Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Teatre Líric - Sala Beethoven
Música
Sala de concerts creada pel banquer i mecenes Evarist Arnús l’any 1881 al passeig de Gràcia (cantonada Mallorca), damunt l’anterior Teatre dels Camps Elisis (1853), inicialment envoltat de jardins que foren lloc d’esbarjo dels barcelonins.
D’arquitectura refinada i senyorial i rica decoració, les estàtues de Beethoven i Mozart que ornamentaven el vestíbul mostraven la voluntat de fer conèixer la música clàssica simfònica al públic de Barcelona En el concert inaugural hi participaren Jules Massenet, Camille Saint-Saëns i Joan Gou la El mateix 1881 s’hi estrenà, en primera audició a la ciutat, Carmen , de G Bizet Fou escenari de molts dels concerts programats per Antoni Nicolau amb la seva Societat Catalana de Concerts des del 1892, en els quals s’interpretà, a més dels grans músics germànics especialment Beethoven i Wagner, l’…
Teatre dels Camps Elisis
Teatre
Teatre de Barcelona inaugurat el 1853, juntament amb els jardins del mateix nom.
Reformat i decorat per Fèlix Cagé 1865, hom hi representà fins el 1868 principalment òpera còmica francesa Adquirit per Evarist Arnús 1881 i reformat de nou, fou anomenat Teatre Líric-Sala Beethoven Aquest mateix any hi fou executada en primera audició a Barcelona l’òpera Carmen , de Georges Bizet Desaparegué el 1901
Uruguay

Vaixell Uruguay
Història
Vaixell de la Companyia Transatlàntica, convertit en presó flotant, al port de Barcelona, durant la Segona República.
Freqüentat de primer per presos socials anarquistes, arran dels fets del Sis d'Octubre serví, juntament amb el “Ciudad de Cádiz”, l’"Argentina” i el “Manuel Arnús” aquest darrer al port de Tarragona, com a centre de detenció dels complicats en la revolta, entre ells el govern de la Generalitat, regidors d’esquerra de Barcelona, diputats i altres personalitats Després del 19 de juliol de 1936 hi foren empresonats molts dels participants o simpatitzants amb l’aixecament militar
Banco Exterior de España
Entitat bancària paraestatal constituïda a Madrid per decret el 1928 i adjudicada a la Sociedad Anónima de Crédito Nacional Peninsular y Americano, amb l’objecte de fomentar el comerç exterior d’Espanya i les relacions econòmiques amb altres estats.
La societat adjudicatària era encapçalada pel Banc de Catalunya, acompanyat pel Banco Central, l’Hispanocolonial, la Banca Marsans i Arnús-Garí El 1940 l’INI n'inicià la privatització, però el 1962 s’invertí aquesta política i les accions passaren a l’Instituto de Crédito Oficial ICO El 1981 absorbí el Banco Rural y Mediterráneo i, posteriorment, alguns altres bancs, afectats per la crisi bancària El 1991 es fusionà amb la Caja Postal de Ahorros i altres entitats públiques per a formar Argentaria Corporación Bancaria de España SA, entitat que el 1999 constituí, amb el Banco…
Teatre Íntim
Teatre
Empresa teatral fundada per Adrià Gual el 1898, a Barcelona, i a través de la qual dugué a la pràctica la seva teoria de l’art per l’art, aplicada al teatre.
Netament modernista, feu conèixer els clàssics grecs, Shakespeare, la Commedia dell’Arte, etc, ultra les peces del mateix Gual Arlequí vividor, Blancaflor , etc Entre els actors que hi passaren cal destacar Enric Giménez i Josep Santpere Itinerant a diversos locals, s’inicià al Teatre Líric del passeig de Gràcia, sota la protecció del banquer Evarist Arnús Tingué una existència accidentada, marcada per les interrupcions, les represes i els canvis d’orientació determinats sobretot per les circumstàncies personals d’Adrià Gual en una mesura no menor per les seves múltiples…
Partido Liberal
Política
Partit polític de l’Estat espanyol que, durant la Restauració, alternà en el govern del país amb el Partido Conservador.
Nasqué, el 1880, al voltant del grup constitucional de Sagasta , amb el nom de Partido Liberal Fusionista Ideològicament, no era gaire diferent del partit conservador, tot i que accentuava alguns principis de caràcter liberal i que era menys autoritari en l’exercici del poder Cánovas cedí el poder a Sagasta l’any 1881 i aquest fou el cap indiscutible del partit fins a la seva mort 1903, malgrat els inevitables fraccionaments els de Gamazo i López Domínguez, principalment A la mort de Sagasta es produí una escissió entre els centristes Romanones, Moret i els radicals Canalejas, Montero Ríos,…
Partit Liberal
Partit polític
Partit que tingué un procés de formació llarg i complex, que s’inicià a l’octubre de 1875 i conclogué al maig de 1880 amb la fundació del Partit Liberal Fusionista.
La seva creació respongué a la lògica del “sistema canovista” de la Restauració per al bon funcionament del sistema parlamentari calia l’existència d’un partit d’oposició La dificultat inicial consistia a saber qui, com i amb quina intensitat podia integrar-se en el nou sistema polític Aquells que podien constituir el nou partit, per regla general, tenien un compromís directe amb el període revolucionari del Sexenni 1868-1874, i la Restauració havia estat iniciada amb el clar propòsit d’eliminar el seu llegat històric Práxedes Mateo Sagasta encapçalà la tendència moderada partidària de la…