Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Els vells
Literatura catalana
Obra de teatre d’Ignasi Iglésias, estrenada el 6 de febrer de 1903, i publicada aquell mateix any.
Planteja el conflicte de Joan i Valeri, dos obrers vells que són despatxats de la fàbrica on treballen per causa de la seva edat, i que es veuen en una situació difícil per a continuar vivint En el primer acte es planteja el conflicte, quan els protagonistes han de comunicar a les seves famílies que s’han quedat sense feina Joan i la seva dona Úrsula poden comptar per a sobreviure amb el sou de la seva filla Engracieta i del promès Agustí, el qual ja manté el seu pare Xalet, que no pot treballar En canvi, Valeri i la seva dona Susanna no tenen fills que els puguin ajudar Al segon…
els Encants

Aspecte del nou mercat dels Encants
© CIC-Moià
Partida
Conjunt d’establiments comercials de venda de productes de segona mà i de restes de sèrie de fàbriques i peces, creat el 1928 prop de la plaça de les Glòries de Barcelona, entre els carrers de Cartagena i Dos de Maig.
El 25 de setembre de 2013 s’inaugurà el nou emplaçament del mercat a l’anomenat Bosquet dels Encants, situat a la cruïlla de l’avinguda Meridiana amb el carrer de Castillejos, a la mateixa plaça de les Glòries, però al costat oposat El nou mercat té 33306 m 2 de superfície, aixoplugats per una gran coberta
Quinta del Sordo

Dos vells menjant, un dels catorze murals de la Quinta del Sordo
Museo del Prado
Pintura
Casa de camp que Francisco Goya adquirí als afores de Madrid el 1819, a les parets interiors de la qual realitzà la famosa sèrie de catorze ‘‘pintures negres’’ (1820-23) a l’oli.
Els murals foren passats a tela el 1873, exposats a l’Exposition Universelle de París del 1878 i oferts al Museo del Prado de Madrid —on es conserven— el 1881 És el conjunt més espectacular i original de Goya Les Parques, Duel a cops de garrot, Homes llegint, Dos joves burlant-se d’un home, Passeig del Sant Ofici, Asmodea, El gos, La Leocàdia —única obra que traspua serenitat retrat de Leocadia Weiss, la seva suposada amant—, El gran boc, Saturn, Judit i Holofernes, El romiatge de Sant Isidre, Dos vells i Dos vells menjant El seu estil, en plena maduresa, s’hi…
Costumes de Catalunya
Dret català
Col·lecció de costums de caràcter feudal integrada en les antigues compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya.
Abasta un conjunt de 14 capítols i semblen adaptats al s XIII, amb els elements procedents almenys del s XII, ajustant vells costums feudals catalans dins els motlles del dret feudal comú
Finn
Protagonista d’un cicle de narracions sobre l’arribada dels normands a Irlanda, difós també a Escòcia.
Al s XII era considerat un personatge històric, i esdevingué l’heroi de narracions basades en la tradició popular i en els models de narracions heroiques i mitològiques Més tard Finn esdevingué un personatge de literatura i de folklore, i ha anat evolucionant, des del Colloqui dels Vells , collecció d’episodis del s XII, fins a les versions recollides al s XVIII
Carta Social Comunitària
Economia
Declaració programàtica aprovada el 1989 per la Comunitat Europea (a excepció de la Gran Bretanya), que comprèn diversos apartats relatius als drets dels treballadors.
Aquests apartats són llibertat de circulació i d’accés condicions de vida i de treball seguretat social associació i negociació collectives formació professional igualtat d’home i dona informació, consulta i participació salut i seguretat al lloc de treball infants i adolescents vells i minusvàlids La carta es basa en el principi de subsidiaritat i té com a antecedent la Carta Social Europea aprovada pel Consell d’Europa el 1961
la Misericòrdia
Història
Advocació mariana documentada a partir del s XIII.
Entre els prop de trenta capelles i santuaris catalans més antics destaquen el de Sant Sebastià o de la Misericòrdia , de Vinaròs Baix Maestrat, el de Reus, el de Canet Maresme, el de la Fatarella Terra Alta, etc Reben sovint també aquest nom les cases de beneficència per a vells o infants desemparats posades sota l’advocació de la Mare de Déu Barcelona, Girona i Vic, entre altres
Consell de Vint
Història
Nom amb el qual fou conegut el consell de la mercaderia
de Barcelona, creat per Joan I de Catalunya-Aragó el 1394.
Era format per vint consellers de la mercaderia, elegits, des del 1536, per insaculació d’entre els mercaders matriculats, una part d’entre els majors o vells majors de quaranta anys, i l’altra, els joves majors de vint-i-cinc, els quals actuaven juntament amb els dos cònsols de mar i els dos defensors de la mercaderia Disposava, a més, d’un advocat, un síndic i dels oficials subalterns porters i guardes que administraven el dret del pariatge A diferència d’altres ciutats, era supeditat als consellers i al Consell de Cent Fou suprimit amb el decret de…
la Commedia dell’Arte
Teatre
Tipus de comèdia representada a Itàlia a partir del segle XVI, i en altres llocs, del XVII al XVIII, que se n’inicià la decadència.
Representada per còmics professionals, era una acció improvisada, amb un escenari, una trama i un desenvolupament fixats Podria ésser que derivés d’un tipus de farsa representada en època anterior a Plaute N'eren personatges destacats Pantalone i el doctor Graziano vells, Smeraldina i Colombina serventes joves, Arlecchino i Truffaldino criats joves, Cinzio i Fabrizio joves enamorats, el capità Spaventa di Vallinferno, Bombardone, Scaricabombardone personatges grotescs, etc La llengua dels personatges anava d’acord amb llur caràcter els enamorats parlaven toscà literari, les…
La Patum
El tirabol és tocat per cloure la festa de La Patum de Berga. Gravació en directe a la plaça de Sant Pere, a Berga
© La Patum de Berga. 1990. PDI, S.A.
Folklore
Festa popular que se celebra a Berga (Berguedà) del dia de Corpus al diumenge següent.
Té lloc a la plaça de Sant Pere, entre l’església parroquial i la casa de la ciutat El seu origen sembla relacionat amb la processó del Corpus, si bé a la segona meitat del segle XIV —coneguda amb el nom de la Bulla— pren uns trets semblants als actuals El 1723 alguns dels entremesos de què constava se celebraven encara dins el temple Després de sofrir diversos canvis fou reestructurada el 1888 El nom actual és una onomatopeia del so del tabal que toca incessantment durant la festa Actualment està formada pels entremesos següents dansa dels turcs i cavallets —antigament moros i cabretes, de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina