Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
els Desemparats
La imatge de la Mare de Déu dels Desemparats
© Fototeca.cat
Advocació de la Mare de Déu, popular a la ciutat de València des del s. XV.
Originàriament, sembla vinculada a la creació pel frare mercedari Gilabert Jofré 1409 d’un hospital de folls, per ajudar el qual fou constituïda la Confraria de Santa Maria dels Innocents, Folls i Desemparats 1414 Aquesta confraria, a més d’atendre les necessitats de l’asil, s’ocupà particularment d’assistir els condemnats a mort i, en general, d’enterrar els difunts indigents o sense família ajusticiats, nàufrags, prostitutes, i també d’altres formes de beneficiència dotar donzelles òrfenes, etc Fins a la darreria del s XVI, celebrà, el dia de Sant Macià, una cerimònia religiosa…
germandat del Sant Calze del Cos de la Noblesa Valenciana
Història
Corporació de la noblesa valenciana fundada el 1917, amb estatuts propis reformats el 1923, per donar culte i guàrdia d’honor al Sant Calze de la seu de València.
És sota la protecció de la Mare de Déu dels Desemparats i de sant Francesc de Borja Per formar-ne part cal ésser catòlic, súbdit de l’Estat espanyol, títol del regne o primogènit de títol del regne, o membre d’altres cossos nobiliaris de l’estat Les dones han d’ésser representades per llurs marits o, en cas de no casades, per un cavaller de la Germandat
la Misericòrdia
Història
Advocació mariana documentada a partir del s XIII.
Entre els prop de trenta capelles i santuaris catalans més antics destaquen el de Sant Sebastià o de la Misericòrdia , de Vinaròs Baix Maestrat, el de Reus, el de Canet Maresme, el de la Fatarella Terra Alta, etc Reben sovint també aquest nom les cases de beneficència per a vells o infants desemparats posades sota l’advocació de la Mare de Déu Barcelona, Girona i Vic, entre altres
Pensat i Fet
Anuari publicat a València (1912-72), al març de cada any, sobre temes exclusivament fallers.
Foren els seus directors Josep Maria Esteve i Victòria 1912-36 i Ricard Sanmartín i Bargues 1940-72 Publicà alguns números extraordinaris 1914-23 dedicats a festes locals Fira de Juliol, diada de la Mare de Déu dels Desemparats Redactat íntegrament en català, deixà d’aparèixer en 1937-39 Hi collaboraven, entre d’altres, Maximilià Thous, Bernat Morales, Severí Guastavino, S Rusiñol, Francesc Caballero, F Almarche, Hernández Casajuana, B Ortín, C Salvador, Sanchis Sivera, D Martínez Ferrando, Lluís Bernat, Miquel Duran, Navarro Cabanes i Josep Serred L’illustraven Ignasi Pinazo, J…
Ligarzas
Historiografia catalana
Revista de periodicitat anual fundada el 1968 per Antonio Ubieto Arteta per fer conèixer l’activitat investigadora del Departament d’Història Medieval de la Universitat de València i que desaparegué el 1976.
Desenvolupament enciclopèdic Consta de 8 números apareguts ininterrompudament excepte el 1969 Els 5 primers estan dedicats, o són homenatge, a José María Lacarra, Ambrosio Huici Miranda, Pío Beltrán Villagrasa, Rafael Benítez Claros i Julián San Valero, respectivament Pel que fa al contingut i les línies d’investigació, destaquen la figura del Cid i el seu poema, diversos aspectes del monacat visigòtic, els ordes militars, els jueus, les vendes de captius, falconeria, els furs, la Unió de València i diversos intellectuals eclesiàstics, entre d’altres Els àmbits geogràfics dels estudis són…
Primavera inquieta
Literatura catalana
Llibre de narracions de Jesús Ernest Martínez i Ferrando, publicat l’any 1927.
Desenvolupament enciclopèdic Recull les narracions de Vida d’infant 1921, algunes de Les llunyanies suggestives 1918 i un conte inèdit El recull fou reelaborat i publicat amb quatre contes nous l’any 1947 Les narracions plantegen diferents situacions en les quals uns protagonistes infantils revelen la seva percepció del món i de la realitat dels adults Al llarg de les setze narracions que conformen el volum, els infants que les protagonitzen creen amb les seves accions i els seus pensaments un mosaic que vol dibuixar la psicologia infantil La vida dels infants es relaciona amb la dels adults…
Institut Valencià d’Estudis Històrics
Historiografia catalana
Un dels instituts fundacionals de la Institució Alfons el Magnànim (IAM) creat sota l’impuls de Manuel Dualde i Serrano sobre la base que oferia la delegació a València de l’Escuela de Estudios Medievales del CSIC.
Desenvolupament enciclopèdic Ben aviat s’ampliaren les perspectives i s’encabiren possibilitats relacionades amb altres èpoques i matèries històriques Inicialment s’organitzà en quatre seccions Historia de l’Església, a càrrec de José M de Garganta Llatí Medieval, sota la responsabilitat de Manuel Díaz Història de les Institucions, encapçalada per Josep M Font i Rius Estudis Medievals, dirigida primer per Dualde i Serrano, director també de l’Institut fins a la seva mort 1955, i, després, per Antonio Ubieto Amb el trasllat a la UV dels catedràtics José M Jover i Joan Reglà, foren…
el Trasllat
Processó que es fa a València, al matí de la festa de la Mare de Déu dels Desemparats (segon diumenge de maig), en què hom porta una imatge de la patrona, de la seva basílica a la catedral.
Prengué caràcter multitudinari des del 1911, com a reacció a un discurs de Fèlix Azzati al congrés de diputats, en què valorava la força política del blasquisme per damunt de la dels creients
Falles de València

Falla
© C.I.C - Moià
Folklore
Celebració popular tradicional de moltes poblacions del País Valencià consistent en la crema de figures construïdes a propòsit durant la nit de la festa de Sant Josep (19 de març).
Les figures són bàsicament figures corpòries de caràcter caricaturesc ninots , les quals, acompanyades d’altres de secundàries, hom installa planta a carrers de València i d’altres poblacions valencianes en aquesta data i que hom crema durant la nit Tant els ninots com les escenes amb què s’articulen tenen gairebé sempre una intenció satírica de l'actualitat més immediata, de crítica de costums i també política L’àrea geogràfica de les falles arriba, pel nord, fins a Benicarló, i pel sud, fins a Dénia La tradició dels focs de Sant Joan, a Alacant i als pobles de les comarques del voltant,…
el Barroc
Galileu Galilei (1564-1642)
© Fototeca.cat
Art Barroc
Literatura
Època de la cultura europea, i de les terres de colonització europea, tradicionalment caracteritzada per l’estil artístic barroc; comprèn des de la fi del segle XVI fins al començament del segle XVIII.
Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per primera vegada a l’…