Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
mestre de Vilafermosa
Pintura
Nom amb què és conegut l’autor dels retaules del Judici final, La Mare de Déu, L’Eucaristia i altres de la localitat de Vilafermosa (Alt Millars).
Pertany a la darreria del s XIV i la primeria del XV Les propostes d’identificació amb Francesc Serra i amb Guillem Ferrer no tenen cap fonament Segons les noves recerques, sembla que hom pot atribuir una part de l’obra d’aquest mestre a Llorenç Saragossa
Pardo
Cognom amb què apareix signada una composició amorosa anterior al decenni 1420-30, recollida al cançoner Vega-Aguiló.
Hom la podria atribuir a Asnar Pardo de la Casta, governador del Regne de València 1387, o bé al seu fill, del mateix nom El poema, d’una qualitat notable —i que possiblement influí en els Estramps de Jordi de Sant Jordi—, recull la tradició del dia de Sant Valentí
Mestre de Xàtiva
El naixement de Crist , taula gòtica del Mestre de Xàtiva
© Fototeca.cat
Pintura
Nom amb què es coneix un pintor que treballà a la vila de Xàtiva el darrer quart del s XV i l’inici del XVI.
El seu art, dins l’eclecticisme de la pintura valenciana de l’època, deriva dels mestres dels Perea i dels Artés, a mig camí entre els corrents flamencs tradicionals i les innovacions italianes Entre les obres que hom li pot atribuir hi ha el retaule de la Mare de Déu església de Sant Francesc de Xàtiva, pintat abans del 1501, el retaule —desapareguda la taula central— de Sant Jordi, Sant Miquel, Sant Bernat i Sant Guerau l’Almoiner església de Sant Pere de Xàtiva, les taules de Sant Miquel, la Magdalena, la Trinitat, la Resurrecció i un bancal església de Sant Feliu de Xàtiva i…
Telèmac
Mitologia
Heroi mític grec, fill d’Ulisses, al qual els antics atribuïren una sèrie d’aventures esdevingudes en el viatge que emprengué a la recerca del seu pare, absent d’Ítaca després de la guerra de Troia
.
Aquestes aventures possiblement constituïren un nucli èpic que el poeta de l'Odissea sabé integrar en el seu poema i que, actualment, i tal com aquesta ha pervingut, en formen una part La figura de Telèmac apareix sovint en les obres d’autors didàctics i moralistes —no solament antics— com a símbol de la fidelitat filial en el sentit originari de les contalles que fan referència a la seva figura, és possible que el problema bàsic tingui relació amb la successió del reialme d’Ítaca, quan Ulisses, per fi, hi torna Telèmac l’ajuda a castigar els pretendents La seva figura, malgrat l’…
organització Nansen
Història
Conjunt d’organismes encarregats de resoldre el problema dels refugiats després de la Primera Guerra Mundial.
Collocada, al principi, sota l’autoritat de Fridtjof Nansen 1921-24, restà lligada a l’oficina internacional del treball 1925-29, i el 1931 la Societat de Nacions creà una oficina internacional de refugiats, encarregada de prosseguir l’obra d’aquesta organització, fins a la seva liquidació el 1938 El 1922 Fridtjof Nansen, sota els auspicis de la Societat de Nacions, creà el passaport que portà el seu nom Passaport Nansen , el qual permetia d’atribuir una identitat als refugiats que no poguessin recórrer als serveis de l’estat d’on procedien Aplicat, en principi, als refugiats…
Rigau
El retaule de Sant Ferriol (1623), obra d' Honorat Rigau i Nofra
© Fototeca.cat
Pintura
Família de pintors de Perpinyà.
Honorat Rigau a 1592 — 1621, successor d’Antoni Peitaví, contractà el 1596 unes pintures amb el capítol d’Elna i el 1609 pintà el sagrari de Palau del Vidre, obra que ha servit per atribuir-li el retaule de la Mare de Déu de Montalbà Vallespir El seu fill Honorat Rigau i Nofra — 1624 contractà el retaule de Sant Ferriol per als mínims de Perpinyà 1623, actualment a la parròquia de Sant Joan Un germà d’aquest, Jacint Rigau i Nofra — 1631, també pintor, fou el pare de Maties Rigau , pintor que deixà l’ofici pel de sastre Fills d’aquest foren el pintor Jacint Rigau-Ros i Serra i…
Floquet de Neu

Floquet de Neu
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom amb què s’anomenà un goril·la albí que formà part del Zoològic de Barcelona.
Fou capturat accidentalment als boscos del riu Muni, a Guinea Equatorial Conegut també amb el nom africà de Nfumu Ngui gorilla blanc, fou venut al naturalista Sabater Pi, que el dugué a Barcelona, on esdevingué un símbol del zoològic de la ciutat El seu albinisme, manifestat per un pelatge completament blanc, és l’únic cas conegut entre gorilles Mitjançant encreuaments entre els seus descendents, s’intentà, infructuosament, aconseguir un altre exemplar de les mateixes característiques Al llarg de la seva vida tingué 21 fills amb tres gorilles femelles Morí el 24 de novembre del 2003 al Zoo de…
Leyenda Negra
Història
Segons la historiografia espanyola, interpretació pejorativa de la història d’Espanya, en particular la que fa referència als regnats dels Àustria i dels Borbó.
La llegenda començà a estendre's a partir del regnat de Felip II, bàsicament arran de la guerra de secessió de Flandes i de la mal aclarida mort de Carles d’Àustria, primogènit del rei Tingué l’origen en la rivalitat d’interessos de diversos països europeus envers la corona de Castella i el seu imperi d’ultramar, on l’estat castellà representava l’obstacle medievalitzant, enfront de les concepcions burgeses que s’imposaven arreu La llegenda fou un suport ideològic d’aquestes darreres en el conflicte i es nodrí dels abusos en la colonització d’Amèrica descrits per Bartolomé de Las Casas en la…
Lo cant de les veritats
Literatura catalana
Narració anònima en vers i en prosa publicada a Barcelona el 1857.
És subtitulada Escrit pòstumo, jocós, donat a llum per un patrici i verdader català que aprecia son idioma El prologuista, que signa RCA i a qui cal atribuir l’obra, fingeix que es tracta del relat autobiogràfic d’un jove condeixeble i amic mort el 1840, que es decideix a publicar gràcies als elogis que en fa un altre amic La ficció es reforça amb una sèrie de notes atribuïdes a l’autor o a l’editor L’acció se situa al final de la primera guerra Carlina i mescla el model novellístic sentimental, a través de la narració dels amors contrariats dels protagonistes, Nabor i Enriqueta…
Serra
Pintura
Família de pintors de Barcelona, activa a la segona meitat del segle XIV.
Dels germans Francesc Serra mort vers el 1362 i Joan Serra només es coneixen referències documentals com a pintors, però no en resta cap obra És per això que l’art dels Serra s’ha delimitat a través de les pintures de llurs germans Jaume Serra i Pere Serra S’atribueixen al taller familiar una cinquantena d’obres, però resulta molt difícil de precisar on acaba l’art dels Serra, puix que hi ha obres del seu cercle sense que es puguin atribuir amb certesa a Jaume o Pere, i és per això també que hom ha batejat tants mestres anònims d’aquest grup Fill de Francesc és Francesc Serra II…