Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Zhenyan
Secta de la Paraula Veritable, una de les deu sectes del budisme xinès a l’època tang.
Promoguda per l’indi Vajrabodhi, que anà a la Xina l’any 719, fou un reflex tardà del budisme indi en la seva forma tàntrica Vajrayāna, transformat per ideals ètics xinesos Més que una doctrina elaborada, proposava un camí curt i fàcil per a la salvació, basat en la creença en el poder màgic dels mots veritables pronunciats pel Buda, capaços, especialment, d’alliberar les ànimes dels càstigs infernals D’aquí que la recitació dels mantra i el ritual budista s’incorporessin als tradicionals oficis xinesos de difunts Desapareguda la secta, s’han continuat practicant fins avui els…
Avalokiteśvara
Bodhisattva del budisme mahāyāna.
El seu nom significa en sànscrit ‘el senyor contemplador’ o ‘el senyor vigilant’ i el seu principal atribut és la compassió amb què, des del seu paradís, Akanishṭha , contempla tots els éssers fins al més profund purgatori, l’ Avīchi És originàriament un personatge masculí dotat d’una sákti —Tārā— amb una multitud de manifestacions de significat metafísic A la Xina, però, on és el bodhisattva més popular i on, com al Japó, figura associat al culte d’ Amitābha Amida Amitābha , algunes de les seves representacions presenten trets lleugerament femenins per tal de llevar-li la determinació…
Māra
En el budisme, el dimoni.
Enemic de Buda, empeny els homes a caure en les passions
Chan
Escola budista xinesa de la meditació (en japonès, zen).
El budisme introduí a la Xina la forma índia de meditació —concentració de la ment fins a ignorar el món exterior—, però mestres com An Shigao l’assimilaren de seguida a la idea taoista de conservació de l’energia vital Quan el budisme Chan emergí com a escola el fundador de la qual fou Bodhidharma al segle V dC, meditació significà “illuminació directa de la ment”
Amitābha Amida [Amitābha]
Uns dels principals bodhisattva del budisme mahāyāna.
Una altra interpretació el considera un dels dhyāni-buddha El seu nom significa en sànscrit ‘llum infinita’ Segons la tradició, Amitābha ha promès de no accedir a la beatitud final fins la salvació de tots els éssers D’origen probablement iranià, regna a l’Occident en un paradís o país pur sànscrit sukhāvatī xinès quingtu japonès jōdō per entrar al qual cal solament la fe i el lliurament a Amitābha Aquesta fe és suficient per als pitjors pecadors que recorden i repeteixen el seu nom abans de morir no són, per tant, necessàries les bones obres Aquesta doctrina, que és exposada en una famosa…
Pallava
Història
Dinastia índia que regnà a Kānci (actual Kānchīpuram), de la primeria del segle V a la darreria del segle IX.
Originària del Dècan, els seus membres impulsaren el comerç, s’expandiren limitadament pel SE d’Àsia i sostingueren el budisme, el jainisme i la fe bramànica foren eclipsats gradualment per la dinastia tàmil dels Chola
Borobudur

Buda en posició de lotus al santuari de Borobudur
© Fototeca.cat-Corel
Santuari
Budisme
Gran santuari budista de Java central (s VIII) corresponent al primer període de l’art javanès (ss VIII-X).
És compost de nou terrasses excavades en un turó, que contenen dagobes, estàtues de Buda i profusió de baixos relleus, amb diferents episodis de la vida del Buda Durant un segle i mig Borobudur fins vers el 925 fou centre del budisme javanès Restaurat per la UNESCO fins el 1983, el 1985 fou danyat per unes bombes collocades al seu interior
Koryo
Dinastia coreana fundada el 935 per Wang Kon, que donà nom a la península de Corea.
Els Koryo traslladaren la capital a Kaesong i lluitaren per la unificació territorial Reorganitzaren l’administració, redistribuïren la terra i difongueren el budisme arreu del país El 1225, arran de la gran invasió mongòlica, la península fou devastada i els darrers Koryo esdevingueren vassalls dels mongols Derrotats aquests a Tina, el 1368, la rebellió del general Li-Song-gye 1392 provocà la caiguda de la dinastia i l’adveniment dels Li
Pāla
Història
Dinastia índia que regnà a Bengala des del s VIII fins al XII.
El seu fundador, Gapala, assolí el poder en un període d’anarquia, i el seu fill i successor, Darmapāla ~770-810, expandí el regne i controlà Kanauj un quant temps Els monarques Devāpāla sIX i Rāmapāla s XII foren els més importants de la família, sota la qual el país abraçà el budisme Les dinasties veïnes dels Sena i Gāhadavāla eclipsaren els Pāla i en reduïren el regne als territoris al S de Bihar, on s’extingiren
Vairocana
Nom (‘il·luminador’) donat al Buda suprem en el budisme mahāyāna
.
Hom sol representar-lo en actitud meditativa, sovint envoltat dels altres quatre budes celestials, amb el gest característic dels “sis elements”, que expressa amb la mà dreta closa els cinc dits representen el món material terra, aigua, foc, aire i èter damunt l’esquerra, de la qual agafa l’índex que representa la consciència