Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Guzmán
Llinatge castellà de rics homes, originari, sembla, del castell de Guzmán (Burgos).
La seva genealogia es fa remuntar al rei Ordoni I de Lleó, el net del qual, el comte castellà Rodrigo Núñez, sembla que es casà amb l’hereva del castell de Guzmán Ruy Núñez de Guzmán segle XI fou el primer a emprar aquest nom Entre els membres d’aquest llinatge cal destacar Domingo de Guzmán sant Domènec Ramiro Felipe Núñez de Guzmán y de Guzmán , pare de Nicolás de Guzmán y Carafa , tresorer general de la corona d’Aragó Fernán Pérez de Guzmán y de Ayala mort el 1460, autor de Mar de historias i de…
Guzmán el Bueno
Cinematografia
Pel·lícula del 1909; ficció de 17 min., dirigida per Enric Giménez i Lloberas [dir. art.], Fructuós Gelabert i Badiella [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1857 d’Antonio Gil de Zárate GUIÓ I FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Enric Giménez Guzmán, Margarida Xirgu la muller de Guzmán, Enric Guitart, Joaquim Carrasco, Ferran Bozzo, Miquel Ortín Sinopsi L’infant Don Juan segresta el fill d’Alfonso Pérez de Guzmán, dit el Bo i governador de Tarifa, per tal de forçar la rendició d’aquest El governador respon que si tingués cinc fills més donaria la vida de tots ells abans de lliurar la ciutat…
ducat de Medina Sidonia
Història
Títol senyorial concedit, a Castella (1445), a Juan Alonso de Guzmán el Bueno y de Figueroa (1410-68), comte de Niebla.
Fou quadrinet seu i setè duc Alonso Pérez de Guzmán el Bueno y de Sotomayor , avi del novè duc, Gaspar de Guzmán el Bueno y de Sandoval Guzmán , pare de l’onzè duc i lloctinent de Catalunya, Juan Claros Alfonso Pérez de Guzmán el Bueno y Fernández de Córdoba El títol, en morir el seu besnet 1777, passà als Álvarez de Toledo L’actual duquessa, María Isabel Álvarez de Toledo y Maura nascuda el 1936, mantingué una actitud crítica davant el règim franquista
comtat de Peñaranda de Bracamonte
Història
Títol concedit a Castella el 1602 a Alfonso de Bracamonte-Guzmán y Dávila (mort el 1622), cavaller de Sant Jaume i senyor de Peñaranda.
Fill terciogènit seu fou Gaspar de Bracamonte y Guzmán , que es casà amb la seva neboda carnal la tercera comtessa La grandesa d’Espanya fou annexada el 1676 a llur fill i quart titular, Gregorio de Bracamonte y de Bracamonte mort el 1682, comanador major de Castella a l’orde de Calatrava Passà als Fernández de Velasco, marquesos del Fresno, als Pacheco, ducs d’Uceda, i als Téllez-Girón, ducs d’Osuna
Enríquez
Cognom patronímic emprat per diverses famílies sorgides, en filiació il·legítima, de les cases reials de Navarra i de Castella.
Els Enríquez de Lacarra , senyors i després comtes d’Ablitas, s’originaren d’un fill del rei Enric I de Navarra, Juan Enríquez de Lacarra mort el 1323, els Enríquez de Sevilla , d' Enrique Enríquez , fill de l’infant Enric i net de Ferran III de Castella, els Enríquez de Cisneros i els Enríquez de Castilla , del comte Tello de Biscaia, fill d’Alfons XI, i els Enríquez de Noroña , d’un fill d’Enric II de Castella, Alfonso Enríquez , comte de Gijón Enric II també fou pare de Fadrique Enríquez , duc de Benavente La família dels Enríquez , almiralls de Castella, fou originada per Fadrique…
Zúñiga
Llinatge de rics homes de la Rioja navarresa que s’establí a Castella al final del segle XIII i que a partir del XV canvià la grafia Stúñiga o Estúñiga per la de Zúñiga.
Probablement n’és el genearca l’infant Alfons de Pamplona, germà del rei Garcia VI, el qual es casà amb Sancha Íñiguez, senyora de Stúñiga Llur besnet degué ésser el ric home Lope Ortiz de Stúñiga mort el 1239, senyor de Stúñiga i alferes major de Navarra El seu net, Íñigo Ortiz de Stúñiga , senyor de Stúñiga i també alferes major de Navarra, passà a Castella el 1274, perquè no volgué reconèixer la reina Joana I, fou reconegut ric home de Castella i rebé la senyoria de Bañares D’un net seu cabaler, Lope Díaz de Stúñiga y de Haro , senyor de Castroviejo, sortí la línia dels comtes d’Hervías ,…
ducat de Frías
Història
Títol senyorial concedit el 1492 a Bernardino Fernández de Velasco y Mendoza, conestable de Castella (dignitat que des d’aleshores anà annexa al ducat), comte d’Haro i virrei de Granada, gendre de Ferran II de Catalunya-Aragó pel seu matrimoni amb la filla natural d’aquell, Joana d’Aragó.
En fou segon titular el seu germà Íñigo Fernández de Velasco y Mendoza mort el 1528, vencedor dels comuneros a Villalar i dels francesos a Logronyo o Hondarribia El seu besnet cinquè titular fou Juan Fernández de Velasco y de Guzmán mort el 1613, governador de Milà, president del consell d’Itàlia i ambaixador a Roma i a Anglaterra El net d’aquest setè duc fou Íñigo Fernández de Velasco y de Guzmán mort el 1696, governador de Galícia i Flandes El 1780, per una sentència, el títol passà, amb imposició de cognom i armes, a Diego Pacheco Téllez-Girón, duc d’Escalona i…
Haro
Llinatge sobirà de Biscaia.
Sembla que el primer personatge històricament comprovat és Ennec I de Biscaia mort vers el 1077, fill de Lope Velázquez i anomenat Ezquerra , que fou comte i senyor de Biscaia, Durango i Nájera El seu net Dídac I de Biscaia , dit el Blanc mort el 1124, poblà Haro i és el primer que adoptà aquest nom com a cognom Diego López de Haro El seu net Dídac II de Biscaia el Bo fou germà de Llop , que es casà amb Miracle d’Urgell, senyora d’Almenara, filla del comte Ermengol VII El senyor Dídac III de Biscaia , net de Dídac II, es casà amb una Montcada, Constança, filla del vescomte Guillem II de…
comtat de Nieulant
Història
Títol concedit el 1791 al tinent general Louis de Nieulant y Dumas de Manse, capità general de Castella la Vella, senyor de Nieulant a Flandes, establert a València, on continuà la seva descendència, des que el seu pare, Eugène Philippe de Nieulant, capità de guàrdies valones, fou governador d’Alacant i de Dénia.
Ha passat als Guzmán, marquesos de Bolaños
comtat de Trastàmara
Història
Títol concedit l’any 1325 a Álvar Núñez Osorio, senyor de Cabrera i Ribera, cambrer i majordom major d’Alfons XI de Castella.
Li fou confiscat per traïdor Fou concedit de nou en data incerta, per aquell monarca, al seu fill bastard Enric després rei Enric II, però el seu germà, el rei Pere I, l’hi confiscà el 1366 per concedir-lo a Fernando de Castro y Ponce de León, majordom major seu Enric II l’hi confiscà el 1369, encara que, sense dret, l’havia concedit, el 1366, al conestable Bertran Du Guesclin El 1371 fou atorgat de nou per Enric II al seu nebot Pedro de Castilla, conestable de Castella mort el 1400, fill natural del mestre de Sant Jaume Fadrique de Castilla El succeí el seu fill Fadrique de Castilla y de…