Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
African, Caribbean, Pacific
Economia
Nom que rep el conjunt dels estats d’Àfrica, el Carib i el Pacífic, que, en nombre de seixanta-sis, són associats a la Unió Europea per la signatura dels convenis de Lomé (1975, renovats el 1979, 1984 i 1989).
La majoria són antigues colònies dels estats membres de la Unió, d’estructura econòmica subdesenvolupada
South African Party
Història
Partit polític sud-africà.
Fou creat pel general Louis Botha, amb la fusió de diversos partits bòers i anglesos de tendència moderada Vencé àmpliament a les eleccions del 1910 sobre els seus rivals més forts, els unionistes de Jameson i els laboristes de Creswell El partit esclatà el 1913 quan Hertzog abandonà el govern i fundà el Partit Nacionalista El 1924 una aliança entre laboristes anglesos i nacionalistes bòers vencé el SAP, dirigit pel general Smuts, i aquest el desfeu, i originà més tard l’United Party
African National Congress
Política
Moviment polític sud-africà fundat el 1912 amb la finalitat d’abolir l’apartheid i convertit el 1994 en partit polític.
Sorgí de la Native Education Association, fundada a Ciutat del Cap 1892 pels bantús posteriorment es transformà en Native National Congress Bloemfontein, 1912 El seu primer president fou el clergue zulú Mafukuzela, conegut com J Dube Albert Luthuli fou un dels principals líders del moviment, del qual fou també president 1952 Illegalitzat el 1960, en foren empresonats els dirigents més importants i, a partir del 1964, propugnà la lluita armada contra el règim sud-africà L’establiment dels centres d’acció de l’ANC a Lesotho, Botswana, Moçambic, Angola i Zimbàbue constituí un element de…
Companyia Africana
Història
Companyia de comerç fundada a Anglaterra el 1672 i autoritzada per Carles II —que n’era un dels inversionistes—, per tal de mantenir les factories i els forts establerts a l’Àfrica occidental en canvi del monopoli del comerç d’esclaus.
Succeí a la Royal Adventurers into Africa fundada el 1663 pel duc de York que, després de la segona guerra angloneerlandesa, perdé els forts i les factories de la costa de Guinea tractat de Breda, 1667 A causa d’això, el tràfic d’esclaus restà a les mans dels neerlandesos fins a la creació de la Companyia Africana Aquesta fundà Accra i Ouidah i controlà el litoral des del Senegal fins a Angola El 1698 el comerç d’esclaus restà a la disposició de tots els traficants anglesos que paguessin un 10% del valor del carregament en benefici de la companyia Però aquesta quantitat no era suficient per a…
Tractat Continental Africà de Lliure Comerç
Economia
Tractat de lliure comerç subscrit per estats de tot el continent africà.
Té oficialment el punt d’arrencada en la cimera de la Unió Africana del juny del 2015, en la qual els caps d’estat i de govern dels estats membres acordaren la creació d’una zona de lliure comerç de béns i serveis panafricana Hi participaren també la UNCTAD i organitzacions supraestatals africanes Fou signat el 21 de març de 2018 a Kigali Ruanda per 44 estats dels 55 de tot el continent, i en el moment de l’entrada en vigor 30 de maig de 2019 l’havien ratificat 23 estats Nigèria, primera economia africana, no s’hi incorporà fins el 7 de juliol de 2019 En restaren fora Eritrea, a causa del…
Comunitat pel Desenvolupament de l’Àfrica del Sud
Organisme econòmic internacional, destinat prioritàriament a la integració econòmica dels països de l’àrea meridional africana.
La seu del secretariat és a Gaborone Botswana Tingué els seus orígens en la Conferència per a la Coordinació del Desenvolupament de l’Àfrica del Sud, creada el 1980 per Lesotho, Botswana, Zàmbia, Zimbàbue, Tanzània, Angola, Moçambic, Swazilàndia actual Eswatini i Malawi amb la finalitat de reduir la seva dependència econòmica de la Sud-àfrica de l’ apartheid Posteriorment s’hi han afegit la República Democràtica del Congo, Maurici, Namíbia i Seychelles El 1993 es transformà de conferència a comunitat i adoptà el nom actual El 1994, la República de Sud-àfrica ingressà a l’organisme i…
Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental
Economia
Organisme econòmic de l’Àfrica Occidental creat el 1975 a Lagos (Nigèria).
És constituït per nou estats francòfons Burkina Faso, Benín, la Costa d’Ivori, Guinea, Mali, Mauritània, el Níger, el Senegal i el Togo, dos de parla portuguesa Guinea-Bissau i el Cap Verd i cinc de parla anglesa Gàmbia, Ghana, Libèria, Nigèria i Sierra Leone La CEDEAO es proposa de promoure la cooperació i el desenvolupament dels estats membres per mitjà de la creació d’una unió duanera, d’una xarxa de transports entre els membres i d’uns projectes comuns agrícoles, industrials, energètics i minerals La seu del secretari executiu és a Nigèria El 1993 els estats membres acordaren…
Southern Africa Large Telescope

Southern Africa Large Telescope
© Southern African Large Telescope / S. Potter
Astronomia
Telescopi d’11 metres de diàmetre situat a l’Observatori Astronòmic de Sud-àfrica, prop de la ciutat de Sutherland.
El seu mirall principal és format per 91 miralls hexagonals d’1,2 metres El telescopi i els seus instruments estan dissenyats per a treballar en longituds d’ona que van des de l’ultraviolat proper a leinfraroig proper La seva construcció finalitzàel 2005 Hi van contribuir, a més de Sud-àfrica, Alemanya, Polònia, els EUA, el Regne Unit i Nova Zelanda
Afrikaner Bond
Política
Partit polític sud-africà fundat el 1879 a la colònia del Cap per Stephanus Jacobus du Toit, que propugnava la creació d’una federació sud-africana i el reconeixement de l’afrikaans com a llengua (objectiu, aquest darrer, aconseguit el 1885).
El 1910 s’uní amb altres partits sud-africans per formar el South African Party
Mau-Mau
Història
Societat secreta politicoreligiosa creada el 1948 a Kenya en el si de les tribus kikuiu, embu i meru.
Organitzà tardor del 1952 una campanya de terrorisme contra les propietats dels blancs i els asiàtics, com a protesta per la detenció de Jomo Kenyatta, president de la Kenian African Union La terrible repressió dels britànics contra els membres del Mau-Mau 40 000 morts i 80 000 empresonats i l’aïllament que la secta mantingué respecte al poble indígena, per raó de la incoherència de la seva política ferotgement xenòfoba i que vinculava els seus membres amb juraments i amb un ritual salvatge, foren causa de la seva desaparició Només com a petita guerrilla, subsistí fins el 1959