Resultats de la cerca

Sota la presidència de Fèlix Millet i Maristany, que en fou el principal impulsor, el SOC feu possible que el cant coral català adquirís un alt nivell qualitatiu i tingués una sistemàtica projecció internacional El 1964 inicià la publicació de la "Revista dels Orfeons de Catalunya", que tingué un veritable paper aglutinador com a mitjà de comunicació i de transmissió del vincle associatiu L’organització de trobades, els Aplecs Santa Cecília 1964-71 i els aplecs comarcals dotaren el moviment coral d’un repertori comú, i d’uns objectius musicals i cívics Amb el traspàs…

Maragall, a l’article Alerta 19 de setembre de 1908, donà impuls al moviment, i, arreu de Catalunya i les Illes, feu conferències i aplecs i publicà postals, cartells i fullets Trobà el suport de bisbes, intellectuals i autoritats civils i reuní sovint milers de persones

Dia popular d’aplecs i de captiris i de portar el combregar general als malalts Antigament els confrares del Roser acostumaven a fer un captiri, sovint, amb el cant dels goigs A València començaren aquest dia les festes de sant Vicent Ferrer per diferents barris de la ciutat, sobretot a l’orfenat o casa dels xiquets de Sant Vicent, on aquests escenifiquen algun dels miracles del sant

Organitzà aplecs i reunions, cursos de direcció coral, seminaris, etc Collaborà amb el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya A partir del 1964 publicà la Revista dels Orfeons de Catalunya i des del 1968 una Circular de periodicitat mensual El 1981, en fou acordada la reconversió funcional i estructural, concretada en el naixement d’un nou organisme, continuador i renovador de la seva tasca la Federació Catalana d’Entitats Corals FCEC, per a presidir la qual fou elegit 1982 Oriol Martorell

Formaren cèllules arreu de Catalunya amb una finalitat moral i patriòtica, però sense lligam amb cap partit polític Organitzaren actes, aplecs i desfilades i reivindicaven l’esperit cristià i la puresa de la llengua En fou secretari Josep Serra i Ullastrell i el portaveu era la revista Àmfora Sumaren alguns milers d’afiliats i les noies duien com a distintiu una caputxa blanca El moviment fou dissolt per una ordre del 1923 del governador civil nomenat per la Dictadura de Primo de Rivera

Fou fundada l’any 1959 a redós de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, per la dificultat existent d’establir-se com a entitat independent Organitza els aplecs de la Font del Querol i del Santuari de Montgrony El 6 de març de 1971 es desvinculà de la UEC El 1972 s’adherí a la Federació Catalana de Muntanyisme i el 1974 creà la secció d’esquí També té grups d’escalada, organitza curses de muntanya i gestiona el rocòdrom municipal, creat el 2003

La institució ha recuperat la tradició del Centre Català que fou fundat el 1914 Té la seu a l’Instituto Costarricence de Cultura Hispánica Hi han estat promotors, entre altres, Ricard Àlvarez i Pallejà i Marius Zaragoza, que n'era president el 1991 El 1982 edità un Recull de poesies patriòtiques catalanes , començà a publicar “Nostra Veu Butlletí del Casal Català de Costa Rica” i des del 1988 “Catalunya Ayer y Hoy” Ha celebrat jornades culturals, organitzat classes de català i commemorat les festes patriòtiques de Catalunya aplecs montserratins

La primera assemblea constituent tingué lloc el 1978 sota la presidència de Josep Maria Batista i Roca Contemporàniament, fou creada a Occitània una entitat parallela, el Comitat d’Afrairament Occitanò-Català Les dues entitats treballen conjuntament en l’organització d’actes, reunions i aplecs El CAOC es proposa restablir els contactes culturals entre els dos pobles i la línia de construcció de l’Europa dels pobles Organitza també, el dissabte i el diumenge anteriors a sant Joan, el gran Aplec de Montsegur Edita el butlletí ‘Reviure’, escrit en català i occità

Al començament promogué l’acampada esportiva organitzant campaments i aplecs excursionistes a les comarques del Camp de Tarragona Entre el 1929 i el 1936 edità un butlletí Disposava d’una important biblioteca, una secció d’excursionisme i una secció de minyons de muntanya Desaparegué durant la Guerra Civil i es reorganitzà el 1951 A les activitats d’acampada s’hi incorporaren les seccions juvenil de ciclisme i d’espeleologia, i es recuperà el butlletí informatiu que des del 1953 va ser en català El 1973 es fusionà amb el Grup Excursionista Muntanyenc de la mateixa ciutat i es…

La primera junta directiva era formada per Ramon Martí, president, Quim Morera, vicepresident, Rosaura Montagut, secretària, i Eduard Bacardí, sotssecretari Entre els fundadors cal esmentar, també, el pare Joan Coromines Entre les seves activitats, cal subratllar conferències sobre història i llengua, recitals de música catalana, aplecs de sardanes, celebració de festes tradicionals catalanes i organització de cursos de català en dues universitats del sud de Califòrnia Publica el “Butlletí”, trimestral, i un full cultural i, a més, ha fet traduccions de documents catalans per al…