Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Hermes Trismegist
Mitologia
Nom amb el qual els grecs designaven Thot, déu egipci de l’escriptura, les ciències i les arts.
Aquests el consideraven un savi fabulós, autor d’un gran nombre de tractats secrets d’astrologia, màgia i alquímia Del seu nom en deriva la denominació de filosofia hermètica , en la qual té una gran importància
Saturn

Saturn devorant el seu fill, obra de Peter Paul Rubens (1636 – 1638)
Mitologia
Antiga divinitat llatina.
De caràcter arcaic, el calendari de Numa n'estableix la festa el mes de desembre saturnals El seu culte no tingué gaire difusió exceptuant la part romana de l’Àfrica, on el seu nom substituí el déu Baal fora de Roma, ciutat en la qual posseí un sol temple, situat en el cantó occidental del fòrum, als peus del Capitoli, i dedicat pel cònsol TLarci el 498 aC Aquest fet es degué, probablement, a l’oblit en què caigué el déu quan la seva figura es fusionà amb la de Cronos A l’edat imperial, la difusió de l’astrologia babilònica contribuí a donar-li un aspecte astral, identificant-lo amb un…
escola de traductors de Toledo
Nom donat als grups d’intel·lectuals que treballaren a Toledo a l’època del seu segon arquebisbe Raymundo d’Agen (1126-52), i després, sota el mecenatge d’Alfons el Savi (1284).
Cal notar, però, que hom no hauria de parlar d’una escola de Toledo pròpiament dita, perquè aquesta activitat traductora no sols fou general a tota la península Ibèrica consta, a més a més, l’existència de traductors a Barcelona, a la vall de l’Ebre, a Lleó, a Sevilla, a Múrcia, a Burgos, etc, sinó que també es desenvolupà al Llenguadoc, al Rosselló i a Provença i, bé que en menor grau, també a Itàlia Les diverses escoles de traductors, doncs, gràcies a les quals la ciència oriental —és a dir, l’àrab, amb tots els elements que havia incorporat de la tradició grega, hellenística, siríaca,…
Arbre de Ciència

Pàgina interior de l’edició del 1482 de l’Arbre de Ciència
Biblioteca de Catalunya
Literatura catalana
Filosofia
Cristianisme
Una de les obres més extenses i característiques de Ramon Llull, escrita a Roma el 1296 per la divulgació de l’Art general o Ars magna que no havia trobat el franc acolliment esperat.
Prescindeix del mecanisme logicomatemàtic d’aquesta i el substitueix per la metàfora de l’ arbre amb les seves parts, a les quals atribueix una significació simbòlica L’obra conté una exposició de tots els coneixements humans, tant els de l’ordre natural com els de l’ordre sobrenatural, acoblats en una estreta síntesi filosoficoteològica a l’entorn de tres temes cabdals món, home i Déu És dividida en setze parts, cada una de les quals adopta també el nom d’ arbre i n’exposa el simbolisme en set subdivisions arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits En una configuració ascendent,…
,
Lo Somni
Literatura catalana
Obra cabdal de Bernat Metge, escrita al començament del 1399, sens dubte a la seva casa del carrer de la Corretgeria, a Barcelona.
Obra en forma de diàleg, és dividida en quatre parts En la primera, l’autor que era empresonat al Castell Nou de Barcelona, acusat de trair i d’haver causat la mort sobtada del rei Joan I —sense que pogués fer confessió ni rebre els auxilis necessaris com a cristià—, explica que se li aparegueren en somnis el rei Joan I acompanyat de dos personatges, ocells i gossos de caça L’autor, antic secretari del monarca, li prega que li expliqui què és l’esperit i que li demostri la immortalitat, en la qual Metge diu no creure El rei li replica amb una demostració racional de l’existència de l’ànima…
,