Resultats de la cerca

Fundat el 1952, nasqué sota la tutela de la Parròquia de Santa Eulàlia amb el nom de Club Bàsquet Santa Eulàlia d’Esparreguera Debutà en les competicions diocesanes de l’OAR i posteriorment s’inscriví en competicions federatives El 1976 prengué el nom actual i el 1984 inaugurà el nou pavelló La temporada 1996-97 jugà a segona divisió estatal, posteriorment a la Copa Catalunya Entre el 2003 i el 2005 jugà de nou a la Copa Catalunya Disposa d’equips en categories inferiors

Cal cercar-ne l’origen en les processons quaresmals que des del s XVI proliferaren en moltes contrades del Baix Llobregat com per exemple la de Sant Vicenç dels Horts i que derivaren cap a unes representacions pròpiament teatrals, que a Esparreguera tingueren lloc a la plaça de l’Església fins els anys 1865-66 El 1875 s’instituí el drama sacre estructurat seguint un text, amb acompanyament musical i donant importància als mitjans tècnics i s’adoptà definitivament el text d’Antoni de Sant Jeroni, ampliat el 1944 per Ramon Torruella amb una composició musical d’Àngel Monné i Enric…

Fundat el 1915, començà a jugar en l’àmbit federat la dècada de 1930 Competí diverses temporades a primera divisió territorial catalana Jugà a can Comelles, l’Olana, la Creu i, des del 1967, al camp municipal Disposa d’equips de categories inferiors i escola de futbol de base

Fundat al principi de la dècada de 1970, fou impulsat per Joan Asensio, Cast Soteras i Joan Romeu Els anys noranta els equips de base aconseguiren els primers podis del club, i el 1996 el primer equip pujà a primera divisió Participa en els Campionats de Catalunya i d’Espanya Després d’una crisi, el 2003 es traslladà al teatre de La Passió, i des de llavors també és conegut com Club Escola Tennis Taula La Passió d’Esparreguera També disposa d’un equip d’esportistes amb discapacitat física que fou campió d’Espanya i de Catalunya per equips En competicions individuals destaca Jordi…

Obrí les portes el 1980 i el seu promotor fou el mestre nacional i cinturó negre setè dan Ginés Rodríguez, que dirigí la seva escola d’arts marcials Ofereix també formació en altres modalitats esportives com el full-contact, el kick-boxing, el jujitsu, el judo, el hapkido i el karate

Josep Espona i Boatella comprà el 1944, juntament amb un soci, una petita fàbrica de farines El seu fill, Josep Espona i Bañarés 1926-1997, s’integrà al projecte des del començament, però el 1946 comprà una altra planta productora de farina a Rubí Vallès Occidental i, el 1950, introduí a l’Estat espanyol les primeres pastes fetes amb sèmola dura Posteriorment, anà comprant diferents installacions de producció El 1961 absorbí Productos Alimenticios Gallo, propietat del seu amic i client, Fèlix Pagès, i el 1968 inaugurà la primera fàbrica de Granollers Vallès Oriental Amb la incorporació d’…

Poden optar a la candidatura qualsevol municipi o parròquia i també una comarca si la població és reduïda de més de tres mil habitants dels Països Catalans Té l’origen en la constitució, l’any 1998, de l’Associació Capital de la Cultura Catalana, entitat que atorga la designació anualment N’és el director des dels seus inicis Xavier Tudela i Penya Des de la creació d’aquesta iniciativa han estat designades Capital de la Cultura Catalana Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010, les Escaldes-Engordany 2011, Tarragona…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI IF Iquino Barcelona, Josep Carreras i Planas associat ARGUMENT Rafael J Salvia GUIÓ RJ Salvia literari, IF Iquino tècnic FOTOGRAFIA Pau Ripoll blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miquel Lluch MUNTATGE Joan Pallejà, Ramon Quadreny MÚSICA Augusto Algueró pare, Josep Casas i Augé  SO Joan Garcia INTERPRETACIÓ Antonio Vilar Marià Torné, Manuel Gas l’inspector Lérida, Maria Rosa Fornaguera Montserrat, Intèrprets i comparses del Patronat de La Passió d’Esparreguera, de l’obra social Educación y Descanso ESTRENA Barcelona, 21051952…

Joan Generes Manresa — 1864 és documentat des del 1620 féu diversos retaules al Carme i a la seu de Manresa Fills seus foren Francesc Generes , autor d’un retaule a Gavà 1678, i Lluís Generes Manresa — Perpinyà 1710, el qual, establert a Perpinyà, a la mort de Llàtzer Tremulles 1656 n'acabà el retaule de Sant Francesc de Paula al convent de la Victòria de Perpinyà —avui a la catedral— i esdevingué l’escultor més destacat del Rosselló dels cinquanta anys següents treballà en retaules de Serdinyà 1661, Vinçà 1663, Espirà de Conflent 1663 i Estoer 1665, i la seva obra principal fou el gran…

Fundada els anys cinquanta, el 1960 passà a la marca Manufacturas Metálicas Monfort