Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Museu Tèxtil de Terrassa
Historiografia catalana
Institució museística creada l’any 1946 per l’Institut Industrial, que rebé el nom de Museo Biosca.
Desenvolupament enciclopèdic El Museu, de caràcter privat, fou fundat per iniciativa de dos dels representants paradigmàtics de l’oligarquia industrial recuperada després de la postguerra espanyola José Biosca Torres, representant de l’Institut Industrial a Madrid, i J Badrinas Sala, nebot d’Alfons Sala El tàndem Badrinas-Biosca ha estat considerat clau per la historiografia terrassenca per a entendre la Terrassa de postguerra i la seva relació amb els organismes de decisió econòmica de l’Estat espanyol els anys cinquanta En el moment de la seva creació, el Museu estava sota la tutela de l’…
els Negres
Grup d’artistes catalans format a Barcelona al principi del segle XX entorn de Manuel Ainaud i Sánchez.
L’integraven l’escultor Cèsar Cabanes i Badosa Arenys de Mar, Maresme 1885 — Terrassa, Vallès Occidental 1952, el dibuixant Joaquim Biosca , el pintor i escultor Martí Gimeno i Massague r Torroella de Montgrí, Baix Empordà 1889 — Buenos Aires 1971 —fill de Francesc Gimeno—, Enric Moles i altres, actualment desconeguts, com Jaume Muntasell i el dibuixant Carles Grau Enric Casanovas s’apropà al grup i el 1903 exposà amb Ainaud i Grau a Els 4 Gats Admiraven Nonell, especialment el de temàtica sòrdida, i l’escultura de Carles Mani, al costat del qual Ainaud arribà a exposar Ainaud, Gimeno, Biosca…
Unió Ciclista La Sénia
Ciclisme
Club ciclista de la Sénia.
Sorgí l’any 1989 amb la fusió de la Penya Cicloturista de La Sénia i el Club Ciclista La Sénia El seu primer president fou Pascual Navarra, tot i que el seu dirigent històric fou Nèstor Biosca Organitzà els trofeus Sant Llorenç i Sant Marc i, des del 1999, la Marxa Cicloturista Tres Regions Al llarg dels anys tingué diversos equips d’on sorgiren bons corredors de pista
Centre de Documentació i Museu Tèxtil

Aspecte exterior del Centre de Documentació i Museu Tèxtil
© CDMT / Quico Ortega
Indústria tèxtil
Museologia
Arts decoratives
Indumentària
Museu
Espai per a la investigació i la conservació, la inspiració i la divulgació del patrimoni tèxtil.
Situat a Terrassa, conserva teixits, indumentària, roba de la llar, complements, mostraris industrials i dissenys El seu fons, que consta de més de 100000 objectes, se centra principalment en l’àrea europea i mediterrània, amb peces que cronològicament van des del segle I fins a l’època actual També té algunes colleccions orientals i americanes Cal esmentar especialment el patrimoni modernista, una collecció única que reuneix obres mestres d’artistes, dissenyadors i empreses catalanes del final del segle XIX i del principi del segle XX El primer embrió del Centre fou la collecció privada de…
Club Patí Sant Ramon de Vilafranca
Esport general
Club poliesportiu de Vilafranca del Penedès.
Fundat el 1982, forma part de l’escola Sant Ramon de Penyafort Disposa de seccions d’hoquei sobre patins, patinatge artístic, futbol i bàsquet També tingué secció d’atletisme entre el 1985 i el 1989 La secció d’hoquei és la més destacada, amb un equip sènior a segona catalana i diversos equips en categories inferiors Una quinzena de jugadors formats al club jugaren a divisió d’honor, com Josep Lluís Delriu, Pep Biosca, Joan Escrig o Jordi Martínez Els anys vuitanta els equips aleví i infantil es proclamaren campions d’Espanya en alguna ocasió Organitza anualment, des del 1982, el torneig d’…
Institut Industrial de Terrassa
Entitat nascuda el 1873 com a resultat de la fusió de l’antic Gremi de Fabricants i l’Associació de Fabricants, per al progrés, el foment i la defensa de la indústria llanera de Terrassa.
Tingué un representant permanent a Madrid i publicà el periòdic proteccionista “La Industria Tarrasense” 1876 En sorgiren la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa 1886, la Mútua d’Assegurances 1900, la Biblioteca Tècnica-Tèxtil 1933, el Museu Tèxtil Biosca 1946, l’Oficina de Productivitat 1957, etc Ha contribuït a l’ensenyament tècnic i tèxtil de Terrassa El 1928 es fusionà amb la Mútua Fabril, creada el 1920 El 1936 fou collectivitzada pel departament d’economia de la Generalitat El 1939 fou incorporada a la Central Nacional Sindicalista com a servei sindical El 1955 creà el…
Societat Arqueològica Valenciana (SAV)
Historiografia catalana
Secció de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València, creada el 1871 per iniciativa de Felicíssim Llorente i Olivares.
Desenvolupament enciclopèdic L’objectiu fonamental de la SAV fou el de fomentar l’estudi de les antiguitats del País Valencià Aquest nou projecte fou acollit de bon grat per l’aleshores president de la Societat Econòmica, Josep de Llano i White Per indicació de Josep Vilanova i Piera, germà del geòleg i prehistoriador Joan Vilanova, s’amplià la finalitat de la nova societat als estudis de la prehistòria, en aquell temps una ciència incipient El 22 d’abril de 1871, es nomenà una comissió formada pel mateix Josep de Llano, Alexandre Cerdà i Josep Biosca encarregada de redactar els estatuts, que…
Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra
Partit polític
Partit fundat a Barcelona al desembre de 1985 per la confluència de Nacionalistes d’Esquerra, Renovadors d’Esquerra i Independents per l’Esquerra Nacional, que ja treballaven junts des de 1984 dins la coalició Entesa d’Esquerra Catalana.
Defensà l’alliberament nacional dels Països Catalans per mitjans democràtics i la construcció del socialisme En les eleccions legislatives de 1986 participà en la coalició Unió de l’Esquerra Catalana, amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya, que obtingué 124551 vots El 1987 participà en la creació de la federació Iniciativa per Catalunya IC , però el mateix any un grup de militants i quadres de Reus, encapçalats per Ernest Benach, passaren a Esquerra Republicana de Catalunya ERC Davant les eleccions europees d’aquell any integrà la coalició Esquerra dels Pobles amb…
Futbol Club Barcelona
El Camp Nou, estadi del Futbol Club Barcelona
© B. Llebaria
Futbol
Basquetbol
Handbol
Hoquei sobre patins
Futbol sala
Entitat esportiva barcelonina fundada el 29 de novembre de 1899 per Joan Gamper amb el nom de Football Club Barcelona, que ha esdevingut el club poliesportiu més important i representatiu dels Països Catalans.
Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter…
,