Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Savelli
Família noble de la ciutat de Roma.
Fou fundada a la darreria del s XIII per Aimerico, pare de Cencio Camerario —que esdevingué el papa Honori III — El nebot d’aquest, Luca s XIII, fou el primer que portà el títol de Sabello , del qual es derivà el de Savelli féu costat a l’emperador contra el papa Gregori IX i donà una gran puixança a la família El seu fill Jaume fou el papa Honori IV Més tard, els Savelli s’uniren als Colonna contra el papa Bonifaci VIII, malgrat la rivalitat que existia entre ambdues famílies La dinastia, molt influent en els medis eclesiàstics, s’extingí el 1712 amb Giulio Savelli
tractat de Cefalù
Història
Pacte signat per Carles de Salern (1285), presoner de Pere II de Catalunya-Aragó a Cefalù, pel qual renunciava a l’illa de Sicília a favor de Jaume, germà del futur Alfons II de Catalunya-Aragó, en canvi del seu alliberament.
El pacte preveia, a més, el casament de Jaume amb una filla de Carles, i el de la infanta catalana Violant amb un dels fills d’aquest Carles fou obligat a ratificar-lo quan fou traslladat a Catalunya, però ni França ni el papa Honori IV no acceptaren la cessió de Sicília i hi adreçaren un nou atac 1286
concili III de Constantinoble
Sisè concili ecumènic (680-681), convocat per l’emperador ConstantíIV Pogonat.
Hi participaren també els legats del papa Agató Hi fou condemnada la doctrina del monotelisme una voluntat en Crist El patriarca de Constantinoble, Sergi 610-638, propagador de la doctrina, i el papa Honori 625-638, que l’havia acceptada, hi foren anatematitzats El papa Lleó II aprovà després el concili i els anatemes Per tal de completar l’obra dels concilis V i VI, que no redactaren cànons disciplinaris, es reuní un concili, el 692, conegut amb el nom de Πενθέκτη en llatí Quinisextum , però més generalment és designat amb el nom de concili in Trullo, per tal com se celebrà a la…
Societat Castellonenca de Cultura
Entitat fundada a Castelló de la Plana el 1920 per un grup d’erudits, escriptors i artistes, amb la finalitat d’impulsar la investigació i la publicació de treballs històrics, literaris, etc.
Tant els seus membres com les seves publicacions, bé que oberts a tot el País Valencià i a l’exterior, s’han limitat preferentment a la regió de Castelló Des de la fundació fins a la guerra civil de 1936-39 aplegà el bo i millor de la intellectualitat del nord del País Valencià i esdevingué una de les entitats més sòlides i fecundes en el seu camp El 1932 convocà l’Assemblea d’Escriptors Valencians que adoptà les normes gramaticals de l’Institut d’Estudis Catalans El “Butlletí” de la societat, publicat des de la fundació i només interromput per la guerra civil, és una de les revistes erudites…
Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura
Revista de la Societat Castellonenca de Cultura.
Començà a ésser publicada el 1920, en fascicles bimestrals, sota la direcció de Ricard Carreras i Balado, primer, i d’Àngel Sánchez i Gozalbo, després Bàsicament dedicada a l’erudició local, ha destinat també molt d’espai a temes més generals d’història literària, de lingüística, d’arqueologia i de folklore, relatius al País Valencià, així com a la literatura de creació i a l’assaig científic i sociològic Cessà d’aparèixer del 1936 al 1943, i actualment surt amb periodicitat trimestral Destaquen en les seves collaboracions treballs tan importants com els estudis de dret valencià d’…
Societat Castellonenca de Cultura
Historiografia catalana
Entitat fundada l’any 1919 a Castelló de la Plana, a fi de promoure i dotar de rigor els estudis històrics i filològics locals, amb una visió àmplia que connectés amb la resta del moviment intel·lectual del País Valencià i de Catalunya.
Desenvolupament enciclopèdic L’ànima de la iniciativa, des del càrrec de president, fou Salvador Guinot 1866 – 1944, alcalde de Castelló 1907 i 1924, president de la Diputació Provincial i fundador del sindicat catòlic local Llicenciat en lletres a la Universitat de Madrid, fou deixeble de M Menéndez y Pelayo i, indirectament, de M Milà i Fontanals Joan Baptista Carbó, que fou també alcalde de Castelló, però des d’una adscripció republicana, ocupà el càrrec de sotspresident Lluís Revest i Corzo en fou el secretari, i Ricard Carreras i Àngel Sánchez i Gozalbo, els vocals A aquest nucli…
Roma

Els límits orientals de Roma incloïen Síria, Palestina i Egipte (teatre romà de Palmira, Síria)
Dan (CC BY-SA 2.0)
Història
Nom que designa l’estat format a partir de la ciutat de Roma, els territoris que successivament incorporà i la civilització a què donà lloc.
Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…