Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
quadra de Sacreu
Història
Antiga demarcació senyorial ubicada a cavall dels municipis de Vallgorguina (Vallès Oriental) i Arenys de Munt (Maresme), al bell mig de la Serralada Litoral.
Comprenia un important castell prefeudal del mateix nom Udina Martorell la vincula al segle XIII, a la nissaga dels Arquer de Goscons, senyors d’aquelles contrades
baronia de Goscons
Jurisdicció senyorial centrada a la força de Goscons, a Arenys de Munt (Maresme), pertanyent ja al segle XI al llinatge que prengué el nom del lloc.
Dita jurisdicció estava vinculada al castell de Montpalau, del qual també n'eren castlans els Goscons, sota el domini dels Cabrera Posteriorment, a mitjan segle XIII, aquesta demarcació feudal que comprenia els actuals llocs de Goscons, Sacreu i Vallalta passà per matrimoni als Arquer Malgrat que els Arquer de Goscons s’intitularen en ocasions barons de Goscons, com que les jurisdiccions senyorials foren abolides el 1813, la baronia de Goscons mai no fou tramitada ni reconeguda com a títol del regne efectiu a l’Estat espanyol Cal remarcar que un dels darrers barons de Goscons fou…
Goscons

Escut de la família Goscons
© Josep Regas Ardevol
Llinatge originari de la vall de Goscons, situada en el Montnegre i actualment inclosa en el terme municipal d’Arenys de Munt.
Els membres d’aquest llinatge hi posseïren una antiga casa forta i ostentaren drets jurisdiccionals sobre una extensa zona del Maresme i el Vallès Oriental Està documentat que ostentaren la castellania de la fortalesa de Montpalau, sota el domini dels vescomtes de Cabrera, i que posseïren els senyorius de Sacreu i de la quadra de Goscons La branca troncal d’aquesta estirp s’extingí al segle XIII amb Brunissenda de Goscons, filla de Tomàs i Ferrara de Goscons, en emmanillar l’any 1266 Pere d’Arquer Els seus descendents passaren a anomenar-se Arquer de Goscons , assumint els…
Arquer de Goscons
Llinatge català que té el seu origen en els Arquer occitans.
Els Arquer foren represaliats durant la croada albigesa i mentre duraren aquestes expedicions militars segle XII mantingueren un corredor per a evacuar càtars cap a la corona catalanoaragonesa Com a vassalls del comte de Tolosa, eren feudataris dels comtes de Barcelona, per la qual cosa, després de perdre els drets jurisdiccionals sobre les seves propietats de les Corberes i del Conflent, reberen la protecció del comte d’Empúries i, després, del comte de Barcelona Mentre unes branques marxaren a Sardenya i a Mallorca, en el tercer quart del segle XIII una línia s’afincà a Santa Maria de…