Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Co-hong
Història
Grups de firmes mercantils xineses autoritzades pel govern a comerciar a Canton amb els comerciants procedents d’Occident, abans que la primera guerra de l’Opi (1839-42) ampliés les possibilitats de comerciar dels mercaders estrangers amb la Xina.
El terme prové de la corrupció del mot xinès kung-hang ‘empresa collectiva’
rebel·lió dels Taiping
Història
Important revolta de caire social i polític duta a terme a la Xina entre el 1851 i el 1864 i que contribuí a la caiguda de la dinastia manxú.
En fou l’inspirador Hong Xiuquan 1814-64, un visionari amb una educació cristiana protestant superficial, que es proclamà ‘rei celestial’, i donà el nom de Taiping ‘gran pau’ als seus seguidors Amb un missatge místic i collectivista, s’atragué una munió de camperols i obrers Els Taiping, que establiren la capital a Nanquín, suportaren la llarga lluita, malgrat llur desorganització, fins que foren anihilats per les tropes manxús, ajudades pels nord-americans i els anglesos Hong Xiuquan se suïcidà i més de 100 000 revoltats foren morts
pacte de Biac-na-Bató
Història
Pacte signat al campament de Biac-na-Bató de l’illa de Luzon (Filipines) el 1897 entre el capità general Fernando Primo de Rivera i el cap dels independentistes filipins Emilio Aguinaldo.
En virtut d’aquest acord foren alliberats uns presoners espanyols, fou permès a Aguinaldo i a altres caps de la rebellió d’embarcar-se cap a Hong Kong, i fou concedida una amnistia general
guerra de l’Opi
Història
Conflicte que enfrontà la Xina amb la Gran Bretanya (1839-42).
L’emperador xinès, preocupat per l’increment del consum d’opi entre els seus súbdits, afavorit pel contraban i protegit pels britànics, en prohibí la importació i en féu llançar 20 000 caixes a la mar La Gran Bretanya respongué a aquest acte amb la guerra 1840 Després d’haver ocupat Xangai, els britànics obtingueren pel tractat de Nanquín la cessió de Hong-Kong, l’obertura de la Xina al comerç europeu, la rebaixa dels drets de duana i el dret de llurs súbdits a ésser jutjats només per llurs cònsols Aquest tractat, del qual les altres potències europees volgueren beneficiar-se…
Bank of Montreal
Entitat bancària canadenca constituïda l’any 1817 a Montreal.
Al començament del s XX inicià el seu procés expansiu aborbint l’Exchange Bank of Yarmouth 1903, el Peoples Bank of Halifax 1905, l’Ontario Bank 1906, el Peoples Bank of New Brunswick 1907, el Bank of British North America, transformat en la seva filial a Califòrnia, el Merchants Bank of Canada 1922 i el Molsons Bank 1925 És el tercer banc canadenc pel volum dels seus dipòsits amb 44 976 milions de dòlars EUA el 1983 i el 26 del món capitalista Disposa de 1 300 sucursals i agències al Canadà, tres a la RFA, quatre als EUA, dues al Regne Unit, una al Japó, una a Hong-Kong i una a…
Espinaler
Economia
Empresa conservera i de restauració
Empresa familiar, fou creada el 1895 a Vilassar de Mar Maresme com una taverna regentada per Miquel Riera i Prat Adquirí notorietat el 1946, quan s'hi començà a servir vermut i conserves, i el 1950, amb la salsa Espinaler, elaborada al mateix establiment, productes que a partir del 1970 comercialitzà Els anys següents diversificà i amplià els productes i, a més de l’establiment original de Vilassar de Mar, obrí un gran local al mateix terme municipal, utilitzat també com a magatzem, i un altre a Badalona A banda, comercialitza els seus productes en un gran nombre d’establiments de restauració…
Comissió Trilateral
Política
Organisme (conegut també com a Trilateral
), creat el 1973, sota l’impuls del financer i polític nord-americà David Rockefeller, que agrupa unes 300 personalitats dels cercles financers, polítics i intel·lectuals dels EUA, d’Europa Occidental i del Japó.
Cadascuna d’aquestes àrees geogràfiques té un president, mentre que la seu i la direcció general són a Nova York La Comissió Trilateral es proposa de sensibilitzar els governs i dirigents sobre la necessitat de mantenir unes societats obertes, trencar les barreres entre els països de l’est i els de l’oest i els països subdesenvolupats i redefinir el creixement mundial dins un marc d’economia de lliure empresa on els recursos i l’ecosistema es respectin Organitza reunions periòdiques d’intercanvi d’idees i debat, patrocina estudis i edita el butlletí Trialogue A Bulletin of North American-…
Fòrum per a l’Estabilitat Financera
Organisme internacional que vetlla per l’estabilitat dels mercats financers.
Fou creat el 1999 a iniciativa del Grup dels Set per tal d’impulsar, amb aquest objectiu, l’intercanvi d’informació i la coordinació, tant entre els governs diversos com entre aquests i les institucions financeres internacionals En l’etapa inicial incorporava els estats del G7 Alemanya, el Canadà, els EUA, França, la Gran Bretanya, Itàlia i el Japó, més Austràlia, els Països Baixos, Singapur i Suïssa, a més de Hong Kong representats pels titulars de les respectives autoritats financeres o dels ministeris d’economia 26 en total les institucions financeres internacionals Banc…
CriteriaCaixa
Economia
Societat hòlding d’inversions no cotitzada que gestiona el patrimoni de la Fundació Bancària “la Caixa”, de la qual forma part.
Fundada l’any 2000 per la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona amb el nom de Criteria CaixaHolding , en formava part Criteria CaixaCorp , societat creada la dècada de 1990 que agrupava la cartera de participacions estratègiques del grup El 2007, any que començà a cotitzar en borsa, comprenia Repsol YPF , Naturgy , Abertis , Telefónica , i Aigües de Barcelona Agbar, entre d’altres Arran dels canvis impulsats des del govern espanyol a instàncies de la Comissió Europea sobre el sector de les caixes d’estalvis, el 2011 Criteria CaixaCorp restà integrada a CaixaBank , nova entitat bancària…
Orquestra Nacional d’Espanya
Música
Orquestra espanyola fundada el 1942, gràcies a l’impuls de J. Turina, a partir de l’Orquestra Nacional de Concerts, que el 1938 havia estat creada pel govern de la República i que dirigia Bartolomé Pérez Casas.
La primera actuació de l’Orquestra Nacional d’Espanya ONE tingué lloc el 31 de març de 1942 al Teatre María Guerrero de Madrid, en un concert dirigit pel portuguès Pedro de Freitas Branco A partir d’aquí, Bartolomé Pérez Casas 1942-47, Ataúlfo Argenta 1947-58, Rafael Frühbeck de Burgos 1962-78, Antoni Ros Marbà 1978-81, Jesús López Cobos 1984-89 i Aldo Ceccato 1991-94 s’han succeït com a directors titulars de l’orquestra Des del gener del 1998, Rafael Frühbeck de Burgos n’és director emèrit El 1966 el Teatro Real es convertí en la seu de l’ONE, emplaçament que abandonà el 1988 quan, en…