Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Fundació Es Baluard
Museu
Museologia
Entitat cultural constituïda el 2003 amb la finalitat de promoure i gestionar el Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, Mallorca.
És formada per un patronat en què participen el Govern de les Illes Balears, el Consell Insular de Mallorca, l’Ajuntament de Palma i la Fundació d’Art Serra, aquesta darrera lligada al propietari del grup de premsa i comunicació Serra
Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma

Exterior d’Es Baluard
© Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma
Museu
Museologia
Centre inaugurat el 2004 a Palma que conté el fons artístic modern i contemporani.
A la collecció hi ha obres provinents dels patrons del centre Fundació d’Art Serra, Govern de les Illes Balears, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma i de donacions i dipòsits de colleccionistes privats i artistes i entitats Aplega més de 500 obres d’autors diversos, entre els quals destaquen Santiago Rusiñol, Joan Miró, Picasso, Marina Abramovic, Miquel Barceló, Ferran García Sevilla, Christian Boltanski, Jorge Oteiza, etc L’equipament es construí a l’interior del baluard de Sant Pere, a les antigues murades renaixentistes de la ciutat Una de les sales expositives i…
rec Comtal
Història
Antiga conducció d’aigua del Besòs que abastia la ciutat de Barcelona i els seus voltants.
L’aigua es captava en algun punt de l’actual municipi de Montcada i Reixac i, al llarg de més de 12 km, recorria el pla de Barcelona fins a arribar a l’actual districte de Ciutat Vella Francesc Carreras i Candi n’atribueix la construcció al comte Miró o Mir 954-966, del qual prengué el nom, conservat en el del carrer del Regomir, però investigacions posteriors apunten que el principal impulsor fou probablement Ramon Berenguer I 1035-1076 El recorregut de l’antic aqüeducte romà de Montcada que abastia Bàrcino coincidia segurament amb el del rec Comtal, però és desconeix en quina mesura s’…
Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera
Historiografia catalana
Institució museística fundada a Eivissa el 1907 a partir de la donació de l’Estat de la col·lecció dels materials de la Societat Arqueològica Ebusitana.
Se situà a Dalt Vila, en dos edificis cedits per l’Ajuntament d’Eivissa que corresponien a l’antiga universitat i a la capella del Salvador El 2001, després de diverses remodelacions, continua ocupant aquests espais i ha incorporat 1979 l’antic baluard de Santa Tecla De caràcter eminentment arqueològic, inclou materials procedents de les illes d’Eivissa i Formentera que cronològicament abracen des de la prehistòria a l’època islàmica Destaquen les colleccions d’art púnic, en especial les de motlles, terracuites, ous d’estruç i ceràmica El 1968 s’inaugurà el Museu Monogràfic del Puig des…
Bienni Negre
Història
Nom amb el qual és designat el període de la Segona República Espanyola comprès entre les eleccions legislatives del novembre del 1933, que donaren una majoria a la dreta, enfront d’una esquerra dividida, i les eleccions del 16 de febrer de 1936, en què triomfà el Front Popular.
El període és caracteritzat per la coalició governamental formada pels republicans d’Alejandro Lerroux i els elements majoritaris en el parlament de la CEDA, que practicà una política reformista de l’anterior legislatura de centreesquerra Algunes de les lleis promulgades anteriorment foren modificades, suspeses o anullades de fet La reforma agrària fou interrompuda, i una moderada reforma preconitzada pel ministre demòcrata-cristià, Manuel Giménez Fernández, fou combatuda pels grans propietaris agrícoles Molts salaris foren reduïts a la quantia d’abans de la proclamació de la república i…
La Veu de Catalunya
Portada del primer número de La Veu de Catalunya
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en català que sortí a Barcelona des de l’1 de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937.
La Veu , nom amb el qual era conegut popularment, nasqué, però, com a setmanari literari i polític l’11 de gener de 1891, fundat per Narcís Verdaguer i Callís , Joaquim Cabot i Rovira i Jaume Collell i Bancells El 1899 es convertí en diari, eminentment polític, defensor del programa de la Lliga Regionalista, i n'assumí la direcció Enric Prat de la Riba i Sarrà A causa d’un article editorial, signat pel director, el diari fou suspès maig del 1900 — març del 1901 Sortí, però, sota els títols de La Creu de Catalunya i Diari de Catalunya Pel març del 1902, a causa d’un article, reproduït a L’…
Església russa
Església ortodoxa sota la jurisdicció del patriarcat de Moscou.
Rússia rebé el cristianisme de Constantinoble, però sota la forma eslava, que ja s’havia establert a Bulgària El 988 el príncep de Kíev Vladimir es féu batejar, juntament amb tot el poble, i tot seguit s’organitzà l’Església Aviat, però, depengué de Constantinoble El 1051, com a reacció antibizantina, Hilarió es proclamà metropolita de Kíev L’ocupació mongol i els atacs dels croats suecs i dels cavallers teutònics segle XIII convertiren Novgorod i el seu príncep Alexandre Nevski en símbol de baluard de l’ortodòxia davant de pagans i de llatins Després d’una breu estada del…
vescomtat de Térmens
Història
Títol concedit el 1647 al general de la cavalleria de Catalunya, el portuguès Gregorio de Brito e Carbalho, governador militar de Lleida, pel seu èxit a apoderar-se del fort de Térmens (1647), baluard franco-català que amenaçava les posicions castellanes de Lleida, que ell defensà amb eficàcia, malgrat el setge que hagué de sofrir.
El títol passà als Giménez i als Von Schmiterlow
primera guerra Carlina
Himne en honor de les forces d’Espartero per la presa de Morella, el 30 de maig de 1840, en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Història
Guerra civil (dita també modernament guerra dels Set Anys).
Motivada, d’una manera inmediata, pel plet successori plantejat a la mort de Ferran VII Pragmàtica Sanció, però la causa profunda de la qual era la divisió del país en absolutistes, que sostingueren la causa de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó Carles V, germà de Ferran, i en liberals, agrupats al voltant d’Isabel II, filla de Ferran i de Maria Cristina, representada per la seva mare com a reina governadora i regent durant la minoritat D’ací els noms de carlins i d’ isabelins o cristins donats als uns i als altres, respectivament La ruralia era absolutista, però no assolí a tot arreu la…
Partido Republicano Radical
Partit polític
Organització política d’àmbit espanyol constituïda formalment a Santander el 6 de gener de 1908 sota l’impuls i la direcció d’Alejandro Lerroux.
Els orígens Tot i comptar amb l’adhesió del blasquisme valencià i d’importants fraccions republicanes de Madrid, Aragó i Andalusia occidental, el patrimoni bàsic i el precedent inexcusable del nou partit era el moviment republicà lerrouxista que s’havia anat desenvolupant a Catalunya des del 1901 Arran de la seva elecció com a diputat per Barcelona, al maig del 1901, dins una fràgil aliança de federals, progressistes i fusionistes, el periodista madrileny Alejandro Lerroux García intuí l’enorme potencial polític d’esquerres que la capital catalana, la més gran concentració obrera i popular de…