Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
marquesat de Rialb
Història
Títol concedit el 1710, pel rei arxiduc Carles d’Àustria, sota la senyoria de Rialb, propietat de la corona, al vescomtat de Castellbò, i malgrat l’oposició dels seus habitants, a Ramon de Vilana-Perles i Camarasa.
La seva filla, Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, muller del primer comte de Figuerola, no el convalidà als Borbó, però el 1923 fou rehabilitat per llur quadrinet i segon titular l’ambaixador Manuel de Figuerola-Ferrety i Martí Barcelona 1876 — Madrid 1965 Era delegat d’Espanya a la V Conferència de Dret Internacional de la Haia, que el 1936 fou delegat del general Franco per al bescanvi de presoners de la Guerra Civil de 1936-39 Passà als Cuervo
Club d’Esquí Port-Ainé Pallars
Esports d’hivern
Club d’esports d’hivern de Rialb.
Fundat el 1990, organitza competicions d’esquí alpí en categories inferiors i participa en la Lliga Catalana d’esquí El 2001 creà la secció de múixing i des de llavors organitza el Campionat de Catalunya de l’especialitat a l’estació d’esquí Gran Pallars Port-Ainé Organitza cursos d’esquí de diferents nivells d’iniciació, de perfeccionament i de competició, així com cursos de surf de neu El 2011 tenia uns 400 socis
Susterris
Història
Comanda de l’orde de l’Hospital fundada a l’antiga església de Santa Maria de Susterris, dedicada més tard a sant Antoni Abat, del municipi de Talarn (Pallars Jussà).
L’església era situada, sota la vila de Talarn, prop de la Noguera Pallaresa, a l’indret de l' estret de Susterris o de Sant Antoni de Susterris , que dóna nom al pantà de Sant Antoni, i es troba actualment coberta per les aigües Existia ja el 1051, i el 1122 fou cedida a l’orde de l’Hospital, que ja hi tenia comunitat i priors el 1141 La llista dels seus comanadors és coneguda des del 1146, els quals des del s XIV tenien casa i residència a Talarn Era la principal comanda del Pallars, i per això es digué també comanda de Pallars , i passaren a dependre'n les altres comandes de Costoja, Isot…
Palau
Història
Família d’argenters barcelonins dels s. XV-XVI.
En una primera generació hi ha Jaume Palau , que el 1431 féu una corona, un encenser i altres joies per a Sant Pau del Camp i el 1451 fou nomenat per a taxar l’obra del palli de Sant Jordi, del brodador Antoni Sadurní, per a la capella del Palau de la Generalitat A una segona generació pertany Berenguer Palau I , autor de la custòdia de la parròquia de Rialb —amb Martí Ximenes de Vilanova— 1455, de les creus d’argent del monestir de Sant Jeroni de la Murtra 1451 i de la confraria de les Ànimes del Purgatori de Guissona 1462 per encàrrec del capítol de la seu de Barcelona 1462…
ducat de Maira
Història
Títol concedit a Itàlia per l’emperador Carles VI a Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, comtessa de Castelnuovo, filla del primer marquès de Rialb.
Peguera

Armes dels Peguera
Llinatge de cavallers, després nobles, els orígens del qual són obscurs.
Sembla que originàriament eren castlans del castell de Peguera Fígols de les Mines pels Berga, que, a llur torn, el tenien pels comtes de Cerdanya Al principi del s XII apareix documentat un Hug de Peguera , pare de Ramon de Peguera 1124 Per compres fetes als Berga esdevingueren senyors d’importants béns i d’un palau a la vila de Berga entre el 1148 i el 1190 consten com a senyors de Berga en aquest temps Hug de Peguera , el seu fill Ponç de Peguera i el seu net Berenguer de Peguera El 1190 aquest darrer Berenguer vengué els seus béns i el palau a la vila de Berga a Pere de Berga La línia…
comtat de Castelnovo
Història
Títol napolità concedit el 1719 per l’emperador Carles VI a Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, filla de Ramon de Vilana-Perles i Camarasa
, marquès de Rialb.
Rocabertí

Armes dels Rocabertí
Llinatge de la noblesa catalana establert a l’Alt Empordà.
No es coneix amb prou certesa l’origen d’aquesta família Diego de Rocabertí, Josep Dromendari i Josep Torner, genealogistes dels Rocabertí, han transmès una versió llegendària segons la qual aquesta família tindria un origen merovingi, car procediria d’uns ducs dits Aubertins d’Austràsia, que, fugint de la persecució reial, s’haurien establert al Pirineu català i haurien collaborat en la conquesta de la Marca en temps de Carlemany Però fins a la segona meitat del segle X les notícies genealògiques dels Rocabertí són mancades de proves documentals fefaents De fet, les notícies de JTorner,…