Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Olives
Bartomeu Olives Portolà de la Mediterrània fet l’any 1538 a Mallorca
© Fototeca.cat
Cartografia
Família de cartògrafs d’origen mallorquí establerta a Itàlia, on adoptà en el seu cognom la grafia Oliva
.
Bartomeu Olives dissenyà, entre el 1532 i el 1585, diverses cartes i atles a Messina, Palerm, Venècia i Mallorca, de factura molt perfecta i en què fa figurar les noves terres descobertes a Amèrica Possible germà seu fou Jaume Olives , també cartògraf, actiu a Nàpols, pare de Domènec Olives —que en les llegendes dels seus mapes encara emprava un català amb molts italianismes— i avi de Joan Olives , autor d’un atles datat a Nàpols el 1580, ja plenament italianitzat
marquesat d’Olives
Història
Títol concedit a Sardenya el 1717, pel rei arxiduc Carles d’Àustria, a Miquel Antoni d’Olives.
Lo procés de les olives
Literatura catalana
Debat literari iniciat el 1495 o el 1496 entre Bernat Fenollar i Joan Moreno sobre el tema de les aptituds sexuals dels homes vells.
D’un valor literari més aviat escàs, tingué, això no obstant, unes llargues seqüeles hi prengueren part, defensant una tesi o una altra, Jaume Gassull, replicat per “lo síndic del comú dels peixcadors”, Narcís Vinyoles i Baltasar Portell, i l’extensió augmentà considerablement més de 1000 versos En conjunt, és una mostra de tipus de literatura molt de l’època, que vol ésser un joc d’enginy però que no passa d’una discussió intranscendent
,
Lo somni de Joan Joan
Literatura catalana
Obra de Joan Gassull escrita el 1496, publicada per primera vegada el 1497.
Constitueix una mena de continuació de Lo procés de les olives , de Joan Morena, en el qual ja havia intervingut L’autor hi simula un somni d’un tal Joan Joan en el qual aquest, dins la cambra d’una partera, segueix una conversa entre diverses dones aquestes continuen, en un moment donat, la discussió encetada en Lo procés de les olives sobre la capacitat amatòria dels homes vells, en la qual intervenen diversos personatges entre altres els poetes Joan Moreno, Jeroni d’Artés i Joan Sobrevero, la deessa Venus, la Raó, etc i que acaba amb el triomf absolut dels joves L…
,
marquesat de Moja
Història
Títol concedit el 1702 a Ramon de Copons i de Grimau (mort el 1710), senyor de la Torre de Moja (Alt Penedès).
El 1822 el títol passà als Sarriera El 1924 fou rehabilitat com a marquesat de Moja de la Torre a favor de Pilar de Ponsich i de Sarriera Ha passat als Olives, comtes de Torre Saura
comtat de Torre Saura
Història
Títol concedit el 1818 al noble menorquí Bernat Ignasi d’Olives i d’Olives sobre la seva possessió de Torre Saura (Ciutadella).
Continua en la mateixa família
Junta dels Tres Bisbes
Nom que rebé popularment la junta creada per ordre de Ferran VII (1827) a Tarragona, per tal de jutjar els caps insurrectes de la guerra dels Malcontents.
Aquest nom provenia del fet que n'eren membres, a més d’alguns nobles i del canonge Ramon Llàtzer de Dou, els bisbes de Lleida i Girona i l’arquebisbe de Tarragona, que el rei, amb la seva forma de procedir tortuosa habitual, havia inclòs per tal com suposava que havien instigat o defensat la insurrecció La junta condemnà a mort alguns caps, com JRafí i Vidal i Albert Olives, amb la intenció de demanar gràcia al rei, però aquest sortí del Principat cap a València per tal de no concedir-la
Grup Borges
Economia
Empresa agroalimentària amb seu a Tàrrega (Urgell).
Dedicada a la producció i comercialització d’olis comestibles i fruita seca, ha mantingut ininterrompudament el caràcter familiar Fou fundada el 1896 com a Indústries Pont per Antoni Pont i Pont i Dolors Creus i Casanovas, a Tàrrega Fites de l’etapa inicial de l’empresa foren l’adquisició i la posada en funcionament d’un molí d’oli propi el 1914 posteriorment substituït per una premsa hidràulica, una esclofolladora industrial d’ametlles 1920 i una extractora i refinadora d’olis 1939, que permeté l’inici de la venda de l’oli a l’engròs El 1964 inaugurà una fàbrica d’envasament d’olis i el 1967…
premi El lector de l’Odissea
Premi literari de narrativa en llengua catalana que convocaren anualment, des del 1999 fins el 2018, la Llibreria l’Odissea de Vilafranca del Penedès, l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès.
Relació d'obres i autors guardonats 1999 La ciutat dels àngels , d’Albert Mas-Griera 2000 Contracorrent , de Jordi Font-Agustí 2001 Disseccions , de Jordi de Manuel 2002 La pregària del diable , de Jordi Cabré 2003 Com és que el cel no cau , de Vidal Vidal 2004 Ànima de llop , de Llorenç Capdevila 2005 L’engany de Casp , de Xavier Renau 2006 L’alé del búfal a l’hivern , de Neus Canyelles 2007 desert 2008 El cos deshabitat , d’Esperança Camps 2009 El noi de Sarajevo , de Jordi Cussà 2010 Breu tractat sobre les illusions òptiques , de Carles Zafón 2011 Olives picants , d’Anna…
Biblioteca Bartomeu March
Biblioteca pública (1970) de Palma, propietat de Bartomeu March, instal·lada al palau March.
L’any 2000 el seu fons era format per uns 60 000 volums, publicacions periòdiques, opuscles i altres impresos, més de 2 000 manuscrits que incloïen còdexs i documents autògrafs i 12 incunables És especialitzada en temes de les Balears i, en general, dels Països Catalans, amb documents i volums del s XIV ençà El nucli més important és el procedent de les colleccions de Lluís Plandiura i de Pere Sampol i Ripoll Té obres d’un gran valor, i algunes són úniques, com el Llibre del consolat dels mercaders catalans a Bruges s XV, el Llibre dels Costums de Tortosa , portolans de Mateu Pruners i de…