Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Angèlica
Personatge literari de l’Orlando innamorato de Matteo Boiardo i de l’Orlando furioso de Ludovico Ariosto.
Reina de Catai, dotada de gran bellesa i poder de seducció, fou portada a Europa per Orlando, però ella menyspreà els cavallers que la pretenien i retornà al seu país amb Medoro, jove soldat sarraí, que allí fou coronat rei La partida d’Angèlica motivà la follia d’Orlando
avalot de la placeta de les Panses
Història
Alçament popular antinapoleònic esdevingut a València el 23 de maig de 1808.
S'originà en arribar a la placeta de les Panses —on era exhibida al públic— la Gazeta del dia 20, que duia la nova de les abdicacions de Baiona Això provocà una manifestació popular que anà al palau reial i d’allí a l’audiència, i que culminà amb el cèlebre el Crit del Palleter
Societat Espanyola de Carburs Metàl·lics
Societat industrial constituïda a Madrid el 1897.
El seu domicili actual és a Barcelona Produeix ferroaliatges i gasos industrials —oxigen, nitrogen i acetilè, principalment— Té fàbriques a Galícia, sobretot per als ferroaliatges, al País Basc i a Andalusia A Berga produeix energia elèctrica, allí on tingué la primera fàbrica, dedicada a la fabricació de carbur de calci Té diverses participacions en empreses entre les quals destaquen Hidro Nitro Española 23%, Gromina Industrial 56%, Autógena Martínez 31% i Duffour et Igon 15% a França
Tesèon
Història
Nom amb què tradicionalment és conegut un temple d’Atenes, situat en una esplanada que domina l’àgora, pel fet que la majoria d’estàtues amb què era decorat representaven les gestes de Teseu
.
En realitat, però, es tracta d’un Hefestèon , o temple dedicat a Hefest Bastit cap a l’any 444 aC és anterior al Partenó, és un edifici perípter, de forma rectangular, i fa 31,77 m de llargada, 13,72 m d’amplada i 10,38 m d’alçada al cim del frontó Les façanes tenen 6 columnes, i els costats, 13 Convertit en església al s IV dC, consagrada a sant Jordi, hi foren fets alguns retocs i, prop d’allí, hi hagué posteriorment fins al s XII un monestir Conservat intacte durant la dominació turca i declarat monument nacional el 1834, és el més ben conservat de tots els temples grecs
Dèdal
Història
Heroi mític cretenc, de genealogia molt complexa, en el qual hom personificà el prototip d’artista universal.
Expatriat per l’areòpag atenès, es refugià a Creta, on fou acollit per Minos Segons la tradició, esculpí una vaca buida perquè Pasífae pogués tenir contacte carnal amb un brau El rei Minos li encomanà la construcció del famós Laberint Allí fou reclòs, juntament amb el seu fill Ícar , quan més tard s’enemistà amb Minos, però aconseguí d’escapar-se'n per mitjà d’unes ales artificials fetes de plomes i cera Arribat a Sicília, fou hoste del rei Cocal, per al qual desplegà tot el seu enginy en nombroses construccions i obres d’art Llegendes posteriors el fan arribar a indrets molt…
Nosaltres Sols!
Partit polític
Col·lectiu separatista creat a Barcelona el 1981 que adoptà la mateixa denominació que el liderat per Daniel Cardona.
Impulsat per un grup juvenil alguns membres procedien d’ Independentistes dels Països Catalans i d’altres no tenien militància prèvia, cobrà notorietat entre el 1981 i el 1982 pel fet de dur a terme una campanya xenòfoba amb el lema “Xarnegos fora” Manifestà un pancatalanisme militarista i antimarxista El grup, radicat essencialment a Barcelona, publicà nombrós material gràfic, un Manifest Separatista , el butlletí Nosaltres Sols maig de 1980-març de 1981 i els Quaderns del Separatisme El cap visible fou Lluís Morera El 1982 es dissolgué i part dels seus escassos militants ingressaren en les…
Escola de Sant Marçal
Música
Nom donat al repertori musical dels segles IX al XII, monòdic i polifònic, associat a l’abadia de Sant Marçal de Llemotges (Occitània), centre monàstic especialment actiu en els terrenys literari i musical durant aquells segles.
Els manuscrits que contenen aquest repertori procedeixen d’aquest monestir, tot i que el seu origen és molt divers i molt pocs foren copiats allí La majoria hi arribaren gràcies a l’afany colleccionista d’algun dels seus bibliotecaris Actualment gran part dels documents es conserven a la Bibliotèque Nationale de França, a París En conjunt, el repertori monòdic de Sant Marçal representa una de les colleccions medievals més importants de trops, seqüències, prosullae i versi També inclou un gran nombre de composicions originals per a la missa, especialment alleluies, o per als…
festa de Sant Dionís
Història
Commemoració anual, a la ciutat de València, el 9 d’octubre, de l’entrada de Jaume I després de la conquesta de la ciutat (1238).
Instituïda el 1338, assolí una gran solemnitat s XV i XVI consistia essencialment en una processó al monestir de Sant Vicent de la Roqueta, on hom conservava l’estendard de la conquesta, deixat allí per Jaume I des del s XVII fou dut en la processó Hom afegí als actes un sermó allusiu a la conquesta, sempre en català, i fogueres i lluminàries amb piuletes i tronadors des del Miquelet La commemoració, suprimida oficialment amb la Nova Planta 1707, ha perviscut en la tradició popular els confiters venen piuletes i tronadors de sucre i massapà que simulen la forma dels usats abans…
Ghica
Llinatge de boiars i prínceps romanesos d’origen albanès, establert amb Gheorghe Ghica a Moldàvia, on aquest fou ennoblit pel gospodar Basili Lupu i nomenat representant seu davant de la Sublim Porta.
Quan aquesta deposà el gospodar Jordi I Esteve, designà Ghica com a nou gospodar de Moldàvia Jordi II 1658-59 i després 1659-60 de Valàquia D’entre els descendents d’aquest, hom pot destacar Gregori III mort el 1777, que regnà a Moldàvia 1764-67 i a Valàquia 1768-69 allí els patriotes romanesos, ajudats pels russos, es rebellaren contra els turcs, ocuparen Bucarest, l’empresonaren i l’enviaren a Rússia Gregori III pogué tornar a Moldàvia 1474, però el 1775 hagué de cedir, forçat pels turcs, la Bucovina a Àustria i fou mort per ordre del soldà 1777 Alexandre X mort el 1862, fou…
batalla de Ponça
Història
Militar
Fet d’armes naval ocorregut en aigües de l’illa de Ponça, el 5 d’agost de 1435, entre l’estol d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, format per naus catalanes i sicilianes, i el de la república genovesa, aliada de Renat d’Anjou, rival d’Alfons IV per la possessió del regne de Nàpols.
El mateix Alfons IV navegava amb l’estol, amb els seus germans Joan i Enric i un centenar de nobles L’estol català, excessivament confiat davant les naus enemigues, aparentment feixugues, fou desfet llevat de dues galeres que fugiren el rei, els infants i els altres efectius catalans foren duts a Gènova i d’allí a Milà, en poder de Felip Maria I de Milà, aliat dels genovesos Malgrat la consternació que aquests fets produïren a Catalunya —la reina Maria cuità a fer gestions per a alliberar els captius—, el resultat fou inesperadament favorable el duc de Milà alliberà Alfons IV i…