Resultats de la cerca

En obres menors del cicle troià Etiòpida i Petita Ilíada apareix la seva discussió amb Ulisses per la possessió de les armes d’Aquilles, durant els funerals d’aquest, i la follia que, en no aconseguir-les, el portà al suïcidi En els Epinicis , Píndar fa responsable Ulisses d’aquesta mort Sòfocles, en la tragèdia Àiax , analitza el procés irracional que el condueix a la mort El tema fou tractat encara per Ovidi a Les metamorfosis i passà a la literatura occidental, on fou desenvolupat, entre d’altres, per Hernando de Acuña i Ugo Foscolo En el Raonament de Telamó i Ulisses , Roís…

Atena se'n venjà convertint-la en aranya Ovidi tractà el mite a les Metamorfosis

Influït per la lírica pastoral castellana, les seves composicions tenen un aire falsament popularitzant, contrarestat per les citacions d’autors clàssics Tit Livi, Sèneca, Ovidi, etc que precedeixen algunes composicions

De possible origen traci, fou relacionada amb el culte de Dionís Segons el cicle tebà, era filla de Cadmos, fundador de Tebes, i d’Harmonia estimada per Zeus, esdevingué mare de Dionís Segons Eurípides, morí carbonitzada per Zeus Dionís la feu ressuscitar, i aleshores prengué el nom de Tiona El mite fou tractat per Ovidi i per Nonnos

Desenvolupament enciclopèdic D’argument mitològic, refà, mitjançant una prosa arcaïtzant, el vell mite de la deessa Diana, convertida en pedra com a càstig per la seva ingratitud amorosa Hom constata un sòlid coneixement per part d’Alegre d’autors com Ovidi, Boccaccio i Petrarca Bibliografia Pacheco, A i Bover, A 1982 Turró, J 1994 Vegeu bibliografia

D’una rara bellesa, rebutjà Salmacis, nimfa d’un llac de la Cària que se n'havia enamorat La noia obtingué dels déus que el seu cos es fusionés amb el del noi, mentre es banyava al llac, i així nasqué un ésser nou, dotat de natura doble La faula, narrada per Ovidi, ha inspirat obres artístiques, com les escultures que figuren a la Galleria Borghese Roma i al Musée du Louvre París

Insensible a l’amor de les donzelles i de les nimfes que l’estimaven entre les quals Eco , s’enamorà de la pròpia imatge, reflectida en una font, i morí víctima d’una vana passió i es transformà en la flor que porta el seu nom Aquest mite, originari de la Beòcia, és contat per Ovidi a les Metamorfosis llibre III, i sovint apareix com a tema en diverses obres artístiques pintures pompeianes, etc

Desenvolupament enciclopèdic És el mite corellà més extens, amb una llargària semblant al↑ Parlament en casa de Berenguer Mercader Corella coneixia la història per la tragèdia senequiana del mateix títol, les Metamorfosis VII, 1-424 d’Ovidi i la Historia destructiones Troiae de Guido delle Colonne Tanmateix, la veu femenina en primera persona és clarament deutora de les Heroides d’Ovidi la XII, principalment i de l’ Elegia di madonna Fiammetta de Giovanni Boccaccio, fet que ofereix unes possibilitats de desenvolupament psicològic del personatge com gairebé no s’…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ X Films Madrid ARGUMENT Acteó , de Publi Ovidi GUIÓ JGrau FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Augusto Lega, Miguel Narros MUNTATGE Rosa GSalgado MÚSICA Antonio Pérez Olea SO Felipe Fernández INTERPRETACIÓ Martin Lasalle, Claudia Gravy, Pilar Clemens, Juan Luis Galiardo, Ivan Tubau, Nieves Salcedo, Virginia Quintana, Guillermo Méndez ESTRENA Barcelona, 13061967, Madrid, 31101968 Sinopsi Recreació moderna del mite d’Acteó i Diana o Àrtemis que es desenvolupa en diversos plans narratius i amb dues actrius alternant-se en el paper de…

Demanaren la gràcia d’acabar plegats llur vida, per la qual cosa foren convertits en arbres per Hermes i Zeus i foren posats per sempre l’un al costat de l’altra