Resultats de la cerca

El número 1 porta data del setembre del 1970 i fins al novè es presentà com a publicació del Comitat Rossellonès d'Estudis i Animació CREA A partir del número 10 1973 fins a la seva desparició de fet 1981 fou el portaveu de l' Esquerra Catalana dels Treballadors Escrita en català i en francès, indistintament, publicava articles, comentaris i reportatges polítics que expressaven el punt de vista de l’ECT o li eren afins A desgrat de la seva difusió molt limitada als cercles més nacionalistes, especialment joves, exercí un paper important dins el catalanisme nord-català d’esquerres, del qual…

De redacció bilingüe, però amb preponderància del català, s’ocupa de temes d’antropologia, de geografia, d’història, etc, de la Cerdanya, a mig camí entre l’alta erudició i la divulgació, però amb indiscutible incidència popular, sense descurar els temes d’actualitat

Dirigida per Ramon Grau, nasqué el 1995 amb l’objectiu d’esdevenir el nou òrgan d’expressió periòdica de l’IMH La revista consta d’una primera part monogràfica dedicada a estats de la qüestió, articles d’aportació i documents sobre algun aspecte de la història barcelonina una segona part formada per articles d’investigació diversos, i una tercera part amb informació bibliogràfica sobre la producció històrica que té Barcelona com a subjecte d’estudi El número 1 1995 fa un recorregut historiogràfic sobre la trajectòria de l’IMH des dels precedents al s XVIII fins al 1995 amb articles de R Grau…

Anteriorment a Moisès, els grups israelites adoraven Déu sota el nom d' El o Elohim Segons la tradició de l' Èxode , Déu revelà el seu nom de Jahvè en una aparició al Sinaí És possible que aquest nom diví fos conegut anteriorment a les regions del sud de Palestina, però fins ara ningú no ha pogut aclarir d’on prové Tampoc no és clar si el sentit que l’aparició de l' Èxode dóna a aquest nom és que Jahvè és l’"existent” o que “es reserva el secret dels favors i del perdó” que ell concedirà al seu poble en el curs de la història

Fou el primer cometa del qual hom predigué el retorn Té un període d’uns 76 anys i és visible a ull nu quan és pròxim al periheli L’excentricitat de l’òrbita és de 0,967, i té una inclinació de 162° 12´ 55´ El 1705 E Halley constatà que els cometes apareguts els anys 1531, 1607 i 1682 eren el mateix, i en predigué encertadament la tornada per al 1758 En l’aparició de 1910, es produí un cert pànic, perquè hom preveia que la Terra travessaria la cua del cometa, però, bé que succeí així, el fet només provocà alguns fenòmens òptics Durant l’aparició de 1985-86, diverses sondes…

En les eleccions municipals de 1999 a Vilafranca del Penedès obtingué 204 vots 1,4%

Succeeix el Gravetià , i la seva indústria lítica és una de les més ben definides tipològicament del Paleolític, a causa de l’aparició del retoc pla i parallel, fet amb tècnica de pressió, que ocupa de vegades tota la superfície de l’utensili i que no té continuació en les indústries posteriors Cronològicament ocupa l’espai comprès entre els anys 20000-18000 a 15000 aC, i es divideix en tres fases, caracteritzada cadascuna per l’aparició de nous tipus d’instruments les puntes de cara plana, les fulles de llorer i les de salze i les puntes d’osca, respectivament, que conviuen amb els…

En foren fundadors Joan Arolas, que hi collaborà fins a la mort, i Pasqual Pérez i Rodríguez, el qual en fou el director fins el 1844 i li donà un caràcter liberal avançat, posteriorment atenuat pel seu successor, Pelegrí Garcia i Cadena L’èxit de la seva aparició motivà, el 1835, la desaparició del Diario de Valencia Hi collaboraren també Vicent Boix, Josep Maria Bonilla i Joan Crisòstom Petit, entre altres El 1838 i el 1839 publicà diversos suplements amb treballs en català i castellà d’erudició històrica, poesia i narracions d’un caràcter marcadament romàntic Des de l’aparició de Las…

D’aparició molt irregular —el número 2 sortí al setembre del 1890 i el 10, al febrer del 1896—, possiblement desaparegué el 1899, amb el trasllat a Madrid del comitè nacional de la UGT

Editada pel periodista Josep M Armengou, fou dirigida per ell mateix i pel geòleg Òscar Andrés i Bellet D’aparició bimestral, se’n publicaren trenta-quatre números Fou l’única revista espeleològica que es vengué als quioscos