Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Èdip rei
Tragèdia de Sòfocles, representada abans del 425 aC, prototip de l’obra tràgica.
A Tebes, homes i animals moren, i l’oracle dèlfic diu que, per aturar la pesta, cal punir l’assassí de Lai Tirèsies i Jocasta obren i nuen la intriga del drama, fins que el poeta resol de presentar Èdip com l’assassí i l’incestuós Jocasta se suïcida, i Èdip s’eixorba Fatalitat, llibertat i desesperació són conceptes sublimats per la religiosa resignació de la víctima Homer indica que Èdip continuà governant Tebes, mentre que, segons Sòfocles, se n'anà a l’Àtica acompanyat d’Antígona, on morí L’obra ha tingut diverses traduccions catalanes entre les quals es destaca la de Carles Riba 1959
Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa
Agrupació de trobadors creada l’any 1323 a Tolosa (Llenguadoc) amb el propòsit de mantenir la poesia trobadoresca, raó per la qual els membres —cinc burgesos, un teòleg i un noble— foren anomenats mantenidors
.
Aquests tingueren cura de l’organització de concursos anuals de poesia, que no aconseguiren, però, d’aturar una decadència de la creació poètica autòctona El 1350 encarregaren al canceller Guilhem Molinier la redacció d’un codi de l’art de trobar, publicat sis anys després amb el títol de Leys d’amors A partir del s XVI, la Companhia prengué el nom de Collège de Rhétorique i a causa de la situació política d’Occitània, al costat de la llengua d’oc, admeté la francesa, que acabà per imposar-se L’any 1694 l’agrupació esdevingué Académie des Jeux Floraux Dos segles més tard, per…
Conferència Internacional de Població
Nom donat a cadascuna de les conferències organitzades internacionalment sobre la població mundial, que reuneixen estats membres de les Nacions Unides.
A banda de l’anàlisi i les projeccions a partir de l’estat de la demografia mundial, hom hi impulsa pautes de política demogràfica Des de la primera, celebrada a Roma el 1954, en què només hi prengueren part 74 estats, el nombre de participants no ha cessat d’augmentar Belgrad 1965 en reuní 88, Bucarest 1974, 138 Mèxic 1984, 147 el Caire 1994, 175 Al llarg d’aquests anys, l’èmfasi sobre els temes tractats i el seu enfocament ha anat variant així, de la reconstrucció demogràfica posterior a la Segona Guerra Mundial, hom passà als aspectes metodològics i de coordinació de polítiques…
Institut d’Estudis Occitans
Organisme cultural i científic, no oficial, que té per finalitat la promoció de la cultura occitana.
Amb seu a Tolosa, fou fundat el 1945 per Robert Lafont, Max Roqueta i Juli Cubainas, entre altres amb uns plantejaments més dinàmics que no la Societat d'Estudis Occitans , el relleu de la qual assumia Privilegiant el camp científic en els seus inicis, especialment el lingüístic, la seva aportació ha estat, fins a l’esclat de les recents lluites polítiques occitanes, netament reivindicativa, i alhora maldà per imposar la unificació lingüística dels parlars occitans consumada per Loïs Alibèrt Organitzat en seccions territorials, des dels anys vuitanta estigué sotmesa a crisis internes que n'…
guerra Francoprussiana

Mapa de la guerra Francoprussiana
© fototeca.cat
Història
Conflicte armat entre França i Prússia que durà des del juliol del 1870 fins al maig del 1871.
La rivalitat entre ambdós estats fou agreujada per les aspiracions d’un Hohenzollern a la corona espanyola malgrat que aquest renuncià davant les pressions de Napoleó III, la temerària diplomàcia francesa, volent obtenir de Prússia una concessió pública, féu inevitable la ruptura ruptura desitjada, d’altra banda, per Bismarck, puix que la guerra situà Prússia definitivament al capdavant dels estats alemanys El 19 de juliol de 1870 França declarà la guerra Després d’alguns avanços francesos sense importància, es produí l’ofensiva prussiana, comandada per Moltke, el qual, després de derrotar l’…
Els Marges
Literatura catalana
Historiografia catalana
Revista quadrimestral de llengua i literatura, fundada a Barcelona el 1974 per Joaquim Molas.
Publica treballs d’investigació, de crítica i de creació literàries, preferentment sobre temes catalans Se centra bàsicament en l’època contemporània, tot i que inclou també estudis sobre temes de l’època moderna i fins de la medieval Dedicada amb preferència a l’estudi de la llengua i la literatura catalanes, sovint publica traduccions al català de textos cabdals de la crítica i de la lingüística internacionals Dirigida pel mateix Molas fins el 1991, després passà a ser codirigida per Jordi Castellanos i Josep Murgades , i aquest darrer assumí en solitari el càrrec a la mort de Castellanos…
,
Putapela
Cinematografia
Pel·lícula del 1980-1981; ficció de 91 min., dirigida per Jordi Bayona i Url.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide Josep Maria Forn, Barcelona, La Llanterna Films Barcelona ARGUMENT JBayona GUIÓ JBayona, Andreu Martí FOTOGRAFIA Carles Gusi Eastmancolor, normal MUNTATGE Anastasi Rinos MÚSICA Ludwig van Beethoven, Miquel Porter, Oriol Tramvia, Orquestra Plateria INTERPRETACIÓ Ovidi Montllor Pinxo, Mireia Ros Pilar, Teresa Estrada Marta, Arnau Vilardebó Caracortada, Pepón Coromina Pere, Walter Cots Pep, Carme Callol Laura, Carme Liaño mestressa, Marta May estrangera, Alfred Lucchetti Antoni, Berta Cabré la muda, Pepón Coromina Pere, Jordi Torras, AMartín ESTRENA…
campanyes d’Etiòpia
Història
Denominació donada als episodis bèl·lics internacionals que tingueren com a escenari l’imperi etiòpic a les acaballes del segle XIX i a la primera meitat del segle XX.
La pretensió d’Itàlia d’imposar el seu protectorat sobre Etiòpia, basada en una interpretació tendenciosa del tractat d’Uccialli 1889, conduí a l’enfrontament militar d’ambdós països 1894 L’exèrcit italià, sota el comandament del general Oreste Baratieri, vencé els etiòpics a Koatit i Adigrat i ocupà la província de Tigre, però l’emperador Menelik II el derrotà a Amba Alaji, a Makalle i, com a victòria decisiva, a Adwa març del 1896 Pel tractat d’Addis Abeba octubre del 1896 Itàlia reconegué la independència d’Etiòpia El 1935 els afanys imperialistes de Mussolini i la necessitat de primeres…
Federació de Treballadors de la Regió Espanyola
Organització sindical, proclamada anarcocol·lectivista, que substituí, a partir del 1881, la Federació Regional Espanyola de l’AIT.
Sorgí dels esforços del grup anarcosindicalista català —en especial de Farga i Pellicer—, partidari de posar fi a la clandestinitat, en contra del parer de García Viñas, Trinidad Soriano, Anselmo Lorenzo, etc El primer congrés es reuní a Barcelona pel setembre del 1881, i aviat assolí un nombre d’afiliats semblants als de la Regional del 1870-73 al congrés de Sevilla, pel setembre del 1882, hi hagué representats 57 934 obrers 38 349 dels quals d’Andalusia, 13 201 de Catalunya i 2 355 del País Valencià De tota manera, la seva actuació restà esterilitzada per la lluita interna, per tal com la…
Partido Revolucionario Institucional
Política
Organització política mexicana creada l’any 1929 per Plutarco Elías Calles amb el nom de Partido Nacional Revolucionario.
El 1938 adoptà el nom de Partido Revolucionario Mexicano, i el 1946 l’actual Creat com una unió de grups procedents de la Revolució de 1910-17, el PRI inicialment d’esquerra moderada i amb una posició independent en política exterior ha dominat la vida política mexicana del segle XX d’ençà de la presidència de Lázaro Cárdenas i el suport d’altres partits com ara el PAN Des del mandat de Carlos Salinas de Gortari 1989-94 la situació es deteriorà ràpidament arran de les acusacions que implicaven el partit amb el narcotràfic, de les lluites intestines que provocaren la mort de dos alts càrrecs…