Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Santamaría
Família castellana d’origen jueu (Šělomó ha-Leví), molt influent en el món polític, eclesiàstic i cultural de la Castella del segle XV.
Entre altres, en sobresortiren els membres següents Álvar García de Santamaría Burgos 1380 — 1460, germà de Šĕlomó ha-Leví, que augmentà notablement la fortuna familiar, Alonso de Cartagena , Pedro de Cartagena 1387 — 1478, germà d’Alonso i militar destacat, i Íñigo de Mendoza Al segle XVI la família emparentà amb diverses dinasties nobles i es ramificà
Einaudi
Editorial
Editorial italiana fundada el 1933 per Giulio Einaudi (Torí 1912 — Roma 1999), fill de Luigi Einaudi
.
Vinculat a l’esquerra i a intellectuals com Cesare Pavese, Elio Vittorini, Primo Levi, el matrimoni Ginzburg i Italo Calvino, publica obres d’economia, història i literatura Hom associa la trajectòria de l’editorial amb el rigor i l’amplitud de mires El 1994 passà a dependre del conglomerat mediàtic de Silvio Berlusconi
Premi Internacional Catalunya

Escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies
© Generalitat de Catalunya
Entitats culturals i cíviques
Guardó atorgat anualment, des del 1989, per la Generalitat de Catalunya per distingir les persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.
El premi està dotat amb 80000 euros i l’escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies Guardonats 1989 Karl Raimund Popper 1990 Abû Ahmad Muhammad Abd as-Salām 1991 Jacques-Yves Cousteau 1992 Mstislav Rostropovič 1993 Luigi Luca Cavalli-Sforza 1994 Edgar Morin 1995 Václav Havel i Richard von Weizsäcker 1996 Yaşar Kemal 1997 Amartya Kumar Sen 1998 Jacques Lucien Jean Delors 1999 Doris Lessing 2000 Abdallah Laroui 2001 Andrea Riccardi 2002 Harold Irving Bloom 2003 Nawal el-Saadawi 2004 Sari Anwār Nuṣaybah i ‘Amos Oz 2005 Claude Lévi-Strauss 2006 Pere Casaldàliga i Pla 2007 Edward Osborne Wilson…
Xamfrà
Música
Centre multidisciplinari per a la inclusió social a través de la pràctica artística.
Parteix de l’accés a la pràctica artística i cultural continuada com un dret necessari per tal de garantir la dignitat de totes les persones Té com a objectiu la creació d’oportunitats formatives i laborals per a joves, especialment els més exposats a caure en situacions de marginació Amb seu al Raval de Barcelona, també té espais de trobada als barris de Sant Antoni i el Poble-sec de Barcelona Nasqué l’any 2004, impulsat per la Fundació L’ARC Música amb el suport de dues fundacions Avina i Levi’s que feien tallers a l’Institut Miquel Tarradell Acull grups d’infants i joves de centres oberts…
escola cabalística de Girona
Grup de cabalistes jueus, el primer en terres hispàniques, que, amb el nom hebreu de Ḥaburà Qědoša, es formà a Girona des del començament del s XIII.
Continuaren les especulacions esotèriques elaborades a Provença sota el mestratge d’Iṣḥaq el Cec, un nebot del qual, Ašer ben David, representa l’enllaç personal i literari entre ambdues escoles Es conserven obres en diversos gèneres literaris comentaris bíblics i litúrgics, cartes, poesies, catecismes, tractats, etc de les figures principals Yehudà ben Yaqar, ‘Ezra ben Šělomó, ‘Azriel de Girona, Ya'aqob ben Šešet, Yosef ben Šalom i dels poetes Iṣḥaq ben Šěmuel ha-Leví, Iṣḥaq ben Yěhudà, Mošé ben Šělomó i Mešullam ben Šělomó de Piera Els és peculiar una teoria sistemàtica de les…
Col·loquis Internacionals d’Història Local
Historiografia catalana
Conjunt de tres col·loquis celebrats els anys 1988, 1991 i 1993 a València.
Organitzats pel Centre d’Estudis d’Història Local de la Diputació de València, amb la collaboració de la Universitat de València, han constituït una de les principals iniciatives del Centre i han contribuït a la difusió dels corrents historiogràfics europeus i americans més rellevants sobre història local El principal objectiu dels Colloquis ha estat proporcionar el suport teòric i metodològic necessari per al futur desenvolupament de les investigacions locals, tan en auge al País Valencià El primer 1988 es titulà “L’espai viscut”, i pretenia analitzar la qüestió dels problemes que planen…
K.L. Reich
Literatura catalana
Novel·la de Joaquim Amat-Piniella, publicada el 1963, versió original, i definitiva el 2001.
Desenvolupament enciclopèdic La novella evoca la vida inhumana d’un grup de deportats republicans espanyols i catalans, en un camp de concentració nazi, des de la seva arribada fins a l’alliberament dels supervivents per les tropes americanes, quatre anys i mig més tard, el 1945 Emili, el protagonista, és un deportat republicà destinat al camp de Mauthausen Gràcies al seu ofici de dibuixant, al qual es dedica fent obres pornogràfiques per als alemanys, pot defugir les feines de gran duresa que han de realitzar els seus com-panys Escèptic i pessimista, veu com el seu bon amic, Francesc,…
Orquestra Filharmònica de Berlín
Música
Orquestra fundada el 1882 per cinquanta-quatre músics que s’escindiren de l’orquestra que dirigia a Berlín Benjamin Bilse.
Després d’uns primers anys d’incertesa, el 1887 H Wolff es convertí en mànager de l’orquestra i contractà H von Bülow, considerat el millor director del moment i també el més modern, per tal que es posés al capdavant de la formació Bülow establí les bases d’un estil en la interpretació que ha caracteritzat la Filharmònica de Berlín al llarg de la seva història En aquesta època, H Levi, H Richter, F Mottl, J Brahms, E Grieg, G Mahler o R Strauss, entre d’altres, actuaren com a directors convidats El 1895 A Nikisch succeí von Bülow i es mantingué en el càrrec durant vint-i-set anys En aquesta…
Simeó
Segon fill de Jacob i Lea, epònim de la tribu de Simeó, que, amb Leví, ocupava originàriament Siquem i més tard el S de la Palestina.
Barreja d’elements cananeus, edomites i hurrites, no trigà a ésser absorbida per Judà
Taller d’Història
Historiografia catalana
Revista que edità el Centre d’Estudis d’Història Local de la Diputació de València (vg. Centre d’Estudis d’Història Local del País Valencià) entre el 1993 i el 1995. De periodicitat semestral, tingué una tirada de 1.000 exemplars.
S’arribaren a publicar un total de sis números, ja que desaparegué, com el Centre, poc després de les eleccions municipals del 1995, amb el nou govern provincial que en sorgí Dirigida per Manuel Cerdà, comptà amb un ampli consell assessor integrat per destacats historiadors espanyols i estrangers Taller d’Història pretenia, tal com quedà reflectit en l’editorial del primer número, «posar a l’abast de tothom, del professional de la història i de tots els interessats en la mateixa, algunes contribucions de la pràctica historiogràfica més recent que poden enriquir el bagatge teòric i metodològic…