Resultats de la cerca

En un principi funcionaren com a estudis de muntatge i de sonorització, inclòs el doblatge, que es feia pel sistema d’impressió Rivatón, inventat pels germans La Riva Foren els primers que implantaren aquesta especialitat a Barcelona El 1932 iniciaren els primers doblatges, sota la direcció de l’actor Fèlix de Pomés, que foren també els primers de l’Estat espanyol Debutaren amb un film d’animació i un western , seguits de l’alemany Rasputín Rasputin / Der Dämon der Frauen , 1932, Adolf Trotz i el curt de ficció El abogado tartamudo 1932 El 1934 morí A Trilla i les seves accions passaren a…

Dirigit per Marçal Trilla i Rostoll, defensà la posició política d’Acció Catalana Arribava al nivell dels millors diaris barcelonins del seu temps El 19 de juliol de 1936 se'n feu càrrec el comitè local de control i sortí fins al gener del 1939 amb el títol de Llibertat

Fundat el 1933 per iniciativa de Francesc Xavier Magret i Manuel Trilla El primer contacte amb l’aviació es produí el 1923, en les exhibicions aèries que portà a terme la Penya de l’Aire al camp del Graell El 19 de juliol de 1936 cessà les activitats per l’esclat de la Guerra Civil Espanyola

Fundat l’any 1971, es federà l’any següent i se centrà en el patinatge de formació Disposa d’equip masculí i femení en categoria sènior i equips en categories inferiors Participa en campionats d’àmbit català i estatal, i alguns dels seus patinadors han participat en Campionats del Món En destaquen Natàlia Ridao, campiona del món en estil lliure 1995, Miriam Clua, tercera al Campionat d’Europa júnior i sisena al del Món júnior 2010, i Albert Trilla, subcampió en un Campionat del Món júnior

Consistia en la combinació de diverses tecnologies estrangeres i aconseguí, a més d’una acceptable qualitat, abaratir-ne els costos El sistema fou aplicat als estudis Trilla-La Riva i, davant l’èxit que tingué, altres estudis s’hi interessaren també l’adquiriren moltes sales d’exhibició que intentaven adaptar-se al cinema sonor Aquesta demanda propicià la fabricació de diferents models, però finalment el sistema fou superat per altres equipaments estrangers més depurats i no pogueren fer front a la nova demanda Bibliografia Rivatón, de Laboratorio Físico La Riva de Barcelona , "…

Els estudis foren inaugurats amb el film d’Amichatis, Caramellas , la primera producció catalana sonoritzada que s’estrenà el 1929, amb discs d’Emili Vendrell Però l’experiència d’A Gasset a Hollywood no pogué evitar la poca qualitat dels treballs, condicionada, fonamentalment, per la precarietat de mitjans que oferien uns vells equipaments importats d’Anglaterra El 1933 els estudis foren adquirits pels germans Daniel i Ramiro Aragonès, els quals, tot i millorar i posar al dia la maquinària, no pogueren fer front a estudis com els Orphea o els Trilla-La Riva i acabaren tancant el…

Fou fundada per Torres y Seguí, Editores, que n’editaren el primer número el 30 de gener de 1888 Durant els vuit anys que durà la seva publicació, l’edició passà per successives empreses Viuda de Joan Trilla i Torres, Editores juliol del 1889, Isidre Torres i Manuel Soler octubre del 1891 i Víctor Berdós octubre del 1892 Deixà de publicar-se el 1896 La revista tenia un format de 32 x 22,5 cm i es componia de vuit pàgines a tres columnes amb illustracions en forma de gravats representant retrats de músics, monuments, art, costums, etc Anava acompanyada d’una partitura de música…

Les queixes principals es referien a la negativa a restablir la inquisició, a l’indult bé que molt parcial atorgat als liberals, a la permanència en l’exèrcit i els càrrecs públics de gent tinguda per liberal i a la relegació dels voluntaris reialistes els antics guerrillers del Trienni Constitucional, els caps dels quals foren apartats en bloc de l’exèrcit, amb llicència illimitada, i aviat deixaren de percebre els sous promesos Les esperances ultrareialistes, posades primerament en Ferran VII, s’anaren decantant cap al seu germà Carles la conspiració de la cort, mostra de la qual fou la…

Es fundà el 1902 seguint el model de l’Orfeó Català de Barcelona Fou presidit per Antoni Agelet i Romeu, i dirigit per Francesc Xavier Gelambí i Dalmau El 1915 es fusionà amb la societat coral La Violeta, i passà a denominar-se Orfeó Lleidatà La Violeta Les circumstàncies històriques no afavoriren l’activitat de molts orfeons i l’Orfeó Lleidatà passà moments molt difícils durant la Dictadura militar de Primo de Rivera, durant la República i amb la Guerra Civil, fins a la seva pràctica desaparició el 1938 amb la mort del seu director Antoni Virgili i Piñol L’entitat es reorganitzà a partir del…

Fou constituïda a Barcelona el 28 de juliol de 1928 amb el nom de Cinematográfica Nacional Española Sociedad Anónima pel comerciant Vicenç Montal i Comelles i el banquer Ernesto Carpi Gentilli També foren fundadors i membres del Consell d’Administració Mariano de Foronda y González-Villarino primer president, l’excapità general de Catalunya, Emili Barrera segon president, i gent del món cinematogràfic com Joan Verdaguer i Mota, Joaquim Cabot i Rovira, Pedro Sacrest Dusol, Eduard Vilaseca i Marín, Josep de Caralt i Sala, Antonio Ledesma Álvaro o Abelard Trilla i Balagué El…