Resultats de la cerca

Mañé i Flaquer hi exposa la teoria d’un regionalisme històric, conservador i catòlic, que ja havia formulat en les Cartes provinciales adreçades a Cánovas del Castillo 1875 i, sobretot, a El catalanismo , conjunt d’articles adreçats a Jaume Collell i també publicats com a llibre 1878 El regionalismo denunciava els abusos administratius i polítics del centralisme madrileny i afirmava que el regionalisme català era una base per a construir un nou Estat espanyol

Interessat en les qüestions socials i en el progrés tècnic, volia representar el sector més actiu de la burgesia catalana Tingué com a redactors MDuran i Bas, Francesc de PForns, EReynals i Rabassa, RSuñol i Serancolí, FAvià de Pinto i JMañé i Flaquer, que deixaren conjuntament el diari al cap de tres mesos, quan estava a punt de fer-se'n càrrec una nova empresa, més conservadora

Fou creat el 1997 per la Federació Catalana de Tennis en collaboració amb el Museu Olímpic de Lausana, el qual ha cedit diverses peces Inclou material gràfic, trofeus, raquetes i altres objectes que serveixen per a explicar la història del tennis a Catalunya i al món, fent especial atenció a esdeveniments com els Campionats del Món en pista coberta celebrats a Barcelona l’any 1923 i la victòria de l’equip espanyol en la Copa Davis celebrada a Barcelona el 2000 Es nodrí de colleccions privades, entre les quals destaquen les de Jaume Bartrolí, Josep Mir, Bonaventura Plaja i Eduard Flaquer…

El 1858 Leopoldo O'Donnell li donà forma definitiva La Unión Liberal governà durant el període de 1858-63 i de 1865-66, sempre sota la presidència d’O'Donnell Al marge de les corts, conspirà contra Isabel II i en favor del seu fill Alfons Participà en la revolució del 1868 i en el govern que en sorgí En morir O'Donnell 1867, el succeí com a cap del partit el general Serrano La major part dels afiliats a aquest partit seguiren Cánovas —que hi havia iniciat la carrera política— quan aquest fundà el Partido Conservador A Catalunya, tingué inicialment, gràcies al seu programa descentralitzador i…

Foren fills seus Manuel Girona i Agrafel , Jaume Girona i Agrafel Barcelona 1827 — Madrid 1907, Ignasi Girona i Agrafel mort el 1889 i Casimir Girona i Agrafel casat amb Emília Clavé i Flaquer, els quals, plegats, però sota l’impuls del germà gran, Manuel, tingueren un paper destacat en la vida econòmica espanyola del segle XIX per la creació de nombroses empreses —la banca Girona Germans, La Tenería Barcelonesa 1851, La Porcellana 1853, Manufactura de Cardes i Objectes de Cuir 1854, La Ferreria Barcelonesa— i la construcció del canal d’Urgell Jaume fou també un…

Fou fundada el 1844 amb la finalitat de cultivar la música Durant més d’una dècada reuní les més destacades personalitats del món cultural i artístic d’aquella època Manuel Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Joan Mañé i Flaquer, Joan Illas i Vidal, etc Des de l’inici, Antoni Fargas i Soler actuà com a secretari i principal orientador de la societat, i Bernat C Puig en fou un dels principals directors artístics Entre altres modalitats de soci, tenia els de "mèrit", que no pagaven quota i disposaven d’entrada lliure en canvi de fer concerts sense cobrar, i els "d’artista", amb…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona ARGUMENT Salvador Ardèvol FOTOGRAFIA JSolà i Morales blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Lola Paris sirena, Marta, Tina Jordi Laura del Valle, Asunción Casal la dida Mary, Carolina López Clara, Alberto Martínez Pedro el Lince, Trino Cruz Carlos, Reiggini sirena nena, Antoni Casanovas el marquès, Dionisio Labata Adolfo Marsillach, Julián de la Cantera l’oficial de marina, Joaquim Torrents Morton, Luis Caballero Rodolfo Marsillach, Jaume Flaquer el pescador Tobías, Joan Oliva Muergo, Juli Nolla un capellà, Eladi Vidal Juan Sinnombre, Avellí…

Significà, especialment a Catalunya, l’apropament de la burgesia a l’aristocràcia latifundista dominant també en la nova monarquia Inicialment, els moderats foren coneguts com a estatutistes partidaris de l’estatut reial de Martínez de la Rosa del 1834 o jovellanistes, elements liberals que feren costat al baró de Meer el 1837, després dels avalots populars i de l’època de les bullangues 1836-43 Reberen l’impuls sobretot de la Junta de Comerç de Barcelona Malgrat promoure l’anomenat avalot de les Levites, no pogueren evitar la pujada al poder d’Espartero 1840 Tanmateix, foren els…

Oposada a la línia integrista del carlisme dirigit per Cándido Nocedal, seguia els passos de l’intervencionisme dels catòlics dins la Tercera República francesa, que inspirava monsenyor Freppel Sorgí a Madrid al gener del 1881, com a reacció a la inoperància del carlisme , que el 1879 havia decidit la no collaboració amb l’estat liberal i el retraïment Tant per l’orientació com per les persones inicialment implicades, pot ser considerada continuadora de l’Asociación de Católicos 1868 El 1884 Pidal s’integrà en el govern conservador de Cánovas, tot coincidint amb l’encíclica…

Era anomenat també liberal conservador o conservador liberal perquè admetia principis liberals sufragi universal, tolerància de cultes Bé que fundat per Cánovas del Castillo l’any 1869, fou, de fet, un continuador de l’antic Partit Moderat El seu cap indiscutible fou Cánovas, amb Romero Robledo com a especialista en eleccions Li succeí Francisco Silvela 1903 i després Antoni Maura, figura màxima de la segona època del partit Altres caps destacats foren Fernández Villaverde, Dato, La Cierva i Sánchez Guerra Governà sense interrupció des del 1875 fins al 1881 Sofrí escissions la temporal de…