Resultats de la cerca

La filiació segura arrenca de Pere I de Santapau mort després del 1196, castlà de Finestres, que potser seria fill del castlà Arnau I de Santapau , i aquest potser d’un altre castlà, Ponç I de Santapau , que es trobà a la batalla de Las Navas de Tolosa Pere I tingué dos fills, el castlà Hug I de Santapau , que morí al setge de Montesa contra els sarraïns el 1277, sense deixar fills sembla que s’havia casat amb Beatriu de Porqueres, i Ponç III de Santapau , que és el primer del llinatge que consta com a senyor de Santapau i de Finestres Anà a l’expedició a Barbaria i…

D’una temàtica i unes mides molt diverses, però integrat, bàsicament, per quaranta-cinc interpretacions lliures del quadre de Velázquez, nou finestres amb coloms, tres paisatges tardorals i un retrat de la seva muller, Jacqueline, forma, així, una mena de ritme i contraritme Picasso en feu donació al museu del seu nom de Barcelona pel maig del 1968

Els objectius bàsics del seu disseny són la simplicitat, aplicada en el seu entorn d’usuari, el rendiment, que permet l’accés més ràpid a les pàgines web i altres serveis, i la robustesa, que queda palesa a l’hora de gestionar cada finestra com a processos independents, cosa que permet mantenir en funcionament el navegador encara que falli alguna de les finestres

La seva finalitat, segons l’escrit de proclamació, era promoure una restauració humanística, desvetllar el sentit de la veritat i de purificar les escoles filosòfiques Es declarà oberta a la participació de teòlegs, juristes, filòsofs, historiadors, filòlegs, matemàtics, poetes Hi figuraven com a collaboradors Josep Finestres i Ignasi Dou, professors de la Universitat de Cervera No arribà a tenir existència efectiva

Els principals membres en són els germans Diego Arruda Évora — 1531 i Francisco Arruda Évora — 1547, que collaboraren freqüentment Del primer sobresurten la nau i la sagristia del convent de Cristo de Thomar 1510-13, on destaquen les finestres, típica mostra de l’art manuelí pels mateixos anys, tots dos feren un viatge al Marroc, on construïren diverses fortificacions i reberen influències de l’art autòcton Francisco retornà del Marroc el 1515 per dirigir, a Lisboa, la construcció de la torre de Belém fins el 1519 Aquest any s’establiren a Évora, on exerciren càrrecs…

El nom Kristallnacht en alemany, que literalment vol dir 'Nit dels vidres' prové del gran nombre d’aparadors de comerços i finestres destrossats que aquest acte produí La Nit dels vidres trencats fou l’episodi amb què culminaren una sèrie de mesures antisemites en accedir Hitler al poder 1933, especialment les lleis de Nuremberg 1935, per les quals es desproveïa els jueus de la ciutadania alemanya Hom estima en prop d’un centenar els jueus assassinats i en diversos centenars els ferits quant a les sinagogues incendiades, superaren de llarg el miler i els comerços destruïts foren…

Fou contractat, el 1443, pels consellers, i signat i datat el 1445 Se'n conserva la taula central, amb la Mare de Déu amb el nen Jesús a la falda, asseguda en ric setial, entre finestres claraboiades a banda i banda, imatges de santa Eulàlia i sant Andreu, amb grups d’àngels cantors, i als peus, els consellers a la dreta, Joan Llull i Francesc Llobet a l’esquerra, Joan de Junyent, Ramon Savall i Antoni de Vilatorta, agenollats, vestits de cerimònia i amb la semblança individual exigida en el contracte L’obra reflecteix les influències de la pintura flamenca tècnica a l’oli,…

La sala té 17 m d’amplària per 33,5 de llargada, és coberta per sis arcs de diafragma de mig punt i decorada pel pintor Jaume Desfeu Compta encara amb finestres datables al s XI i adoptà l’actual disposició al s XIV per iniciativa de Pere III Fou la sala de corts, banquets i solemnitats, i Ferran II i Isabel I de Castella hi reberen Colom quan tornà del seu primer viatge a Amèrica Actualment serveix de sala de concerts, exposicions i altres manifestacions artístiques i culturals Descoberta el 1937, forma part del Museu d’Història de la Ciutat Hi foren descobertes unes importants…

Intent de síntesi del cabal d’investigacions que sobre la història catalana hom havia anat acumulant des de la publicació dels Anales de Cataluña de Feliu de la Penya 1709, per obra de tres o quatre generacions d’erudits, des de Caresmar i els germans Finestres fins a Pròsper de Bofarull, Piferrer i el canonge Ripoll, completant-lo amb recerques pròpies, especialment a l’Arxiu Reial de Barcelona L’obra aparegué en 1876-78 i, a despit del seu llenguatge inadequat i confús, constitueix una fita important Arriba fins a la invasió napoleònica i dedica un gran espai a l’estudi de les…

La seva finalitat, d’acord amb la Idea de la Academia Valenciana que aparegué el mateix any, fou de recollir i editar treballs antics i moderns pertanyents a diversos gèneres d’arts i de ciències, i d’estimular l’estudi i el progrés de les darreres Responia, per tant, al tipus d’acadèmia característic de la Illustració Maians pensà associar-hi el nucli de professors de la Universitat de Cervera, i amb aquest objecte escriví a Josep Finestres, que intentà, sense èxit, però, d’obtenir la collaboració d’alguns catedràtics L’acadèmia, que solament funcionà fins el 1751, edità algunes…