Resultats de la cerca
Es mostren 198 resultats
JOC
Sigla de la Joventut Obrera Cristiana, moviment d’acció social catòlica fundat a Brussel·les per l’eclesiàstic (després cardenal) flamenc Joseph Cardijn.
Inspirada en l’encíclica Rerum Novarum i la doctrina social catòlica, fou reconeguda oficialment el 1925 Els anys següents s’estengué a altres països europeus especialment França, Alemanya i Txecoslovàquia, i el 1935, en un congrés celebrat a Brusselles, rebé el reconeixement del papa Durant la Segona Guerra Mundial molts jocistes participaren clandestinament en la resistència al nazisme Prohibida a l’Europa de l’Est, reprengué l’activitat amb el congrés del 1950 a Brusselles, i amb l’Assemblea Mundial de la JOC celebrada a Roma el 1957, on es projectà internacionalment Amb organitzacions…
baronia de Jóc
Història
Nom que prengué, vers la meitat del segle XIV, la senyoria de Jóc, que comprenia originàriament els territoris del castell de Jóc, de Finestret i de Saorle.
El castell de Jóc havia estat, al segle XI i probablement des del segle X, el centre del vescomtat de Conflent i residència dels vescomtes Però l’apellació vescomtat de Jóc apareix el 1177, en un temps que els vescomtats de Cerdanya i Conflent ja eren passats als vescomtes de Castellbò, i designava els territoris junts dels dos vescomtats, de Vilafranca a la Seu d’Urgell Cap al 1134 la senyoria de Jóc fou partida entre els comtes de Barcelona titulars del mer i mixt imperi, com a successors dels comtes de Cerdanya, els vescomtes de Castellbò hereus dels vescomtes de Cerdanya i Conflent, i els…
vescomtat de Jóc
Història
Títol senyorial concedit l’any 1599 a Pere de Perapertusa i d’Erill (1573-1624), baró de Jóc, de Rebollet i de la meitat de Gelida, cavaller de l’orde de Sant Jaume.
Comprenia les localitats de Jóc, Finestret, Rigardà, Rodés, Saorle, Glorianes i Rupidera Passà el 1660 als Bournonville, marquesos de Risburg, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilamart, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar
Temps de joc
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada per primera vegada a Barcelona a l’abril del 1991.
Editada pel Servei d’Esports de la Diputació de Barcelona tingué dues èpoques A la primera fou l’òrgan del Centre d’Iniciatives i Recursos Esportius de la Diputació i informava sobre les novetats bibliogrà-fiques que s’hi ingressaven, sobre jornades, congressos i cursos de formació vinculats amb l’esport Publicà, almenys, dos números monogràfics sobre finançament de l’esport i esport adaptat El 1996 encetà una segona època amb un canvi d’orientació Contenia articles tècnics i de divulgació, informació sobre l’esport municipal, entrevistes, itineraris d’excursions i seccions fixes dedicades a…
CIRSA
Economia
Empresa dedicada al joc i a l’oci.
Fou fundada el 1978 a Terrassa Vallès Occidental, on té la seu, pels germans Manuel i Joan Lao i Hernández , a partir del negoci de les màquines de joc, com a Compañía Internacional de Recreativos Amb el temps, esdevingué un conglomerat empresarial sota el nom de Corporación MLH, encapçalat per Cirsa Business Corporation i Leisure & Gaming El 1998 Manuel Lao, president i propietari del 56% del capital de l’empresa, en comprà el 44% al seu germà Joan Fou també els anys noranta que l’empresa començà a internacionalitzar-se, fins a esdevenir capdavantera en el sector, gràcies sobretot a la…
Associació de Ludotecàries i Ludoteques de Catalunya
Esport general
Entitat fundada el 1992 que agrupa institucions i persones interessades en el joc infantil i les ludoteques.
Afavoreix laparticipació de tots els associats en la creació i la promoció d’activitats al voltant del joc i la joguina, com també els espais de joc i els equipaments lúdics de les ludoteques Promou la reflexió i el debat de la societat catalana al voltant del joc, la joguina i la ludoteca
Morràpita
Folklore
Altres esports
Associació cultural de Sant Carles de la Ràpita que té la missió de promoure el joc tradicional de la morra.
Malgrat que es realitzaven campionats regulars en aquesta localitat des del 1982, no fou fins el 2005 que aquest joc començà a consolidar la seva promoció gràcies a les activitats impulsades per aquesta entitat, com l’organització de torneigs locals, comarcals i internacionals, la realització de tallers, l’intercanvi amb associacions d’altres regions europees i la integració del joc en les festes locals Forma part de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals
Hard Rock
Cinematografia
Companyia nord-americana dedicada a l’oci, el joc, la restauració i l’hoteleria.
Fou creada per dos nord-americans residents a Londres que el 1971 hi establiren un local d’estil americà que anomenaren Hard Rock Cafe Freqüentat per musics com Eric Clapton, Pete Townshend i Carole King i altres celebritats, el 1982 obrí un segon local als Estats Units Los Angeles, Califòrnia i l’any següent, amb el tercer restaurant a Tòquio inicià una expansió mundial a la qual contribuïren els nombrosos articles de marxandatge de disseny característic, sempre vinculats al món del rock-and-roll Des de la dècada de 1990 incorporà també en el negoci hotels, casinos i altres modalitats de…
Escacs d’Amor
Literatura catalana
Debat poètic valencià del segle XV fet en col·laboració per Francí de Castellví, Narcís Vinyoles i Bernat Fenollar.
Descriu una partida d’escacs entre els dos primers, en què cada peça del joc té una simbologia determinada Castellví, amb peces vermelles, mena “lo joc de Mars”, i té com a crit de guerra “Amor” El seu rei és la Raó, la reina la Voluntat, les torres són Desigs, els cavalls Llaors, els alfils Pensaments, i els peons Serveis Vinyoles juga amb peces verdes, i duu “lo joc de Venus”, i el seu crit de guerra és “Glòria” El seu rei és Honor, la reina Bellea, les torres Vergonya, els cavalls Desdenys, els alfils Dolços Esguards, i els peons Cortesies Castellví aconsegueix de fer mat al seu adversari…
,
Grup Cultural Rasquerà
Esport general
Entitat cultural de Rasquera.
A partir de l’any 1982 i liderat pels germans Joan i Josep Farnós Piñol, inicià una tasca de recuperació del tradicional joc de bitlles Organitzaren a Rasquera els primers campionats de bitlles catalanes, i constataren la necessitat d’unificar-ne les regles de joc Aquest pas es feu després d’organitzar congressos i trobades i d’editar publicacions en diferents localitats de la Ribera d’Ebre i de les Terres de l’Ebre Fruit d’aquestes iniciatives es creà la Coordinadora Intercomarcal de Bitlles, que des de llavors s’ocupa de la difusió d’aquest joc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina