Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Eurídice
Música
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, esposa d’Orfeu.
Hi ha dues versions de la llegenda d’Eurídice Segons una d’elles, mentre passejava amb les seves amigues les nàiades, fou mossegada per una serp, fet que li provocà la mort Però, segons Virgili l’incident es produí mentre fugia d’Aristeu, que estava enamorat d’ella Orfeu volgué recuperar la seva estimada i davallà a l’hades, el país dels morts Els déus, commoguts pels seus cants, li permeteren endur-se-la amb la condició que no la mirés fins que haguessin arribat al món dels vius Ell, però, no en pogué resistir la temptació i Eurídice fou arrossegada de bell nou a l’hades Aquesta llegenda ha…
Eurídice
Mitologia
Personatge mitològic, muller d’Orfeu.
Fou morta per la mossegada d’una serp Orfeu anà a cercar-la a l’infern, d’on aconseguí emportar-se-la mitjançant el seu cant, però amb la condició de no girar-se a mirar-la no ho complí i la perdé definitivament En les arts plàstiques hom la representa juntament amb Orfeu Aquest tema inspirà el drama musical Euridice , de Iacopo Peri, amb una petita part de GCaccini, sobre un text d’O Rinuccini, estrenat a Florència el 1600, primera òpera conservada
Orfeo ed Euridice
Música
Òpera de Ch.W.Gluck, estrenada el 1762 a Viena (a Barcelona, el 1780).
En aquesta obra Gluck, aconsellat pel llibretista Raniero de Calzabigi, feu una reforma de l’òpera, suprimint-ne les incongruències i la supeditació absoluta del text que s’havien introduït en l’òpera barroca La sobrietat de la música i l’austeritat del cant, amb abundants intervencions corals amb la voluntat d’aproximar-se al teatre grec, des d’una òptica neoclàssica, n'han fet una obra cèlebre que encara figura als repertoris d’òpera mundials Gluck en feu una versió reformada per a representar-la a París 1774, adaptant la veu d’Orfeu una contralt en la versió del 1762 per a tenor
Dànae
Mitologia
Filla d’Acrisi, rei d’Argos, i d’Eurídice.
En assabentar-se el seu pare per l’oracle de Delfos que seria mort per un fill d’ella, la reclogué però Zeus, prenent la forma de pluja d’or, s’uní amb ella, i Dànae parí un infant Perseu Acrisi manà llençar a la mar la mare i el fill tancats en una arca Arribats, però, amb vida a l’illa de Serifos, Dànae fou esposada per Polidectes
Orfeu
Música
Mitologia
Personatge de la mitologia grega.
La importància d’Orfeu amb relació a la música té un doble vessant d’una banda, la seva posició dins la mitologia grega, que en subratlla els vincles amb aquest art de l’altra, el personatge literari i el mite que l’acompanya en la tradició musical a partir del Renaixement Quant al primer aspecte, les fonts gregues el fan procedir de Tràcia Segons algunes versions, era fill d’Eagre, rei d’aquest país, i la musa Polímnia, i segons d’altres, d’Apollo i de la musa Callíope La seva reputació provenia de les seves extraordinàries aptituds musicals és representat sempre amb una cítara, amb les…
Clemencic Consort
Música
Conjunt vocal i instrumental austríac fundat per René Clemencic el 1969 i especialitzat en música antiga i medieval, tot i que posteriorment també ha interpretat obres barroques i fins i tot contemporànies.
Alguns dels instruments amb què toquen són fabricats pels mateixos solistes que integren el conjunt La tasca dels seus membres, a banda de les gires concertístiques, inclou també la investigació sobre criteris d’interpretació o la descoberta d’autors poc coneguts Han reestrenat òperes inèdites d’autors com J Peri, de qui van recuperar la seva Euridice , A Draghi o fins i tot de l’emperador Leopold I També han fet incursions en el terreny de la música litúrgica Entre els seus nombrosos enregistraments, cal destacar la versió original de Carmina Burana per al segell Harmonia Mundi, reeditada…
Orfeu
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, de suposat origen traci, fill d’Eagre i d’una de les muses (Polímnia o Cal·líope).
Cantor, amb les seves melodies encisava els animals i tota la natura El seu nom presenta problemes d’etimologia, així com també el seu tractament mític, que es presenta desdoblat D’una banda, la seva figura va lligada a la davallada als inferns, a la recerca d' Eurídice , el rescat de la qual aconseguí després d’haver persuadit amb el seu cant les divinitats infernals De l’altra, participa també del mite del trossejament per part de les mènades En aquest punt, la seva mort es vincula amb Dionís Zagreu orfisme És difícil de fixar l’antiguitat del mite i destriar-ne…
La Petite Bande
Música
Conjunt fundat el 1972 pel violinista Sigiswald Kuijken.
Especialitzada en el repertori del Barroc i el Classicisme, és una de les formacions d’instruments d’època més apreciades És integrada per especialistes en música antiga, i pren el seu nom de l’orquestra formada per JB Lully a la cort de Lluís XIV Durant els seus primers anys, el conjunt s’especialitzà en la interpretació del repertori francès, i amb la seva labor en auditoris i estudis d’enregistrament contribuí decisivament a la recuperació de partitures de Lully, JPh Rameau, A Campra i AEM Grétry El conjunt treballa assíduament amb G Leonhardt i el seu fundador, Kuijken, que exerceix el…
Camerata Fiorentina
Grup d’erudits, poetes i músics que es reuní al palau del comte i gran humanista Giovanni Maria Bardi, a Florència, entre els anys 1572 i 1587, aproximadament, per discutir sobre la música de la Grècia clàssica.
El primer que emprà el terme camerata per a referir-se al cercle de Bardi fou Giulio Caccini, en la seva dedicatòria de la partitura del drama mitologicopastoral Euridice —considerat com una de les primeres òperes— al comte Giovanni Maria Bardi Aquest cercle, anomenat també Camerata dei Bardi , fou integrat per l’humanista Vincenzo Galilei, pare del savi Galileo Galilei, Emilio dei Cavalieri, els músics Jacopo Peri i l’esmentat Giulio Caccini, i el noble i afeccionat a la música Piero Strozzi, entre d’altres Galilei, en collaboració amb Girolamo Mei, fou el principal responsable de l’estudi…
,
Antígona
Personatge llegendari que recollí la literatura grega.
Antígona hauria nascut del matrimoni incestuós d’Èdip amb la seva mare Jocasta Acompanyà el pare cec quan aquest fou foragitat de Tebes a Èdip a Colonos , de Sòfocles, apareix com la personificació de l’amor filial A la tragèdia també de Sòfocles, representada a Atenes segurament el 441 aC i que duu el nom de l’heroïna, els seus germans Etèocles i Polinices han mort l’un a mans de l’altre rivalitzant pel poder de Tebes Creont, el nou rei, honora Etèocles i mana de no donar sepultura a Polinices, però Antígona burla la prohibició i el colga Detinguda i portada davant Creont, invoca les lleis…