Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Cabal
Història
Nom donat al consell privat de Carles II d’Anglaterra del 1669 al 1674, per les inicials dels membres principals (Clifford, Ashley, Buckingham, Arlington i Lauderdale).
Grup Excursionista Fills del Ter
Excursionisme
Entitat de Roda de Ter dedicada a l’excursionisme, l’alpinisme i la cultura.
Fou fundada el 1930 i desaparegué l’any 1939, amb l’entrada de les tropes franquistes a la població Tenia una branca científica, un himne i un butlletí propis Organitzava excursions pel Collsacabra, el Montseny, les Guilleries i els Pirineus També disposava d’una estació meteorològica i feia un seguiment del cabal del Ter
Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña
Portada del primer volum de la primera edició de la Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña
© Fototeca.cat
La més important de les obres historiogràfiques d’Antoni de Bofarull i de Brocà.
Intent de síntesi del cabal d’investigacions que sobre la història catalana hom havia anat acumulant des de la publicació dels Anales de Cataluña de Feliu de la Penya 1709, per obra de tres o quatre generacions d’erudits, des de Caresmar i els germans Finestres fins a Pròsper de Bofarull, Piferrer i el canonge Ripoll, completant-lo amb recerques pròpies, especialment a l’Arxiu Reial de Barcelona L’obra aparegué en 1876-78 i, a despit del seu llenguatge inadequat i confús, constitueix una fita important Arriba fins a la invasió napoleònica i dedica un gran espai a l’estudi de les…
Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña
Historiografia catalana
Obra historiogràfica d’Antoni de Bofarull i de Brocà, publicada a Barcelona entre els anys 1876-78, en nou volums.
En aquesta important obra, Bofarull volgué sintetitzar el cabal d’investigacions sobre la història civil o laica, i la religiosa del Principat, des d’èpoques primitives fins als últims sobirans espanyols Arriba fins a la invasió napoleònica i dedica un gran espai a l’estudi de les institucions, els costums i la cultura En el pròleg, l’autor reflexiona sobre la situació de la historiografia a Espanya, i situa al s XVI, amb el renaixement de les ciències i les arts, una nova etapa Aquesta etapa tingué com a elements representatius obres com la Historia de España 1780, del religiós…
Companyia Industrial del Llobregat
Economia
Empresa sorgida de la concessió feta a Manuel Guteras i Vila (1866) d’un cabal d’aigua de 400 l/s.
La concessió fou cedida a l’ajuntament de Barcelona 1871 i es constituí l’Empresa Concessionària d’Aigües Subterrànies del Riu Llobregat El 1881 feu la captació d’aigües de Sants i construí la conducció entre Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles 1882 Feu fallida el 1883, però fou rehabilitada 1896 Actualment és la Corporació Financera Agbar, filial de la Societat General d’Aigües de Barcelona
baronia de Goscons
Jurisdicció senyorial centrada a la força de Goscons, a Arenys de Munt (Maresme), pertanyent ja al segle XI al llinatge que prengué el nom del lloc.
Dita jurisdicció estava vinculada al castell de Montpalau, del qual també n'eren castlans els Goscons, sota el domini dels Cabrera Posteriorment, a mitjan segle XIII, aquesta demarcació feudal que comprenia els actuals llocs de Goscons, Sacreu i Vallalta passà per matrimoni als Arquer Malgrat que els Arquer de Goscons s’intitularen en ocasions barons de Goscons, com que les jurisdiccions senyorials foren abolides el 1813, la baronia de Goscons mai no fou tramitada ni reconeguda com a títol del regne efectiu a l’Estat espanyol Cal remarcar que un dels darrers barons de Goscons fou un dels…
Pla Hidrològic Nacional
Instrument d’ordenació i reequilibri hídric territorial de l’Estat espanyol.
El primer esborrany es presentà l’any 1992 El 1998, el ministeri de medi ambient publicà el Llibre Blanc de l’Aigua , en què es recollia la situació dels recursos hídrics de cadascuna de les conques hidrogràfiques de l’estat i s’establia una estimació dels excedents i els dèficits L’any 2000, Jaume Matas PP, aleshores ministre de medi ambient, presentà al Consell Nacional de l’Aigua una nova proposta de Pla, que el 2001 fou aprovada a les Corts per majoria absoluta El debat entorn del Pla Hidrològic Nacional fou especialment intens a Catalunya i Aragó, on bona part dels agents implicats s’…
Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006

Portada de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya 2006, dissenyada per Antoni Tàpies
© JoMV
Dret català
Llei orgànica promulgada el 19 de juliol de 2006 que atorga a Catalunya un règim d’autonomia en substitució de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, el qual deroga.
Antecedents, elaboració i aprovació El nou text es desenvolupà a partir de la iniciativa de reforma de l’Estatut del 1979 assumida pel govern català tripartit Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Republicana de Catalunya sorgit de les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades al novembre del 2003 Durant la campanya electoral, l’encara candidat socialista a la presidència del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero es comprometé públicament, segons expressió literal, a donar suport a l’estatut que aprovés el Parlament de…
arxius catedralicis dels Països Catalans
Historiografia catalana
Dipòsits documentals que inclouen els fons de les quinze catedrals del domini territorial de parla catalana.
Són un dels més importants a fi de tenir un coneixement històric de les respectives àrees i del conjunt, i es fan imprescindibles per a l’estudi del llarg període de la Baixa Edat Mitjana Per raons politicogeogràfiques, vuit d’aquests arxius es troben a l’àrea del Principat Girona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Girona , Urgell, Vic, Barcelona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona , Solsona, Lleida, Tarragona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Mallorca i Tortosa, tres al País Valencià València vg Arxiu Capitular de la Catedral de València , Sogorb-Castelló de la Plana vg…
premis Ciutat de Barcelona
Educació i entitats culturals i cíviques
Premis creats per l’Ajuntament de Barcelona el 1949 i que s’atorguen anualment a les millors obres de poesia catalana, novel·la, teatre, investigació, periodisme, cinema, etc., realitzades durant l’any anterior.
El lliurament tenia lloc el 26 de gener, en commemoració de l’entrada de les forces del general Franco a Barcelona, el 1939 el 1978, però, passaren a atorgar-se pel setembre Des de l’any 1985 s’entreguen en una data propera al 12 de febrer, coincidint amb la festa de santa Eulàlia El 1949 només es concedí el premi de literatura, a Bartolomé Soler per la novella Patapalo El 1950, amb la voluntat de singularitzar els premis i fer propaganda de les polítiques municipals, els Ciutat de Barcelona s’ampliarien a les categories de poesia, teatre, música, cinema i fotografia El 1958 el premi de…
,