Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Alí Babà
Protagonista d’un conte de les Mil i una nits
, que no apareix, però, a totes les edicions.
Alí Babà descobreix casualment que pronunciant les paraules “Sèsam, obre't” s’obre la porta d’una cova que guarda el botí de quaranta lladres Descobert ell mateix pels lladres, se n'allibera gràcies a una esclava
Cassandra
Mitologia
Filla de Príam, rei de Troia.
Apollo li concedí el do de la profecia, però Cassandra desdenyà el déu, i aquest la puní a no ésser creguda mai Predigué la destrucció de Troia En el repartiment del botí fou adjudicada a Agamèmnon, i fou morta amb ell a Argos
batalla de Quart
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut al pla de Quart de Poblet (Horta), el 1094 (probablement el 25 d’octubre), entre les forces del Cid i l’exèrcit almoràvit manat pel cabdill Muḥammad.
El Cid fingí retirar-se a València després d’una incursió, però mentre els almoràvits el perseguien envià un altre sector de les seves forces contra el campament enemic, que fou pres juntament amb un important botí, el qual fou compartit per Alfons VI de Castella, que arribava en ajuda del Cid
batalla del Cefís
Història
Militar
Combat que tingué lloc a les vores del riu Cefís, a la plana de Beòcia, el 13 de març de 1311, entre els almogàvers de la companyia catalana i l’exèrcit de Gualter I de Brienne, duc d’Atenes.
Els catalans desviaren les aigües del riu i el convertiren, així, en aiguamoll La cavalleria francesa restà encallada en el fang i fou totalment anihilada per la infanteria catalana, reforçada per 500 catalans mercenaris de Brienne que es negaren a lluitar a favor dels francesos Hi moriren Gualter de Brienne i la majoria dels seus cavallers el botí aplegat pels almogàvers fou considerable, i l’endemà elegiren com a capità Roger Desllor La batalla representà la fi de la vida errant de la companyia catalana i el seu establiment al ducat d’Atenes
batalla de Sanluri
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Sanluri, prop de Càller (Sardenya), el 26 de juny de 1409, entre les tropes catalanes dirigides per Martí I de Sicília
i les sardes que havia dirigit Brancaleó Dòria i llurs aliades, les del vescomte Guillem II de Narbona.
Malgrat la superioritat numèrica sarda, els catalans assoliren una victòria completa, amb un botí nombrós, l’ocupació de la vila de Sanluri i la captura de l’estendard del vescomte, que fou enviat a Barcelona com a trofeu Les pèrdues catalanes foren escasses, si bé hi moriren personatges com Joan Desvalls, conseller de Barcelona La nova de la victòria causà una gran alegria a Barcelona, on el rei Martí I féu fer importants celebracions l’alegria es canvià aviat en dol, però, en saber-se la mort de Martí I de Sicília, hereu de la corona catalanoaragonesa i únic descendent baró de…
expedició de Còrdova
Història
Campanya empresa per un exèrcit català de 10 000 homes comandat per Ramon Borrell, comte de Barcelona, i Ermengol I, comte d’Urgell, l’any 1010.
Per ajudar el califa cordobès Muḥammad ibn Hišām, cap del partit dels eslaus, contra el seu rival Sulaymān ibn al-Ḥakam, cap del partit dels berbers, que fou vençut L’exèrcit català triomfà en la batalla d’Akabat al-Bakr, fou vençut prop del Guadiana i, finalment, entrà a Còrdova i la saquejà El botí fou molt quantiós, però també ho foren les pèrdues uns 3 000 morts, entre els quals el comte Ermengol I d’Urgell, dit el de Còrdova Aquell any fou anomenat pels historiadors musulmans “any dels francs”, o sia, dels catalans Fou, en part, una represàlia pel saqueig de Barcelona per…
presa de Barbastre
Història
Conquesta de Barbastre, per l’agost del 1064, que formà part de la campanya promoguda pel papa Alexandre II contra els musulmans de la península Ibèrica i de Sicília, amb un caràcter religiós —remissió dels pecats als combatents, etc— que la fa un precedent de les croades a Terra Santa.
Fou preparada a Barcelona en una reunió de magnats a la qual assistiren el legat pontifici Hug Candi i el comte Ramon Berenguer I de Barcelona Hi participaren forces de molts regnes cristians, entre les quals les pontifícies comandades per Guillaume de Montreuil, les normandes, les de Gui Geofroi, comte de Poitiers i duc d’Aquitània, les aragoneses del rei Sanç Ramires i les catalanes del comte Ermengol d’Urgell i del bisbe de Vic, Berenguer Guifré Barbastre fou presa al cap d’un setge de quaranta dies Els vencedors s’apoderaren d’un enorme botí, tractaren durament els vençuts i adoptaren l’…
A sangre fría
Cinematografia
Pel·lícula del 1959; ficció de 83 min., dirigida per Joan Bosch i Palau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Germà Lorente, Barcelona, Urania Films Barcelona ARGUMENT J Bosch GUIÓ J Bosch, G Lorente FOTOGRAFIA Sebastià Perera blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Maria Rosa Ester MÚSICA Josep Solà INTERPRETACIÓ Arturo Fernández Manuel, Gisia Paradis Isabel, Carlos Larrañaga Carlos, Fernando Sancho Enrique, Miguel Ángel Gil Antonio, María Mahor María ESTRENA Barcelona, 14121959, Madrid, 17061960 Sinopsi Carlos és un jove ambiciós que planeja un atracament a la fàbrica tèxtil on treballa El robatori surt bé, però Carlos es…
Arxiu de Salamanca
Historiografia catalana
Dipòsit documental que no es formà totalment fins al maig del 1979, en plena transició de la dictadura franquista a la democràcia.
L’origen no tenia una finalitat arxivística i provenia d’un bloc anomenat Sección Guerra Civil, de l’Arxiu Històric Nacional Inicialment sorgit d’una llunyana ordre signada pel general Franco en plena Guerra Civil Espanyola —el 20 d’abril de 1936—, aquest dipòsit es completà amb una ordre posterior del Ministeri de l’Interior que tenia com a finalitat recuperar, classificar i custodiar documentació procedent d’entitats i de persones del bàndol republicà La seva funció era, doncs, repressiva A mesura que ocuparen el territori republicà, les tropes franquistes “ nacionales ” anaven requisant la…
El cerco
Cinematografia
Pel·lícula del 1955; ficció de 77 min., dirigida per Miquel Iglesias i Bonns.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Enric Esteban, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Joan Bosch FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ José Guardiola Conrado, Isabel de Castro Ana, Ángel Jordán Emilio, Francisco Piquer José, Carmen de Ronda Teresa, Luis Induni Martín, Carlos Ronda Rodríguez, Miguel Fleta l’inspector, Emilio Fábregas el metge, Eugenio Testa Javier, Màrius Beüt el fill de Rodríguez i el porter de la fàbrica ESTRENA Madrid, 01091955, Barcelona, 22091955…