Resultats de la cerca

L’església era situada, sota la vila de Talarn, prop de la Noguera Pallaresa, a l’indret de l' estret de Susterris o de Sant Antoni de Susterris , que dóna nom al pantà de Sant Antoni, i es troba actualment coberta per les aigües Existia ja el 1051, i el 1122 fou cedida a l’orde de l’Hospital, que ja hi tenia comunitat i priors el 1141 La llista dels seus comanadors és coneguda des del 1146, els quals des del s XIV tenien casa i residència a Talarn Era la principal comanda del Pallars, i per això es digué també comanda de Pallars , i passaren a dependre'n les altres…

Construí una sèrie de rescloses, centrals hidroelèctriques i línies de transport a l’Ebre Faió, al Segre Seròs, a la Noguera Pallaresa Talarn, Terradets, Camarasa, etc Fou la pionera i la més important de les empreses que electrificaren el Pirineu català Seguí les vicissituds de Barcelona Traction i les installacions passaren a ƒFECSA©

Foren dues generacions d’artesans que contribuïren, al llarg d’un segle, al desenvolupament i la consolidació de l’orgue barroc català El pare, Josep Boscà i Serinyena, natural de València, construí els orgues de Cadaqués i Sant Domènec de Girona 1689, seguit de l’orgue major de Montblanc 1703 i els de les esglésies dels Carmelites Descalços 1709, Sants Just i Pastor 1715 i Sant Sever 1721, tots de Barcelona Els dos fills, Antoni i Josep Boscà Llorenç, continuaren l’obra del pare Antoni bastí els orgues de la capella de Sant Oleguer de la Seu 1712, Sant Miquel de la Barceloneta 1728 i Santa…

El primer personatge amb aquest cognom de què hom té notícia és un Ramon Guifré de Vilamur , que apareix actuant el 1067 Cal començar la filiació segura, però, amb el vescomte Pere II de Pallars, que esdevingué vescomte de Vilamur, i amb el seu fill el vescomte Pere III de Vilamur mort vers el 1203 Potser era fill seu —o potser germà— el bisbe Bernat de Vilamur , i el succeí el fill Pere IV de Vilamur mort vers el 1255, el qual fou pare de Bernat de Vilamur , cavaller, fidel del rei Pere II en el setge de Balaguer contra els barons rebels 1280 i a qui el dit rei defensà 1281 dels atacs del…

Les queixes principals es referien a la negativa a restablir la inquisició, a l’indult bé que molt parcial atorgat als liberals, a la permanència en l’exèrcit i els càrrecs públics de gent tinguda per liberal i a la relegació dels voluntaris reialistes els antics guerrillers del Trienni Constitucional, els caps dels quals foren apartats en bloc de l’exèrcit, amb llicència illimitada, i aviat deixaren de percebre els sous promesos Les esperances ultrareialistes, posades primerament en Ferran VII, s’anaren decantant cap al seu germà Carles la conspiració de la cort, mostra de la qual fou la…

Únic titular, tingué una actuació militar en la frontera d’Urgell i les muntanyes de Tremp i la Segarra i el 1713 es trobà a la defensa de Barcelona

Com a conseqüència de la victòria que havia assolit a Almansa 1707, Felip V decidí l’abolició del règim constitucional dels regnes de València i d’Aragó, països que foren integrats, en qualitat de províncies, al govern i a les lleis de Castella A València , immediatament després de l’ocupació de la capital per les tropes del duc d’Orleans, foren paralitzats tots els organismes forals Juntes d’Estaments, Juntes d’Electes d’Estaments i Junta de Contrafurs El 29 de juny de 1707 es publicà el decret d’abolició dels Furs, redactat en gran part per Melchor Rafael de Macanaz El pretext oficial per a…

El primer personatge documentat 1077 és Ramon I d’Erill El seu fill Pere I d’Erill , súbdit dels comtes de Pallars, rebé 1092 del rei Pere I d’Aragó el castell de Saidí El fill d’aquest Ramon II d’Erill , senyor de Monesma, fou un dels cavallers més importants de la cort de Ramir II i s’esforçà amb el seu fill Pere II d’Erill per la unió de Catalunya i Aragó mitjançant el casament de Ramon Berenguer IV i Peronella ambdós en signaren les actes el 1137 Foren fills seus, a més, Bernat d’Erill , senyor de Saidí, que testà 1157 abans d’emprendre un viatge a Jerusalem, i Ponç d’Erill , senyor de…