Resultats de la cerca

Evolució estratègica del desembarcament de Normandia, durant la Segona Guerra Mundial Coneguda com operació Overlord,  i també, com Dia D , fou dirigida pel general nord-americà Dwight D Eisenhower L’assalt implicà un total de 156000 homes —23500 dels quals foren llançats en paracaigudes a la rereguarda alemanya—, entre nord-americans, anglesos i canadencs, desplaçats des de la costa britànica en una flota de 4266 vaixells de transport i 722 de guerra El nombre de morts en els combats s’estima en uns 4400 per la part aliada, i entre 4000 i 9000 per la part alemanya A banda, moriren també…

En fou el fundador Gui, senyor de Bailleul i Harcourt Normandia, company de Guillem I d’Anglaterra que rebé de Guillem II importants feus a Durham i Northumberland La vídua del seu net, John de Balliol mort el 1269, fundà el Balliol College d’Oxford John de Balliol, senyor de Galloway, fill del precedent, emparentat per línia materna amb els reis d’Escòcia, feu valer les seves pretensions al tron, contra els Bruce, en morir la reina Margarida I 1290 Amb l’ajut del rei d’Anglaterra fou reconegut rei Joan I el 1292 Però, revoltat contra els anglesos, fou vençut el 1296, hagué de…

Es reunia dos cops l’any, primerament a Caen i després a Rouen Felip August el controlà, i el 1515 esdevingué parlament de Normandia La invasió normanda a Anglaterra introduí la institució a la Gran Bretanya

La victòria de Felip II August lliurà Flandes a la influència francesa, obligà Otó IV a acceptar el triomf del seu rival Frederic II i assegurà la conquesta de Normandia, Maine i Anjou, efectuada pel mateix Felip II August

És possible que sigui la catalanització del nom del feu dels Bordet, Culley o Aculley avui Rabodanges, prop d’Argentan, Normandia passat pel llatí aculeo És probable, però, que Robert posseís el castell d’Aguiló a l’Alt Penedès, del qual prengueren el nom Guillem i Berenguer, successors seus, abans d’anomenar-se de Tarragona

Realitzat segurament vers 1080-90, és una obra de notable realisme i consta d’unes 70 escenes que representen la conquesta normanda d’Anglaterra Tot i que era destinat a guarnir la catedral, constitueix una de les rares peces medievals de tema profà Atribuït sense fonament a la reina Matilde, esposa de Guillem el Conqueridor, en realitat es desconeix si fou realitzat a Normandia o a Anglaterra Ha sofert diverses restauracions, no sempre respectuoses

Eduard III renuncià a la corona francesa, als ducats de Normandia i Turena, als comtats d’Anjou i de Maine i a la sobirania sobre Bretanya i Flandes li fou adjudicada Aquitània, els comtats de Guines i de Ponthieu inclòs el comtat de Montreuil, Calais, Sangatte i Ham Joan II, presoner dels anglesos, acordà de pagar tres milions d’escuts d’or per recuperar la seva llibertat El tractat no fou executat, i Joan II morí en captiveri

Fou concedit de nou el 1623 a George Villiers, que ja era comte 1617 i marquès 1618 del mateix nom El ducat i el marquesat s’extingiren el 1687 a la mort del seu fill George Villiers El títol fou detingut posteriorment pels Sheffield de Normanby 1703-35 i pels Temple Grenville 1703-1861 L’origen del comtat de Buckingham no és clar Sembla que el primer comte fou Walter Giffard mort el 1102, senyor de Longueville Normandia El títol s’extingí en morir 1176 el tercer comte, Richard de Clare El 1377 fou concedit de nou a Thomas of Woodstock, duc de Gloucester, i passà 1438 als…

Propugnaven la disminució dels imposts i llur intervenció en la direcció de la política, les finances, l’exèrcit i l’administració Com a cap elegiren Carles, duc de Berry, germà de Lluís XI La gran noblesa entrà en la coalició, però aquesta no trobà suport en la mitjana noblesa ni en la petita, en el clericat ni en l’alta burgesia, i el poble els fou hostil El duc de Borbó, Joan II, obrí les hostilitats març del 1465 A Montlhéry 16 de juliol, s’enfrontaren, en una batalla indecisa, les forces del rei i les del comte de Charolais futur Carles el Temerari, i aquest no pogué entrar a París,…

Arbre genealògic de la família Hotteterre © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Originaris de La Couture-Bousey, a Normandia, diversos membres de la nissaga es traslladaren a París des de mitjan segle XVII, on assoliren una gran reputació com a fabricants d’instruments de vent i instrumentistes a la cort reial i també als Hautbois et Musettes du Poitou i al Grand Hautbois En el seu tractat sobre la musette , Pierre Borjon diu que Jean Hotteterre ~1605-~1692 era únic en la construcció de tot tipus d’instruments de fusta, ivori i caoba Amb el seu fill Martin ~1640-1712…