Resultats de la cerca

Fou fundat l’any 1973, tot i que des del 1920 hi hagué algun equip de futbol a la població Disposa de dos equips sèniors que han militat en diverses categories del futbol català, des de tercera territorial fins a preferent Té equips de futbol base i un equip femení

Fundat el 1969 amb el nom de Grup Esquelles, l’any 1973 adoptà la denominació actual El mateix any organitzà la Flama del Canigó El 1990, conjuntament amb el Centre Excursionista Bellmatí de Llagostera, realitzà una expedició a la serralada dels Andes, on s’assoliren els cims del Nevado Ojos del Salado 6893 m i Huascaran 6760 m Organitza regularment sortides, conferències i l’Aplec de l’Ermita de Santa Brígida L’any 2012 tenia uns 200 socis

La primera edició inclogué diverses proves, com ara les d’Amer, Bescanó i Platja d’Aro Oriol Colomé, Joan Llordella, Marc Trayter i Francesc Freixer figuren entre els seus guanyadors

Popular i catalanista, aparegué de l’1 de gener al 14 d’agost de 1875 Dirigit per Josep Franquesa i Gomis, els seus redactors foren Jacint Laporta i Ramon EBassegoda Hi collaboraren Josepa Massanés, Frederic Soler i Miquel Victorià Amer, entre altres

Significà la resposta a l’evolució vers el reformisme de Jeroni Pau i als seus intents de dur-hi la Unió Republicana Balear Reagrupà federals, com Francesc Villalonga i Benet Pomar, i republicans radicals, com el mateix Julià Assolí un cert abast illenc amb especial força a Llucmajor Francesc Noguera i Manacor Antoni Amer Comptà com a òrgan de premsa amb La Voz del Pueblo

Organitzat per primera vegada el 1942, no se celebrà entre el 1959 i el 1978, ni tampoc en alguns anys concrets, com el 1993, el 1994 o el 2011 Inicialment recorria diverses poblacions gironines, com Banyoles, Amer, Caldes de Malavella, Anglès o Santa Coloma de Farners, i reuní fins a 4000 participants Es popularitzaren guardons a les bicicletes millor engalanades i més originals Des del 1997 el recorregut es realitza per la rodalia del nucli urbà de Girona i coincideix amb la pujada al coll dels Àngels

Té l’origen en l’empresa familiar creada el 1924 pels germans Adi 1900-1978 i Rudolf Dassler, dedicada a la fabricació de calçat esportiu, a Herzogenaurach Baviera El 1927 installaren la primera fàbrica i el 1928 el seu calçat fou utilitzat per primer cop en una competició olímpica El 1948 els germans Dassler se separaren Adi fundà Adidas i Rudolf Puma El 1959 Adidas començà la producció fora d’Alemanya amb una fàbrica a França, i dos anys després inicià la diversificació de la producció amb la fabricació de pilotes i roba esportiva El 1983 el fill d’Adi, Horst Dassler, fundà International…

Casat amb Arnalda Miafre vers el 1365, potser foren pares de Joan Giginta , posseïdor d’agrers i censals a Parestortes vers el 1400 Entre els membres més distingits cal esmentar Francesc Giginta mort el 1453, de Ribesaltes, doctor en dret i diputat de Perpinyà al coronament d’Alfons IV 1414 fou jutge del domini reial per la reina Maria 1432, però fou suspès del càrrec el 1436, acusat d’un assassinat, i hi fou reintegrat el 1448 El seu fill gran, Francesc Giginta mort el 1522, fou doctor en dret 1452, conseller de la Universitat de Perpinyà 1488 i professor de dret 1491 Fou pare de Francesc…

Subtitulada Collecció de poesies catalanes escollides d’autors contemporàneos , és presentada com una operació literària i patriòtica i “testimoni del nou esperit literari” del país, és a dir, de l’ús emergent de la llengua catalana com a llengua de la poesia culta També tenia com a objectiu explícit la recuperació de la història i els costums catalans Incloïa un total de 136 composicions És organitzada per temes i gèneres poètics, els principals dels quals coincideixen molt aproximadament amb la trilogia floralesca Patria , Fides , Amor “Pàtria”, “Sentiment” i “Amor”, i “Religió” “Romanços…

Entre els anys 1898 i 1903, la Capella portà a terme una intensa activitat concertística, fet que tingué una gran ressonància en el món cultural de Mallorca Des del 1915, en la història de la Capella s’alternaren els moments d’inactivitat amb els de represa de la tasca concertística Entre el 1920 i el 1936 el cor estigué sota la direcció de R Galmés i, a partir del 1946, se succeïren en el càrrec P Sansó, E Ahn i J Picó Després d’uns anys d’inactivitat, l’entitat reprengué la seva tasca el 1970 sota la direcció de R Nadal fins a la dècada dels anys vuitanta, que la cessà definitivament