Resultats de la cerca

Hom li atribueix també un retaule de la Mare de Déu existent en una collecció nord-americana

Agustí Guilló s XVII pintà els frescs de la capella del Crist de la Llum, que hi havia al convent de Sant Domènec de València Hom atribueix al seu fill Florenci Guilló ss XVII-XVIII les pintures de la cúpula de la capella de Sant Tomàs al convent dominicà de València i diversos quadres als convents de franciscans, de carmelitans descalços i de Sant Josep de València Fou probablement germà seu Vicent Guilló Alcalà de Xivert, Baix Maestrat 1660 — València 1698, que, amb el seu germà Eugeni Guilló , decorà la nau de l’església parroquial dels Sants Joans de València, després refeta…

Segons la Ilíada , dirigí el contingent atenès en la guerra de Troia i fou un dels guerrers que, amagat en el cavall de fusta, participà en el saqueig de la ciutat Posteriorment regnà a Melos, i hom li atribueix la fundació d’alguna colònia

Hom atribueix a la mateixa mà els retaules de Sant Nicolau de Cameles Rosselló de 1407-08, i el de Sant Andreu Nova York, The Cloisters Proper a Lluís Borrassà, la seva obra és de les més característiques i notables de l’estil internacional a Catalunya Hom l’identifica amb el pintor documentat Jaubert Gaucelm

Dins el cercle del mestre dels Perea, sumà una influència italianitzant a la flamenca típica de l’època Li dóna nom el retaule de La Mare de Déu de la Llet , procedent de la collecció de Juan Martínez Vallejo Museu de Belles Arts de València Hom atribueix a la mateixa mà, entre altres obres, una coneguda Santa Anna

Rival de la família zegrita intervingué repetidament en les lluites interiors del regne nassarita de Granada segle XV Una llegenda atribueix a Boabdil l’assassinat de 36 membres d’aquesta família a la sala dels Abenserraigs de l’Alhambra granadina Chateaubriand, entre d’altres escriptors, s’hi inspirà en la seva narració Aventures du dernier Abencérage 1826

Una de les nou filles de Mnemòsine i Zeus, se li atribueix el do de la profecia Generalment representada amb una esfera a la mà o als peus i amb una corona d’estrelles al cap, era la que elevava els pensaments dels homes de les qüestions terrenals cap a les celestials i els proporcionava pau i harmonia

Representa en el cicle tebà el mateix que Calcant en el cicle troià Hom li atribueix nombroses profecies relatives als esdeveniments més importants de la llegenda tebana Zeus li conferí el privilegi de perpetuar el do de la profecia una vegada mort Així, la seva filla, l’endevina Mantó, fou mare de l’endeví Mopse La seva mort està lligada a la presa de Tebes pels epígons

Existeix documentat entre el 1097 i el 1131 un Berenguer de Puigpardines, cosa que fa pensar que podia ser el personatge a qui s’atribueix falsament el Sumari , redactat en realitat durant el tercer terç de la quinzena centúria El que se sap amb seguretat és l’origen de la nissaga de Berenguer, que provenia de la família titular del castell senyorial de Puigpardines, al vescomtat de Bas, prop de Sant Privat

L’obra narra l’amor tràgic entre el faraó Radamés i l’esclava Aïda, filla del rei etíop Amonasre, sotmès pels egipcis Hom l’atribueix erròniament a un encàrrec per a celebrar l’obertura del canal de Suez 1869 o per a la inauguració de l’òpera de El Caire acabada el 1870, on fou estrenada el 1871 Aïda marca una nova etapa en la producció de Verdi, pel llenguatge líric i pel major relleu donat a l’orquestra