Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
Llei de l’esport
Esport general
Text legal vigent aprovat pel Parlament de Catalunya, mitjançant el Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol de 2000, en matèria d’esport i lleure.
Substituí l’anterior Llei de l’esport de Catalunya, que s’havia aprovat l’any 1988 Els seus objectius bàsics són el foment, la divulgació, la planificació, la coordinació i la implantació de la pràctica de l’activitat física i l’esport arreu de Catalunya, en tots els àmbits i estaments socials, mitjançant el lliure accés a una formació física adequada i a la pràctica de l’esport Regula les entitats esportives, l’organització administrativa de l’esport a Catalunya la gestió i la regulació de l’educació física i l’esport la jurisdicció esportiva, i el Tribunal Català de l’Esport…
pla Romeu-Porcel
Pla urbanístic aprovat a l’octubre del 1917.
És la concreció a nivell d’esquema general infraestructures viàries, verd metropolità, localització del CBD del model de la Gross Barcelona Fou realitzat conjuntament per l’Oficina Municipal d’Urbanització, dirigida per Pere Falqués i Ezequiel Porcel, i per l’arquitecte Ferran Romeu La gènesi del pla és el programa elaborat el 1914 per una ponència municipal, producte de la iniciativa de la Lliga Regionalista, hegemònica a partir d’aquest any a l’ajuntament de Barcelona, i formada per Manuel Vega i March, Guillem Busquets, Jaume Bofill i Mates i Josep Mde Lasarte El pla, partint de la…
Estatut d’Autonomia del País Basc del 1936
Dret
Llei d’autonomia atorgada al País Basc per la República Espanyola per l’octubre del 1936.
El primer projecte d’estatut juny del 1931 i el segon abril del 1932 havien trobat l’oposició del govern Azaña i dels municipis de Navarra, respectivament Així mateix, el projecte definitiu aprovat per Àlaba, Guipúscoa i Biscaia i ratificat per plebiscit novembre del 1933, havia estat impedit per tradicionalistes, monàrquics i cedistes d’ésser aprovat a les corts Això provocà, a l’estiu del 1934, que els diputats bascs se'n retiressin i que l’assemblea de parlamentaris a Zumárraga fos seguida de la dimissió collectiva dels ajuntaments i facilités un apropament a l’…
Estatut de la Mancomunitat de Catalunya
Dret català
Norma jurídica elaborada i aprovada per l’assemblea de diputacions del Principat el 9 de gener de 1914 que regulava bàsicament la Mancomunitat de Catalunya
.
Fou aprovat pel govern espanyol per decret de 26 de març del mateix any
orde de Carles III
Història
Orde civil instituït a Espanya per Carles III el 1771 per commemorar el naixement de l’infant Carles, fill dels prínceps d’Astúries.
Fou posat sota l’advocació de la Puríssima Concepció i aprovat pel papa el 1772
Claris
Setmanari
Setmanari barceloní creat l’any 1932 per Francesc Maspons i Anglasell per comentar la discussió de l’Estatut de Catalunya a les corts de la República.
Reflectí el desengany pel text aprovat Intentà noves sortides, sense èxit, els anys 1933 i 1936
estatut de Westminster
Llei que instituí l’associació Commonwealth of Nations
.
Preparat per la conferència imperial del 1927, fou aprovat pel parlament britànic l’11 de desembre de 1931
orde de Sant Benet d’Aviz
Militar
Orde religiosomilitar fundat vers el 1143 per uns cavallers entre els quals hi havia el primer gran mestre Fernando Monteyro, per lluitar contra els musulmans i defensar la religió catòlica.
De primer adoptà el nom de Nova Milícia, i fou aprovat pel rei Alfons I, que el dotà de terres Posteriorment, els seus membres es digueren confrares de Santa Maria d’Èvora i, després d’emparar-se del castell d’Aviz, prop d’Èvora, prengueren la denominació definitiva L’any 1162 fou dotat de constitucions i posat sota la regla de sant Benet Aprovat pel papa, el 1192, gaudí de grans riqueses Del 1213 al 1385 estigué sota l’autoritat de l’orde castellà de Calatrava El 1550 el papa uní el gran magisteri de l’orde a la corona portuguesa El rei Joan li donà com a senyal en…
congregació de la Puresa
Institut religiós femení, dit també de les Germanes de la Puresa de Maria Santíssima
, creat el 1874 a Palma per Gaietana Alberta Jiménez i Adrover.
El seu fi específic és l’ensenyament de noies Segueix les regles d’Ignasi de Loiola i fou aprovat definitivament per la Santa Seu el 1901 Té diversos collegis a Mallorca especialment el Collegi de la Puresa , a Europa, Amèrica i Àfrica
Col·legi d’Advocats de València
Dret
Corporació professional de llicenciats en dret de València.
Fou creat el 1759 per Josep Berni i Català, i aprovat pel govern de Carles III, el 1761 Actualment té el local social al Palau de Justícia de València Posseeix una biblioteca important Té com a annex una Acadèmia de Jurisprudència i de Legislació
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina