fou el fundador el comte Frederic de Hohenstaufen o de Staufen mort el 1105, que construí el castell de Staufen al Jura suabi i a qui l’emperador Enric IV concedí 1079 el ducat de Suàbia Frederic I de Suàbia , el qual es casà amb la seva filla Agnès de Francònia El seu fill gran, Frederic II de Suàbia mort el 1147, heretà Suàbia, i el segon, Conrad, rebé el ducat de Rothenburg Bé que, abans de morir, llur oncle, l’emperador Enric V 1125, els féu hereus seus, fou elegit emperador Lotari II aquells s’insurgiren contra seu i Conrad esdevingué rei i, finalment,…

Aquest fet provocà una llarga lluita per la seva possessió entre els leopoldins i els conradins , guanyada per aquests L’any 906 el futur Conrad I de Germània prengué possessió del ducat, que passà al seu germà Eberard 918 En rebellar-se aquest contra el rei de Germània Otó I el Gran, duc de Saxònia 936, i ésser mort a Andernach 939, el rei s’apropià del ducat i després en repartí una bona part entre els bisbes de Würzburg, que portaren el títol de ducs de Francònia des del 1168, i Bamberg i l’abadia de Fulda la resta fou dividida en dos ducats, l’oriental i l’occidental, que…

Editada per Innocenci López i Bernagosi i illustrada per Tomàs Padró, en foren redactors, entre d’altres, el mateix Llanas que usà el pseudònim Robert Sanall , Conrad Roure Pau Bunyegas , que hi féu la crítica teatral, Robert Robert X , que hi publicà tota la seva producció catalana, JFeliu i Codina Josep Serra , Frederic Soler Serafí Pitarra i EVidal i Valenciano Blay Màrfegas Esporàdicament, també hi collaboraren JAClavé, MLasarte, etc Aconseguí ràpidament un gran èxit popular i, d’aparició quinzenal, passà aviat a desenal i finalment a setmanal Divergències entre Llanas…

Aconseguiren una bona popularitat els Judicis de l’any , que escrivia Conrad Roure

Tingueren el propòsit de difondre els autors, les institucions i els títols que han estat cabdals en la història de l’esport català En foren autors Carles Santacana, Xavier Pujadas i Conrad Vilanou, entre d’altres Se’n publicaren deu números

Fundat al desembre del 1925, és el segon club amb més socis de la província de Girona El primer president fou Joaquim Colomer El 1926 construí la piscina i el camp de waterpolo i el 1930 organitzà per primera vegada el Campionat de Catalunya de natació, competició que acollí per segona vegada l’any 1993 Després de la Guerra Civil fou refundat l’any 1944 Des d’aquest any organitza la Travessia de l’estany de Banyoles, la primera edició de la qual guanyà Felip Sànchez-Babot, i des del 1995, la Mitja Marató del Pla de l’Estany Fou seu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 en les proves de rem…

Es començà a publicar l’any 2002 amb una periodicitat anual i amb un volum d’articles considerable Amb anterioritat, des de la seva fundació, la Societat Catalana de Pedagogia publicava un Butlletí , precedent immediat de l’actual revista El primer director fou Conrad Vilanou i Torrano 2002-11

Publicà 300 números Fou dirigit de primer per Josep Feliu i Codina, i després, per Conrad Roure Hi collaboraren Frederic Soler, Emili Coca i FPelagi Briz, entre d’altres Apelles Mestres en fou el dibuixant més habitual Suspès governativament l’any 1878, durant dues setmanes sortí amb el títol Lo Pregoner

Dirigit primer per Simó Alsina i Clos —s’encarregà de la part artística Ramon Escaler—, posteriorment en foren directors Antoni Ferrer i Codina i Artur Guasch i Tombas Hi collaboraren, entre altres, Conrad Roure, ABori i Fontestà, FUbach i Vinyeta, etc Gaudí d’una certa popularitat, que li permeté d’aparèixer fins el 28 de desembre de 1907 A partir del 1890 publicà anualment un “Almanac”

Constituït el 20 de gener de 1971 per l’empresa Aeronàutica del Segre SA, fou una entitat creada per a explotar les installacions aeroportuàries que s’estaven habilitant a l’Aeròdrom de la Cerdanya Fou inaugurat el 1973 amb una etapa a la Volta Aèria a Catalunya Nascut sota la direcció de Conrad Folch, realitzava cursos de pilot, vols de lleure i excursions aèries El 1976 es produí un incendi que cremà totes les installacions El 1980 creà la secció de paracaigudisme Paracentre Cerdanya, primera escola civil de paracaigudisme d’Espanya, però el 1982 tancaren les portes