Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Oficina Reguladora de Pagaments de Salaris
Història
Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya el 2 d’octubre de 1936, que formava part de la Junta de Control Sindical Econòmic del departament d’economia.
Assegurava el pagament dels salaris a tot el país ho feia concedint crèdits a les empreses que no tenien recursos, i en contrapartida, s’establí el Decret de Mobilització Civil dels treballadors subsidiats
tractat de Methuen
Economia
Tractat de comerç signat el 1703 entre Anglaterra i Portugal, pel qual Portugal obrí la duana als teixits de llana anglesos i Anglaterra oferí avantatges aranzelaris als vins de Portugal.
El tractat, èxit diplomàtic de John Methuen ~1650 — Lisboa 1706, bé que fou abolit el 1836, condicionà l’economia i la política portugueses fins als temps moderns, i assegurava, en cas d’invasió estrangera, la producció anglesa a Portugal
Corn Laws
Història del dret
Lleis promulgades a Anglaterra al s. XVII, que regulaven l’exportació i importació de gra.
El 1673 hom proclamà la Bounty Act, proteccionista, que assegurava als productors el monopoli en el mercat interior La seva aplicació provocà problemes d’abastament, i al s XIX sorgiren importants revoltes urbanes El 1838 hom creà la League Anti-Corn Law a Manchester, dirigida per Richard Cobden El 1846 aquestes regulacions foren revocades
tractat de Montsó
Història
Pacte signat entre els representants de Lluís XIII de França i Felip IV de Castella, a Montsó —on el rei castellà celebrava corts—, el 5 de maig de 1626.
El tractat reconeixia la independència de la Valtellina , Bormio i Chiavenna, sota control del papat i, de fet, dins l’àrea d’influència castellana, cosa que assegurava les comunicacions entre el Milanesat, dominat per Castella, i l’imperi austríac i permetia el forniment d’armes i diners a les tropes hispanoaustríaques que lluitaven a la guerra dels Trenta Anys
Moviment d’Alliberament Nacional de Catalunya
Política
Grup polític integrat per catalans residents a Veneçuela.
Fundat per l’antic militant d’Estat Català, Joaquim Juanola i Massó, que en fou l’impulsor principal, també en formaven part Amadeu Oller, Llibert Piera i Albert Compte El grup actuà a Caracas, des de finals dels anys cinquanta D’orientació independentista, assegurava tenir delegacions a 17 països americans i 10 d’europeus Tenia vinculació amb el moviment DRIL i el capità Galvao i era crític amb Solidaritat Catalana, l’altre grup local Editava la sèrie numerada “Documents”, alguns d’un sol full, entre els quals Nació i estat 1958, Monòleg d’un militant a un català anònim , La separació de…
guerra Hispanonord-americana
Història
Conflicte bèl·lic entre Espanya i els EUA (abril-agost del 1898).
Interessats els EUA a controlar el sucre cubà i a dominar les rutes comercials del Carib, aprofitaren l’oportunitat de la guerra d’independència cubana contra Espanya per a intervenir-hi El govern nord-americà, per protegir els seus súbdits, envià a l’Havana el cuirassat Maine , el qual fou volat 15 de febrer en circumstàncies no aclarides Aquest fet fou aprofitat pels EUA per a iniciar una campanya pro guerra adduint que una mina espanyola havia enfonsat el vaixell, mentre a Espanya una campanya irresponsable de premsa, fomentada pel govern, assegurava a l’opinió pública la superioritat…
American Airlines Incorporated
Aeronàutica
Companyia nord-americana de transports aeris fundada a Nova York el 1930.
Fou fundada com una fusió de prop d’una vuitantena de companyies amb el nom d’American Airways, inicialment serví la xarxa interior dels EUA L’any 1934 fou adquirida per Errett Loban Cord, el qual la reorganitzà i li donà el nom actual Fou la primera companyia a introduir els vols transcontinentals a reacció directes EUA-Europa amb el Boeing Company 707 1959 Cobreix també el Canadà i Mèxic L’any 1982 fou incorporada com a AMR Corporation, empresa de transport aeri de la qual esdevingué la principal subsidiària L’any 1997 signà un acord de collaboració amb British Airways i Iberia Líneas…
Laboratoris Almirall
Farmàcia
Empresa farmacèutica fundada a Barcelona el 1943 per Antoni Gallardo i Carrera (1908-1988), amb seu a Barcelona.
Adoptà el nom del seu director farmacèutic, Víctor Almirall i Riu, d’acord amb la legislació de l’època L’any següent començà les activitats comercials i industrials Fins el 1994 tingué la seu central en diversos edificis del barri de Gràcia Els anys setanta obrí diverses plantes de producció a Catalunya Sant Celoni 1970, Sant Andreu de la Barca 1971 i Sant Just Desvern 1973, a més del centre d’Investigació de Sant Feliu de Llobregat 1971, installacions que amplià en anys successius El 1997 es fusionà amb el Grup Prodesfarma, creat el 1960 per Antoni Vila i Casas , fusió que donà lloc a la…
Mútua de Defensa Cinematogràfica Espanyola
Cinematografia
Institució fundada el 1915 a les oficines de la Pathé Frères de Barcelona amb la finalitat d’agrupar els distribuïdors.
El seu precedent fou l’Associació de Fabricants, Representants i Llogadors de Pellícules creada al final del 1913 i presidida per Andreu Cabot i Puig, que fou suspesa el 1914 Els socis Josep Muntañola i Piera, Giuseppe Miraglia i Baltasar Abadal redactaren un reglament en el qual la societat assegurava estar destinada a vetllar pels interessos generals de la cinematografia i pels socis que la formaven La Mútua es comprometia a negociar amb els poders públics, sense interferir en l’organització del negoci de cadascun dels socis Podien formar part de la institució tots els…
Historia de España, desde los tiempos más remotos hasta 1839
Historiografia catalana
Obra de l’historiador Joan Cortada i Sala, en tres volums, publicada en 1841-42.
Desenvolupament enciclopèdic Fou escrita per a l’edició castellana de la collecció Le Monde, histoire de tous les peuples El Mundo, historia de todos los pueblos , editada per Antoni Brusi entre el 1840 i el 1845 Malgrat el seu caràcter d’encàrrec editorial, aquesta fou la recerca més ambiciosa de Cortada com a historiador, per la qual rebé distincions diverses A l’obra se li ha de reconèixer el mèrit de ser pionera dins del panorama historiogràfic de l’Estat espanyol, ja que durant la primera meitat del s XIX, i gran part de la segona, la historiografia espanyola visqué de renda de l’obra…