Resultats de la cerca

Publicat en llengua catalana, els directors n’han estat Martina Camiade i Xavier Llovera Pel que fa als collaboradors, destaquen els noms de Lídia Armengol, Martina Camiade, Pere Canturri, Pere Cavero, Jordi Guillamet, Esteve Lòpez, Xavier Llovera, Maria Jesús Lluelles, David Mas, Marta Planas, Joan Peruga, Carme Tudel i Elisenda Vives

Fou fundat a primers d’any per militants del Front d’Alliberament de Catalunya Elisenda Romeu, Alfons Cervera, Josep Digon i Carles Garcia Solé, amb el propòsit de constituir un partit amb el PSAN-provisional i el Col-lectiu Comunista Català Demanà l’abstenció en les eleccions legislatives i es dissolgué el mateix any

Fundat el 1929, fou constituït en record del manista Mariano Juaristi, àlies Atano III A l’inici fou un referent a Catalunya No disposava d’installacions pròpies i els membres jugaven al frontó Sol y Sombra Posteriorment ho feren als frontons Chiqui, al Principal Palacio, al Colón, al Reina Elisenda i al Bac de Roda, on juga actualment Del club sorgiren jugadors com Juan Medina, Benito Torres i Jesús López Des del 1969 el president és Joan Salvatella, directiu de la Federació Catalana de Pilota

Reprengué la pedagogia aplicada en aquesta institució, basada en el mètode Montessori Alexandre Galí , el principal promotor i fundador, en fou l’assessor pedagògic, i el primer president Joan Garriga i Massó Organitzà l’Escola Blanquerna i les acadèmies Monturiol i Elisenda El 1929 creà una nova secció, l’Acadèmia de Música de Barcelona Atès el ràpid creixement de les escoles, hom construí un edifici adequat a la Via Augusta, inaugurat el 1933, on funcionaren fins el 1939 El 1936 passà a dependre directament de la Generalitat com a Escola d’Experimentació i Assaig La Mútua,…

Fou conegut també com Front d’Alliberament Català i Front Armat de Catalunya Entre el 1969 i el 1971 realitzà prop de cent atemptats amb explosius i efectuà nombroses accions terroristes Quan el 1972 foren detinguts diversos militants, la seva direcció s’establí a Bèlgica A l’estiu de 1973 reuní a Brusselles la I Assemblea, en què es declarà marxista leninista i partidari de la creació del Partit Comunista de Catalunya Aquest mateix any es reorganitzà a Barcelona i començà a editar Catalunya Roja 1973 Mai no participà en les plataformes unitàries, com ara l’Assemblea de Catalunya El 1974 s’hi…

Fundat durant la dècada de 1970, inicialment prengué el nom d’Associació Esportiva Cornellà Guanyà la Copa de la Reina 1982 abans de fusionar-se amb el RCD Espanyol el mateix any Formà part de l’Espanyol com a secció durant deu anys i jugà a primera divisió estatal Entrenat per Manoli García Climent, l’equip femení fou campió de la Superlliga en tres ocasions 1985, 1988, 1991 i conquerí la Copa de la Reina en cinc ocasions 1984, 1985, 1986, 1990, 1992 Participà en la Copa d’Europa en les temporades 1985-86 i 1988-89, així com en la Copa Confederació Europea i en la Recopa d’Europa Algunes de…

L’entitat es féu càrrec de les línies corresponents a Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA i Ferrocarrils de Catalunya SA El 1985 integrà les línies de Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents SA La xarxa de FGC es desenvolupa en dues unitats d’una banda, el servei de ferrocarril, que inclou dues línies d’àmbit exclusivament barceloní Plaça Catalunya – Avinguda Tibidabo i Plaça Catalunya – Reina Elisenda, tres línies Barcelona – Vallès Terrassa, Sabadell i Sant Cugat, aquest amb ramals a Rubí i a la Universitat Autònoma amb origen a la Plaça de Catalunya, tres línies Barcelona – Baix…

Fundat l’any 1977, és també conegut per les sigles SAM Els primers anys ocupà la planta superior de les piscines Bernat Picornell fins que, el 1987, es traslladà al Complex Esportiu Municipal Reina Elisenda a causa de la renovació de les installacions de la piscina Club destacat en l’àmbit espanyol, el 1980 patí l’escissió d’una part dels socis, que crearen el Club Esgrima FIDES Guanyà diversos Campionats d’Espanya en totes les categories i especialitats i alguns dels seus tiradors participaren en la Copa del Món, els Campionats del Món i els Jocs Olímpics Alguns dels més…

Pel castell de Lluçà eren feudataris del casal de Barcelona, i pel de Merlès, dels comtes de Besalú, com a senyors de part del Berguedà El primer membre sembla ésser un Eissó de Lluçà 977 la genealogia es pot seguir des de Sunifred I de Lluçà mort el 988, casat amb Eugúncia el seu fill Guisad I de Lluçà mort el 1006 —germà de Guisla de Lluçà , muller de Bernat I, vescomte de Conflent—, casat amb Oda de Besora, inicià una època d’enaltiment del llinatge, que continuà Sunifred II de Lluçà mort vers el 1063, casat amb Ermessenda de Balsareny, i arribà al zenit amb el fill Berenguer de Lluçà…

Potser és del mateix llinatge un Ermengol Senesterra en realitat un fadristern dels Calders, mort en 1221/45, el qual, casat amb Elisenda de Fals, senyora inferior dels castells de Fals, Calaf, Grevalosa, Miralles, Riquer i Coaner i fundadora del monestir de Santa Maria de Caselles, fou pare d’un fill, Ponç, mort abans del 1246, i de dues filles, Romia, que heretà els dits castells, i Elisenda Emparentats amb els Santaeugènia, senyors de Torroella de Montgrí, afegiren sovint aquell cognom al propi Bernat I Senesterra de Santaeugènia , cavaller, comprà el castell de…