Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Annapūrṇa
Mitologia
En la mitologia índia, deessa de l’abundància i de la liberalitat.
Hom la representa asseguda sobre un lotus, amb una cullera d’arròs a la dreta i una tassa de mel a l’esquerra
Freyr
Mitologia
Divinitat escandinava del matrimoni, de l’abundància i de la claredat del sol.
És fill de Njörd i germà de Freyja
Silurià
Geologia
Tercer dels sis sistemes o períodes en què es divideix l’era primària o Paleozoic.
És situat per sobre de l’Ordovicià i per sota del Devonià Va des dels 438 milions fins als 408 milions d’anys Els materials silurians són constituïts predominantment per esquists, tot i que també hi ha abundància de gresos i lutites arenoses Les calcàries sovintegen a la part mitjana i alta Durant el Silurià es donà la màxima extensió de la mar de tot el Paleozoic i donà lloc a una àmplia ocupació de les mars poc profundes per part de la fauna siluriana Els graptòlits, com a l’Ordovicià, són la fauna més característica i serveixen per a establir la bioestratigrafia d’aquest sistema Els…
Los Deportes
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada per primera vegada a Barcelona al novembre del 1918.
Tractava d’informació esportiva general, amb abundància de notícies de futbol Al primer número hi collaboraren Josep A Castillo, Josep M Mañé i Josep A Trabal, entre d’altres Se’n publicaren pocs números
Annona
Mitologia
Deessa romana protectora de les collites.
Era representada com una matrona que duia com a atributs el corn de l’abundància, un modi o mesura de gra, un ram d’espigues de blat, una àncora i la proa i un timó de vaixell A vegades era representada en companyia de Ceres
Amaltea
Mitologia
Cabra que alletà Zeus al mont Ida a Creta.
També ha estat anomenada Amaltea la nimfa que salvà Zeus de la voracitat de Cronos traslladant-lo al mont Ida Zeus trencà, mentre jugava, una banya de la cabra, que oferí a Amaltea tot prometent-li que l’ompliria de tot allò que desitgés aquest és un dels orígens mítics del corn de l’abundància
la Soledat
Advocació mariana que recorda el dolor i la solitud de Maria després de la mort del seu fill Jesús.
És una devoció que s’estengué molt al s XVI, com ho revela l’abundància de poblacions, esglésies i fins rius que tenen aquest nom a totes les repúbliques d’Hispanoamèrica Als Països Catalans hi ha diverses capelles i esglésies, com la de Selvanera Segarra, la de Montserrat Bages, la d’Igualada Anoia i l’església i barriada de la Soledat de Foraporta, a Palma Mallorca
Cíbele
Religions de Grècia i Roma
Deessa frígia de la fertilitat de la terra, anomenada també Gran Mare, i venerada conjuntament amb el seu jove amant (o fill) Atis.
El seu culte, de tipus orgíac, fou acceptat per Roma el 204 aC, bé que els seus aspectes externs emasculació dels gallus o iniciats durant el furor místic, acció que el dret romà castigava feren que el senat el limités, i restà en mans dels immigrats orientals fins que fou reinstaurat per Claudi La festa era celebrada a l’equinocci de primavera començava amb planys fúnebres i s’acabava amb l’alegria de la resurrecció Cíbele era representada asseguda, damunt un carro tirat per lleons, i amb el corn de l’abundància
Cefisòdot
Escultura
Nom que portaren dos escultors grecs del s_IV aC.
La investigació moderna els distingeix amb els noms d’"el Vell” i “el Jove” Cefisòdot el Vell fou el pare de Praxíteles, i també, segons que sembla, el seu precursor, estilísticament Esculpí per als atenesos una estàtua que representava la Pau portant l’Abundància als braços, coneguda per còpies romanes i per referències de Pausànies Féu també una estàtua d’Atena situada al port d’Atenes, un grup de Muses, un altar a Zeus i un Hermes amb Dionís De Cefisòdot el Jove , vivent, segons Plini, el 296 aC, hom creu generalment que era fill de Praxíteles Excellí en el retrat i en la…
Oligocè
Geologia
Última sèrie o època del Terciari inferior, compresa entre l’Eocè i el Miocè.
Juntament amb l’Eocè es caracteritza per la presència abundant de nummulits Hi predominen els materials detrítics amb abundància de trams argilosos Hi ha també calcàries lacustres i evaporites Als Països Catalans és regressiu i està mal caracteritzat L’època oligocena ha durat, com a màxim, dels 38 als 24,6 milions d’anys, i la seva divisió en estatges és força discutida, així com els seus límits concrets Hom el divideix actualment en dos estatges Estampià i Catià A part alguns grups de foraminífers que permeten de definir bé l’Oligocè, com és ara les lepidociclines i alguns nummulits i…