Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
calcàries lignitíferes de Calaf
Geologia
Formació de calcàries de colors clars, amb lignits que contenen fauna sannoisiana amb Ancodus aymardi
i Striatella mystia
, desenvolupada extensament a Calaf (Anoia), localitat tipus.
Mosterià
La indústria mosteriana era tallada principalment en nuclis de sílex i, menys sovint, en calcàries o quars. Hi ha una remarcable uniformitat en el temps i l’espai, si bé es pot distingir una certa varietat regional.
Biopunt, a partir de fonts diverses
Prehistòria
Època prehistòrica corresponent al Paleolític mitjà.
La indústria del Mosterià fou fabricada per l’home de Neandertal, des del 100000 o abans fins al 40000 aC L’extensió és bàsicament europea, bé que també n'hi ha jaciments a l’Àsia occidental i indústries contemporànies emparentades al nord de l’Àfrica Aterià Els instruments de sílex són més complexos i més diversificats que els del Paleolític inferior, la qual cosa demostra un avançament tècnic notable, amb peces com les puntes triangulars, gratadors, etc Geològicament, el Mosterià correspon al darrer interglacial i a la primera fase de la glaciació del Würm Les condicions climàtiques fredes…
Viseà
Geologia
Estatge del Carbonífer inferior, situat per sobre del Tournaisià i per sota del Namurià.
En constitueixen l’estratotip les calcàries de Visé Bèlgica
Santonià
Geologia
Quart estatge del Cretaci superior, situat damunt el Coniacià i sota el Campanià.
L’estratotip és a les calcàries de Saintes França
Toarcià
Geologia
Últim estatge de la part inferior del sistema juràssic, situat per sobre del Pliensbaquià i per sota de l’Aalenià.
En constitueixen l’estratotip les calcàries margoses de Thouars França
Retià
Geologia
Darrer estatge del Triàsic, situat damunt del Norià i sota de l’Hettangià.
L’estratotip és a les llicorelles i calcàries dels Alps Rètics
Wenlockià
Geologia
Segona sèrie (i època) del Silurià superior, situat damunt el Llandoverià i sota el Ludlowià.
L’estratotip és a les calcàries i les llicorelles fossilíferes de Wenlock Shropshire, Anglaterra
Pontià
Geologia
Antiga divisió estratigràfica del Miocè superior continental.
Equival als actuals Andalusià i Tortonià En constitueixen l’estratotip les calcàries d’Odessa Ucraïna, prop de la mar Negra
Algonquià
Geologia
Unitat del Precambrià de l’escut canadenc, equivalent del Proterozoic.
Dividit en tres parts, Aphebià , Helikalià i Hadrynià , comprèn entre els 2,8 × 10 9 anys i els 570 × 10 6 anys Les formacions d’aquest període són constituïdes per esquists, quarsites i calcàries i algunes vegades també per gneis Hom hi ha trobat alguns braquiòpodes, restes d’equinoderms i pistes de cucs
Oligocè
Geologia
Última sèrie o època del Terciari inferior, compresa entre l’Eocè i el Miocè.
Juntament amb l’Eocè es caracteritza per la presència abundant de nummulits Hi predominen els materials detrítics amb abundància de trams argilosos Hi ha també calcàries lacustres i evaporites Als Països Catalans és regressiu i està mal caracteritzat L’època oligocena ha durat, com a màxim, dels 38 als 24,6 milions d’anys, i la seva divisió en estatges és força discutida, així com els seus límits concrets Hom el divideix actualment en dos estatges Estampià i Catià A part alguns grups de foraminífers que permeten de definir bé l’Oligocè, com és ara les lepidociclines i alguns…