Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Agrupació Astronàutica Espanyola
Astronàutica
Societat amb seu a Barcelona dedicada principalment a la promoció i divulgació de l’astronàutica.
Fou fundada el 1953 com a secció de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica i esdevingué més endavant una entitat independent Entre els socis fundadors cal destacar l’enginyer Juli Marial, que en fou primer president L’any 1954 fou acceptada com a membre amb vot de la Federació Internacional d’Astronàutica El 1957 l’Agrupació Astronàutica Espanyola organitzà a Barcelona el VIII Congrés de la Federació Internacional d’Astronàutica, que coincidí amb la collocació en òrbita de l Sputnik I Publica el butlletí Astronáutica
Federació Internacional d’Astronàutica
Astronàutica
Associació no oficial de societats d’estudis astronàutics, amb seu a París.
Fundada el 1950 per un grup reduït de capdavanters de la tecnologia dels coets, experimentà un ràpid creixement, i actualment agrupa 54 societats astronàutiques de 35 estats diferents La seva finalitat és l’intercanvi de coneixements i la collaboració internacional Hi són associades l’Acadèmia Internacional d’Astronàutica IAA i l’Institut Internacional de Llei de l’Espai IISL
Acadèmia Internacional d’Astronàutica
Astronàutica
Organització fundada el 1960 a París, dependent de la Federació Internacional d’Astronàutica, encarregada de les activitats científiques i de la publicació d’Acta Astronautica.
Universitat Internacional de l’Espai
Astronàutica
Institució dedicada tant a la realització de cursos d’especialització en temes relacionats amb l’espai com a la divulgació d’aquests temes entre el públic.
La UIE realitzava les seves activitats cada estiu en un lloc diferent, però finalment elegí una seu permanent —Estrasburg— i una sèrie de campus afiliats, entre els quals hi ha Barcelona, amb coordinació de l' Institut d'Estudis Espacials de Catalunya Els temes que abasta es refereixen a aspectes tècnics de l’astronàutica, però també a les seves diverses aplicacions —telecomunicacions, teledetecció— o a qüestions econòmiques o jurídiques, com ara el dret espacial
American Institute of Aeronautics and Astronautics
Astronàutica
Societat de científics i tècnics dedicats a la tecnologia aeroespacial i matèries afins, amb seu a Nova York.
Fundada l’any 1963 com a resultat de la fusió de l’ American Rocket Society i l’Institute of Aerospace Sciences És la més important associació dedicada a l’astronàutica, tant pel nombre de socis 28 000 el 1984 com per les seves publicacions, entre les quals sobresurten Astronautics and Aeronautics , AIAA Journal , Journal of Aircraft , i Journal of Spacecraft and Rockets També pren part en l’edició de l’ International Aerospace Abstracts , collecció quinzenal de resums de tota la literatura tècnica mundial sobre aquestes matèries
Lockheed Aircraft Company
Aeronàutica
Companyia nord-americana de construcció aeronàutica, fundada a Hollywood el 1926 pels germans Allan i Malcolm Loughead.
El primer model construït per aquesta societat fou el Lockheed “Vega”, famós aparell de transport que es distingí per la seva alta velocitat, principal característica dels avions produïts per la firma Actualment és una empresa diversificada que treballa en la fabricació de transports d’una gran capacitat i tècnica d’avantguarda, en la producció d’aparells militars i en els camps de la construcció naval, de l’astronàutica i de l’electrònica L’any 1985 tenia un volum de vendes de 9 535 milions de dòlars i ocupava més de 87 800 treballadors La seu social és a Burbanck, Califòrnia El…
Museu de la Ciència de Barcelona
Vista d’una sala del Museu de la Ciència de Barcelona
© Fototeca.cat
Museu
Museu de Barcelona, creat l’any 1980 per la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis (actual Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona).
Dedicat principalment a les ciències físiques, és dividit en cinc àrees principals un planetari sales d’òptica, mecànica, percepció, informàtica, astronomia i astronàutica un espai dedicat a exposicions científiques itinerants un auditori i un observatori astronòmic i una estació meteorològica Hi ha també un submarí de butxaca La seva funció didàctica es complementa amb la possibilitat d’experimentar amb els aparells i dispositius exposats Hom hi celebra simposis, congressos i cursos relacionats amb cadascuna de les àrees El museu convoca anyalment concursos per a articles de divulgació…
Sputnik

Sputnik 1
Nasa
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits artificials llançats per l’URSS que tingueren com a finalitat desenvolupar la tecnologia necessària per a aprofitar les possibilitats d’aquests ginys i, al mateix temps, per a obtenir dades de l’espai extraatmosfèric i valorar la tolerància dels mamífers a les condicions d’ingravitació.
El terme Sputnik ‘company de viatge’, o satèllit en el context astronòmic ja fou emprat per Ciolkovskij en descriure el satèllit artificial tripulat que proposà El Sputnik 1, llançat el 4 d’octubre de 1957, coincidint amb la celebració del VIII Congrés de la Federació Internacional d’Astronàutica a Barcelona, fou el primer satèllit artificial de la Terra Llançat des del cosmòdrom de Bajkonyr, fou situat en una òrbita de 65,1° d’inclinació respecte a l’equador, amb un perigeu de 227 km i un apogeu de 946 km De configuració esfèrica, amb quatre antenes, tenia una massa de 83,5 kg,…
Luna

Luna o Lunik 1
© NASA
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits artificials i sondes lunars llançats per l’URSS el 1959, destinada a efectuar l’estudi de la Lluna.
El Luna o Lunik 1 esdevingué, el 4 de gener de 1959, el primer satèllit artificial que passà a uns 6000 km de la Lluna Era un giny d’uns 360 kg, de forma cilíndrica, i anava equipat d’aparells destinats a analitzar l’espai circumterrestre i circumlunar i d’emissors capaços de transmetre informacions a la Terra El Luna o Lunik 2 fou el primer objecte fabricat per l’home que, el 14 d’octubre de 1959, aconseguí d’arribar a la Lluna, prop del circ Arquimedes El Luna o Lunik 3 marcà una data important en la història de l’astronàutica, en aconseguir de fotografiar la cara invisible de…
American Rocket Society
Astronàutica
Societat nord-americana continuadora de l’American Interplanetary Society, dedicada a fomentar la propulsió per coets, l’astronàutica i les ciències afins.
El nom d’American Rocket Society fou adoptat oficialment l’any 1934 i es mantingué fins al començament del 1963 en fusionar-se amb l’Institute of Aerospace Sciencies i crear l’American Institute of Aeronautics and Astronautics Les publicacions més importants de l’American Rocket Society foren la revista Jet Propulsion , que finalment portà el nom d' ARS Journal