Resultats de la cerca

En les eleccions autonòmiques de 1984 s’integrà a la coalició Entesa per l’Esquerra Catalana, amb Nacionalistes d’Esquerra i Independents per l’Esquerra Nacional Desaparegué el 1985, en participar en la fundació d’ Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra Dirigents Jaume Nualart, Martí Vilalta i Jaume Auqué

Sense aconseguir-ho del tot, aplegà un sector del Front Nacional de Catalunya , una part del PSAN, el Collectiu Comunista de Catalunya, independents i nuclis nacionalistes radicals, i obtingué 45 000 vots, però no assolí cap escó ni llavors ni a les eleccions generals del 1982 D’estructura assembleària, reivindicà el dret d’autodeterminació en un marc confederal, es definí com a socialista i nacional-popular i englobà agrupaments ecologistes, feministes, gais, de joves, etc En foren figures representatives Jordi Carbonell, Josep MEspinàs, Magda Oranich, Avellí Artís i Gener i Armand de Fluvià…

Fundat durant la dècada de 1970, inicialment prengué el nom d’Associació Esportiva Cornellà Guanyà la Copa de la Reina 1982 abans de fusionar-se amb el RCD Espanyol el mateix any Formà part de l’Espanyol com a secció durant deu anys i jugà a primera divisió estatal Entrenat per Manoli García Climent, l’equip femení fou campió de la Superlliga en tres ocasions 1985, 1988, 1991 i conquerí la Copa de la Reina en cinc ocasions 1984, 1985, 1986, 1990, 1992 Participà en la Copa d’Europa en les temporades 1985-86 i 1988-89, així com en la Copa Confederació Europea i en la Recopa d’Europa Algunes de…

Defensà l’alliberament nacional dels Països Catalans per mitjans democràtics i la construcció del socialisme En les eleccions legislatives de 1986 participà en la coalició Unió de l’Esquerra Catalana, amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya, que obtingué 124551 vots El 1987 participà en la creació de la federació Iniciativa per Catalunya IC , però el mateix any un grup de militants i quadres de Reus, encapçalats per Ernest Benach, passaren a Esquerra Republicana de Catalunya ERC Davant les eleccions europees d’aquell any integrà la coalició Esquerra dels Pobles amb Euskadiko Ezkerra,…

Fundat el 1991, nasqué amb equips que participaren en competicions escolars Entre els anys 2003 i 2006 l’equip sènior masculí assolí tres ascensos consecutius que el portaren a la tercera categoria de la Copa Catalunya Després de consolidar-se en aquesta competició la temporada 2010-11 disputà la Lliga EBA d’àmbit estatal

Fundat el 1949, nasqué com a secció de bàsquet de la Joventut d’Acció Catòlica de Navàs El seu primer nom fou Bàsquet Acció Catòlica BAC Navàs La temporada 1962-63 guanyà el Campionat de Catalunya i, després d’una fase d’ascens, pujà a la segona divisió estatal Trofeu Gonzalo Aguirre, on jugà la temporada 1963-64 Posteriorment tornà a divisions territorials La temporada 1976-77 assolí la tercera divisió, on es mantingué diverses temporades El 1986 inaugurà la pista coberta i el 1997, el pavelló municipal La temporada 1990-91 jugà en categories d’àmbit estatal Destacà el pas de Jordi Singla,…

Fundat l’any 1951, nasqué com a escissió de la secció de bàsquet de la Joventut Associació de Pares de Família Prat JAPF Prat, que competia des del 1943 La temporada 1953-54 inicià la participació a primera categoria catalana i la de 1961-62 ascendí a segona divisió estatal, Trofeu Gonzalo Aguirre Hi jugà tres temporades i disputà el play-off de descens cada any Entre final dels anys seixanta i el 1976 jugà a tercera divisió Posteriorment continuà en categories territorials El 1984 creà un equip femení i el 1988 deixà la pista de Fons d’en Peixo i es traslladà al pavelló poliesportiu Estruch…

Fundat el 1949, nasqué com a secció de bàsquet de la Unió Esportiva Vic Debutà en les competicions de la federació l’any 1950 i dos anys després fou inclòs com a secció del Club Patí Vic L’any 1957 se n’independitzà i prengué el nom actual Al principi dels anys seixanta fitxà José Luis Martínez, exjugador del FC Barcelona i del Real Madrid, com a jugador i entrenador, i també alguns jugadors estrangers La temporada 1964-65, en plena crisi, abandonà la competició El 1966 reinicià l’activitat i el 1967 creà l’equip femení Entre el 1968 i el 1972 s’integrà en competicions de l’OAR i…

No era un partit, sinó més aviat un moviment polític, que actuava en la clandestinitat La sigla que l’identificava fou suggerida per Frederic Roda i pretenia indicar només els valors que els unien Així, les dues “C” van tenir diverses interpretacions Crist-Catalunya, Cristians Catalans o Catòlics Catalans finalment, passats uns quants anys, adoptà el nom de Comunitat Catalana Per això la seva denominació podia ser tant en masculí com en femení el/la CC Els seus orígens se situen en unes trobades de l’abat de Montserrat, Aureli M Escarré, amb joves de diferents moviments ca-tòlics escoltisme,…