Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
tractat de Calais
Història
Tractat signat a Calais (1360) per Joan II de França i Eduard III d’Anglaterra sobre la base de l’acord de Brétigny, que posà fi a la primera fase de la guerra dels Cent Anys.
Eduard III renuncià a la corona francesa, als ducats de Normandia i Turena, als comtats d’Anjou i de Maine i a la sobirania sobre Bretanya i Flandes li fou adjudicada Aquitània, els comtats de Guines i de Ponthieu inclòs el comtat de Montreuil, Calais, Sangatte i Ham Joan II, presoner dels anglesos, acordà de pagar tres milions d’escuts d’or per recuperar la seva llibertat El tractat no fou executat, i Joan II morí en captiveri
Les bourgeois de Calais
Monument
Monument de bronze erigit el 1886 a Calais (Bolonès), obra d’Auguste Rodin, sobre un tema encarregat per l’ajuntament: els sis burgesos que es lliuren al rei d’Anglaterra per tal de salvar la ciutat.
acord de Brétigny
Història
Acord signat el 1360 al llogaret de Brétigny (Orleanès, actual departament d’Eure i Loira) pel delfí Carles, fill de Joan II de França, i pel príncep de Gal·les Eduard, fill d’Eduard III d’Anglaterra.
Aquest acord fou la base del tractat de Calais
batalla de Crécy
Història
Militar
Primer combat important de la guerra dels Cent Anys, lliurat al sud de Crécy-en-Ponthieu (Picardia) el 26 d’agost de 1346, i en el qual Eduard III d’Anglaterra aconseguí una victòria total sobre Felip VI de França.
Tot seguit s’inicià el setge que donà als anglesos la possessió de Calais durant més d’un segle 1347-1458
pau de Vervins
Història
Tractat signat a Vervins (Picardia), el 2 de maig de 1598, entre Enric IV de França i Felip II de Castella que posà fi als enfrontaments entre ambdues monarquies.
Felip II reconegué Enric IV i cedí a França el Vermandois, Calais i una part de la Picardia i la Bretanya Per contrapartida, França cedí Cambrai i el Charolais a Espanya Ambdues parts ratificaren els acords del tractat de Cateau-Cambrésis 1559
V -1
Sigla de Vergeltungswaffe 1 amb què és coneguda la bomba autopropulsada mitjançant un pulsoreactor desenvolupada pels alemanys a partir de l’any 1942 i emprada, sobretot a mitjan 1944, per a bombardejar el SE d’Anglaterra, i Londres en concret.
La V-1 tingué l’aspecte d’un simple monoplà, amb un propulsor en forma de tub situat longitudinalment i aferrat sobre el timó La seva longitud era de 7,9 metres, i tenia una envergadura de 5,3 metres El pulsoreactor Argus li conferia una velocitat de prop de 700 km/h En foren construïdes unes 35 000 unitats, que eren llançades des de la franja compresa entre Le Havre i Calais El tipus de propulsor exigia que el llançament fos fet amb l’ajut d’una catapulta i uns carrils de guiatge
Guisa
Història
Família noble, una de les branques de la casa ducal de Lorena (França), la qual adquirí el comtat de Guisa el 1333, pel casament del duc de Lorena, Raül, amb Maria de Blois.
El 1428 el comtat passà a ésser ducat Claudi de Lorena 1496-1550 fou el primer dels ducs Es distingí en les guerres de Francesc I contra Carles V El seu fill, Francesc de Guisa 1519-63, conquerí Calais als anglesos i durant les guerres de religió comandà els catòlics contra els hugonots Morí assassinat El seu hereu, Enric de Guisa 1550-88, fou cap del partit catòlic sota els regnats de Carles IX i d’Enric III, el qual el féu matar Fou un dels responsables de la nit de Sant Bartomeu El succeí el seu germà Lluís de Guisa 1571-1640, cardenal de Lorena La família s’extingí a la mort…
guerra dels Cent Anys
La guerra dels Cent Anys
© fototeca.cat
Història
Conflicte que, interromput per nombroses treves i per dos tractats de pau, enfrontà França i Anglaterra del 1337 al 1453.
És considerat com la darrera fase del litigi plantejat entre ambdós països d’ençà que la conquesta d’Anglaterra per Guillem, duc de Normandia 1066, collocà els reis anglesos en la contradictòria situació d’ésser alhora sobirans a llur país i vassalls dels reis francesos pels territoris que en feu d’aquests tenien a França, i la manifestació política de la transició entre el món feudal i els estats moderns, que l’aparició del sentiment de nacionalitat accentuà Els punts de fricció eren nombrosos, puix que, a la pugna per la supremacia a Occident i als problemes derivats de les possessions dels…
tractat de Cateau-Cambrésis
Pau signada a Cateau-Cambrésis (actual Cateau, Cambrésis) el dia 2 d’abril de 1559, entre França i Anglaterra, i el dia 3, entre França i la monarquia hispànica, que posava fi a les guerres entre França i els Habsburg.
Després de la derrota de Saint-Quentin i del fracàs del duc de Guisa a Itàlia, Enric II de França, davant l’esgotament econòmic i l’extensió del protestantisme al seu país, decidí de signar la pau amb Felip II que, malgrat el triomf militar, havia sofert la primera bancarrota 1557 i havia perdut l’aliança anglesa en morir la seva muller Maria Tudor 1558 En el tractat amb Anglaterra, França recuperava la ciutat de Calais En la pau amb Felip II, França recuperava les places del Somme i conservava els bisbats de Metz, Toul i Verdun, tornava Còrsega als genovesos, reconeixia les…