Resultats de la cerca

Es tracta del marquesat de Contreras concedit el 1772 a José de Contreras, fill dels comtes d’Alcúdia, i que havia estat venut, per a beneficiar, el 1796 Ha passat als Vallès, comtes d’Albalat

Fundat el 2004, té la seu al Canal Olímpic de la ciutat Els seus 50 socis practiquen les modalitats de caiac en aigües tranquilles, caiac de mar, descens i caiacpolo Els esportistes més destacats són Lucas Contreras i Antonio de Diego, campió del món i d’Europa de piragüisme adaptat en K-1 200 m categoria A

Formats per l’ala radical dels revolucionaris, persistiren a Catalunya malgrat els esforços del govern central per a dissoldre'ls Reorganitzats pel setembre del 1869, prengueren una part important en els fets de Barcelona en ésser proclamada la Primera República Possibilitaren l’ocupació de la capitania general de Catalunya pel profederalista general Contreras i, per un decret de la diputació, passaren a substituir l’exèrcit regular 9 de març de 1873, fet que resultà aviat inviable En caure la República gener del 1874 foren desarmats per l’exèrcit

És considerada una de les fites per a la consolidació de la història rural a Catalunya Entre els seus principals impulsors destaca Emili Giralt i Raventós Vilafranca del Penedès, 1927 Participà en la celebració de quatre Colloquis d’Història Agrària 1978-97 L’any 1996 signà un conveni de coedició de la revista amb la UdG, la UB, la Universitat de Lleida, la URV i els Estudis Universitaris de Vic Els números 12 1998 i 13 2000 es dedicaren al pairalisme i a l’alimentació, respectivament El primer inclou articles d’Encarna Roca, Rosa Congost, Joaquim M Puigvert, Jordi Planas, Joaquim Capdevila,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IMATCO Carles Jover, Barcelona ARGUMENT Josep Joan Bigas Luna GUIÓ JASalgot, JRodríguez Jordana FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Fujicolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Carles Riart MÚSICA Vangelis INTERPRETACIÓ Victoria Abril Clara, Julito de la Cruz Juan, Jaume Sorribas Ramón, Consol Tura Ana, Carme Contreras la mare d’Ana, Carles Lucena el pare d’Ana ESTRENA Madrid,19051980, Barcelona, 30011981 PREMIS Sorrento Itàlia 1982 Agis - Banca Nazionale del Lavoro al millor film, Brusselles 1980 finalista de L’Âge d’Or Sinopsi Clara és una dona independent…

El Cercle és una societat cultural i recreativa fundada el 1881 a l’empara del Teatre de la Plaça des Born, inaugurat el 1875 D’acord amb el subtítol de la revista, Treballs de la Secció d’Estudis , la publicació s’inicià amb la voluntat de recollir els estudis més destacats apareguts en cicles o conferències esparses, inclosos en l’agenda dels cursos acadèmics d’aquesta Secció del Cercle, revitalitzada el 1986, després d’haver tingut un paper clau en la represa de la menorquinitat durant la seva primera etapa 1953-70 sota el règim franquista Amb un ampli ventall temàtic, metodològic i…

Se subtitula Revista d’història moderna El plantejament inicial, però, participà més de la iconoclàstia dels idealistes que de la consuetud dels professionals En primer lloc, l’objectiu de la revista fou atenuar l’extraordinari buit historiogràfic que patia la recerca històrica dels s XVI, XVII i XVIII a Catalunya en segon lloc, es proposà seguir el tortuós camí de la història compromesa amb el present, el futur i els explotats en tercer lloc, projectà fórmules renovades d’interconnexió entre la investigació històrica, l’ensenyament de la història a tots els nivells i la societat i,…

Desenvolupament enciclopèdic Fou escrita el 1593 en català i traduïda pel mateix autor al castellà el 1601 Es tracta del primer relat cronístic de la història de Mallorca, que fou encarregat pels jurats illencs, tot i que després el text no fou publicat La crònica pretenia oferir una evolució lineal i seqüenciada de la història illenca des dels orígens remots fins a l’època en què fou escrita acaba amb el regnat de Felip II Binimelis completà l’obra amb altres aspectes d’interès narratiu organització eclesiàstica, estructures de poder, descripció geogràfica, principals…

Volgué ésser la concreció organitzativa del federalisme i del republicanisme Trigà però a convertir-se en un veritable partit polític, i inicialment fou sols un moviment que hom pretengué fonamentar en la teoria del pacte de Pi i Margall Comptà de fet amb diversos centres d’iniciativa, mancat d’una direcció incontestada la representació parlamentària, que fou de 85 diputats en les corts del 1869, 52 el 1871, 52 a l’abril del 1872 i 77 a l’agost del 1872 37, 19, 24 i 31, respectivament, dels quals correspongueren als Països Catalans la premsa, sobretot El Federalista , El Estado Catalán i La…