Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Bektaşi
Orde heterodox turc l’origen del qual sembla que es remunta a la fi del segle XV.
El seu epònim és un personatge gairebé llegendari, Haci Bektaç àr Ḥaǧǧi Baktāš , deixeble probable d’Ahmet Yesevi La secta, combinació sincretista de xiisme, cristianisme i gnosticisme, tingué una estreta relació amb els geníssers otomans i assolí un gran prestigi Amb la supressió del cos dels geníssers el 1826, el poder de l’orde començà a declinar, i fou reduït pràcticament a Albània Avui en resta un monestir Qayġusuz Abdāl al mont Muqattam, prop del Caire
Al·là
Fris de l’Alhambra de Granada amb el nom d’Al·là
© Fototeca.cat
Nom amb què hom designa Déu a l’islam.
És usat també pels jueus i cristians de llengua àrab Han estat proposades dues etimologies del nom de l’arameu alaha ‘déu’ o una contracció de l’àrab al-Ilāh ‘el déu’, denominació que ja existia a l’Aràbia preislàmica per a designar un déu de la Meca, que, bé que no era únic, era divinitat suprema i déu creador
Alianza por la República
Partit polític
Plataforma fundada al març de 1988 a Madrid que aglutinà grups republicans, trotskistes i llibertaris sota el lideratge del Partido Obrero Socialista Internacionalista (comprengué Alianza de la Democracia Socialista, Unidad Republicana Socialista, Partido Socialista Federal).
Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1988 1119 vots, europees i legislatives de 1989 1619 vots i municipals de 1991, any en què es dissolgué Edità Alianza por la República
Sirte
Història
Nom donat des d’època clàssica a les dues entrades més àmplies que forma la Mediterrània a l’Àfrica septentrional, conegudes pels romans com a Syrtis Maior i Syrtis Minor.
La Gran Sirte , coneguda també per golf de Sidra àr Halīǧ al-Surt , al N de Líbia, s’estén des de Miṣrāta Tripolitània, a l’W, fins a Bengasi Cirenaica, a l’E i la Petita Sirte , coneguda també per golf de Gabes àr Halīǧ al-Qabis , a l’E de Tunísia, entre Sawfaǧǧïn i l’illa de Gerba
Llibre de la creació
Història
Llibre cabalístic compost entre els s. III i IV.
Desenvolupa el misticisme de la Markaba i relaciona el procés de la creació amb les deu sefirot i l’alfabet hebreu
Karaman-Oghlu
Dinastia turcmana que dominà (segles XIII-XV) la regió de Karaman, al S de l’Àsia Menor, com a emirat.
Amb capital a Laranda avui Karaman, s’enfrontà repetidament als mamelucs de Síria i d’Egipte, als francs de Xipre i a les tribus veïnes, fins que, a mitjan segle XV, l’emirat fou absorbit per l’imperi Otomà
Kara Koyunlu
Història
Confederació de turcmans xiïtes procedent del sud d’Armènia i establerta (principi del s XIV) als dominis dels ǧalā’ir de Bagdad.
Rebé aquest nom per l’emblema un moltó negre de llur estendard Independitzats al territori de Mossul 1375 i Tabriz 1387, el seu emir Qara Yūsuf es negà a reconèixer la sobirania de Tamerlà i hagué de refugiar-se a Egipte 1403 Mort Tamerlà, reconquerí Tabriz 1406 i derrotà la confederació rival dels Ak Koyunlu 1418 El seu fill i successor 1420 Iskandar resistí amb èxit els atacs del timúrida Shāh Rūkh, que concedí el govern de l’Azerbaidjan al germà d’Iskandar, Jahān Shāh 1434 Aquest amplià considerablement els seus dominis Pèrsia i Iraq, però morí 1467 lluitant contra l’horda del moltó blanc…
Aladí
Personatge literari, protagonista d’un conte de Les mil i una nits, que, en les diverses edicions que n’han estat fetes, no sempre hi ha estat inclòs.
Aladí, fill d’un sastre, és enganyat per un bruixot magribí, que li fa buscar una llanterna màgica soterrada Després de nombroses aventures la troba, i gràcies a la llanterna aconsegueix tot el que desitja Independentment dels altres contes, aquest obtingué una gran difusió en la literatura occidental, especialment en la infantil
Calila i Dimna
Títol de la versió àrab d’una col·lecció d’apòlegs d’origen indi, alguns dels quals coincideixen amb diverses faules del Panchatantra
.
La collecció fou traduïda al s VI del sànscrit al pahlavi , i Ibn al-Muqaffa’ en féu aquesta versió àrab al s VIII, la qual serví de base a les nombroses traduccions posteriors, com la persa, la siríaca, la grega, l’hebrea i la castellana El text hebreu fou traslladat al llatí al s XIII per Giovanni da Capua, i d’aquesta versió en sorgiren d’altres de redactades en diverses llengües europees D’intenció moralitzant i didàctica, la majoria dels apòlegs són protagonitzats per animals que representen situacions humanes Tingué un ressò extraordinari en tota la literatura fabulística…