Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
Ateneu Agrícola
Esport general
Entitat cultural i esportiva de Sant Sadurní d’Anoia.
Fundada el 1908 Disposa del pavelló olímpic de l’Ateneu Agrícola, creat l’any 1980, el qual acollí diverses proves d’hoquei patins dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i és la seu del Club Esportiu Noia
Agrícola Experimental
Economia
Empresa de la Generalitat de Catalunya creada per la Presidència de la Generalitat el 1987.
Les seves finalitats són la gestió i l’aprofitament d’exportacions agràries, forestals i piscícoles i, en general, del que es relaciona amb aquests objectius
Institut Agrícola Català de Sant Isidre
Façana de la seu de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, a la plaça de Sant Josep Oriol,de Barcelona
© Fototeca.cat
Agronomia
Institució fundada a Barcelona el 1851 pels propietaris —sobretot els grans propietaris— del camp català, en defensa de llurs interessos i per al foment de l’estudi de les tècniques agrícoles.
El 1860 organitzà les primeres càtedres d'agronomia, química aplicada i zootècnia Entre els seus presidents es destacaren J Desvalls i de Sarriera, marquès d'Alfarràs 1851-60, Pelagi de Camps, primer marquès de Camps 1872-75 i 1882-89, Carles de Camps, segon marquès de Camps 1897-1901, Ignasi Girona i Vilanova 1902-06 i 1915-23, Manuel Raventós i Domènech 1907-10, Carles de Fortuny i de Miralles, baró d'Esponellà 1923-31, Santiago de Riba 1931-34, Josep Cirera i Voltà 1934-36, Josep Bassedas i Montaner 1936, Epifani de Fortuny i de Salazar, baró d'Esponellà 1940-46, Xavier de Ros i de…
Federació Agrícola Catalana-Balear
Agronomia
Organisme creat a Barcelona pel febrer del 1899 que reuní la major part de les societats i les cambres agrícoles patronals de Catalunya i les Balears.
Pretengué la defensa dels interessos corporatius i la difusió de coneixements i de tècniques agrícoles Tingué com a immediats precedents la Unió Agrícola de Catalunya 1889 i la Federació dels Gremis Agrícoles de Catalunya 1893 Promoguda i sostinguda sobretot per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, celebrà regularment congressos anuals entre altres, a Manacor el 1907, a Tàrrega el 1910, a Eivissa el 1912, a Maó el 1917 i a Lleida el 1920 El 1903 aconseguí la creació de la Unión Agraria Española, que reuní diferents federacions regionals d’Espanya En foren…
Banco de Crédito Agrícola
Entitat oficial de crèdit a mitjà i llarg termini creada a Madrid el 1964 com a continuadora del Servicio Nacional de Crédito Agrícola, fundat l’any 1925.
Fins el 1962 el Servicio actuà amb diners de la banca privada i de les caixes d’estalvis, i tenia per objecte concedir préstecs per a inversions al camp La llei bancària del 1962 el féu dependre de l’Instituto Nacional de Crédito a Medio y Largo Plazo El 1964 restà subordinat al ministeri de finances, a través de l’Instituto de Crédito Oficial ICO, i el 1995 fou absorbit per Caja Postal
Caixa Central del Crèdit Agrícola
Organisme en el qual fou transformada (1937) la Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu
per la Generalitat de Catalunya, suprimides les aportacions d’altres entitats i dotada exclusivament amb el fons patrimonial de la Generalitat.
Fou l’òrgan financer de la Federació de Sindicats Agraris de Catalunya FESAC Fou concebuda com una federació de caixes locals seccions de crèdit dels sindicats agrícoles locals, agrupades en caixes comarcals, que depenien de la Caixa Central, adscrita al departament d’agricultura de la Generalitat, bé que amb autonomia financera i jurídica
Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu
Organisme creat per la Generalitat de Catalunya el 1934 per a operacions de crèdit a sindicats agrícoles, caixes rurals, cooperatives de diverses classes, mutualitats, pòsits i entitats similars.
Els fons procedien d’una dotació de la Generalitat, d’aportacions d’entitats de caràcter cooperatiu, mutual o de sindicació agrària, de dipòsits a la vista i a termini i d’emissions de títols de crèdit Regida per les entitats participants i la Generalitat, el 1937 fou convertida en la Caixa Central del Crèdit Agrícola
Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrícola
Economia
Conjunt de recursos destinats a les activitats relacionades amb l’agricultura.
Es posà en marxa el 1962, i des del 1964 està format per dues seccions permanents la Secció Orientació , que destina els recursos a la millora estructural de les explotacions, i la Secció Garantia , que els destina al sosteniment dels preus i que funciona d’acord amb els reglaments de la política agrària comuna PAC El FEOGA és la partida més gran del pressupost comunitari, de manera que durant la dècada dels vuitanta representà un 65% de les despeses globals i, tot i que els darrers anys aquest percentatge ha disminuït, en el pressupost del 1997 encara n'absorbia un 45%
Caixa Regional de Crèdit Agrícola Mutual Sud-mediterrani
Economia
Caixa resultant de la fusió, realitzada el 1990, de la Caixa Regional de Crèdit Agrícola dels Pirineus Orientals (fundada a Perpinyà l’any 1902) amb la Caixa Regional de l’Arieja.
Tenia, el 1991, 928 milions de francs de recursos propis i un balanç de 14,575 milions, amb 107 caixes locals Inicià aleshores una estratègia d’expansió en tots els Països Catalans amb l’adquisició de les financeres Sofiholding 1989 i Focrecrom 1991 de Barcelona
Grup Consultiu per a la Investigació Agrícola Internacional
Agronomia
Consorci internacional que té com a missió intentar disminuir les injustícies socials i la pobresa a través de la millora de la productivitat i resiliència dels ecosistemes i la millora de l’entorn institucional mitjançant la investigació en agricultura.
Els seus orígens es troben a mitjan segle XX, arran de l’èxit del programa d’investigació agrària sobre millora de la productivitat del blat iniciat l’any 1943 a Mèxic, finançat per la Fundació Rockefeller i el Govern mexicà i liderat per Norman Bourlaug L’èxit de la iniciativa conduí a la creació de dos centres internacionals d’investigació agrària l’Institut Internacional de l’Arròs IRRI, el 1960 a Filipines, i el Centre Internacional de Millorament del Blat de moro i del Blat CIMMYT, el 1963 a Mèxic La feina desenvolupada per aquests dos centres dugué a la definició d’un paquet tecnològic…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina