Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
La Solidaria
Societat obrera de tipògrafs de Barcelona constituïda a mitjan 1882.
Fou una escissió de la Societat Tipogràfica de Barcelona feta pels anarquistes que no pogueren dur aquesta a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola Reuní dirigents importants, com Josep Llunàs i Pujals, Eudald Canibell, Antoni Pellicer i Paraire, Pere Esteve, Anselmo Lorenzo, etc El seu òrgan de premsa fou “La Asociación” setembre del 1883 — juliol del 1889, dirigida per Canibell
Bibliografia Medical de Catalunya
Inventari d’obres escrites per metges dels Països Catalans, publicat a Barcelona el 1918.
Conté 2 625 cèdules, reunides en l’exposició bibliogràfica annexa al Segon Congrés de Metges de Llengua Catalana 1917 Tot i que també hi foren catalogats texts històrics o literaris, el conjunt és fonamentalment de caràcter científic, i constitueix un important aplec de materials per a l’estudi de la medicina catalana del s XIII al XIX El volum porta una extensa introducció d’Eudald Canibell
Societat Tipogràfica de Barcelona
Organisme obrer fundat a Barcelona el 15 d’agost de 1879 i que pretengué de reunir els tipògrafs amb funcions de caire sindical i assistencial.
El seu primer president fou Tomàs Gallego, i entre d’altres en foren socis Toribio Reoyo, Antoni Pellicer, Eudald Canibell, Josep Llunas, Anselmo Lorenzo, etc Féu aparèixer un Boletín Oficial febrer del 1880 — setembre del 1883 i impulsà la creació d’organismes similars a Palma, Lleida, Castelló de la Plana i Barcelona Tenia 136 afiliats a la fi del 1879, 327 pel gener del 1881 i 520 pel febrer del 1882 —sobre un total d’uns 800 obrers del ram— Volgué inicialment aparèixer com a neutral entre els antipolítics i els politicistes, però els tipògrafs anarquistes xocaren amb la…
Federació de Treballadors de la Regió Espanyola
Organització sindical, proclamada anarcocol·lectivista, que substituí, a partir del 1881, la Federació Regional Espanyola de l’AIT.
Sorgí dels esforços del grup anarcosindicalista català —en especial de Farga i Pellicer—, partidari de posar fi a la clandestinitat, en contra del parer de García Viñas, Trinidad Soriano, Anselmo Lorenzo, etc El primer congrés es reuní a Barcelona pel setembre del 1881, i aviat assolí un nombre d’afiliats semblants als de la Regional del 1870-73 al congrés de Sevilla, pel setembre del 1882, hi hagué representats 57 934 obrers 38 349 dels quals d’Andalusia, 13 201 de Catalunya i 2 355 del País Valencià De tota manera, la seva actuació restà esterilitzada per la lluita interna, per tal com la…
Centre Català
Partit polític
Primera entitat política del catalanisme.
La idea de fundar-la sorgí d’una proposta de Manuel de Lasarte en el I Congrés Catalanista 1880 i es constituí a Barcelona el 17 de juny de 1882, si bé originalment no era una associació política El 1887 sofrí una important escissió i, finalment, el seu Consell General n’aprovà la dissolució el 5 de desembre de 1894 No obstant això, un nombrós grup de socis, majoritàriament joves, el refundà tot seguit com a Centre Català de Barcelona i sollicità l’admissió a la Unió Catalanista Inicialment, el Centre Català fou una associació amb voluntat unitària, que aixoplugà bona part dels corrents…
campanya lingüística de L’Avenç
Campanya iniciada al juliol del 1890 amb una sèrie d’articles d’Eudald Canibell ( La rutina del català escrit
) i de Joaquim Casas i Carbó ( Estudis de llengua catalana
), publicats en la revista L’Avenç
.
La campanya fou encarrilada “a modificar l’ortografia i a posar el llenguatge escrit d’acord amb el llenguatge parlat” En el número del gener del 1891, amb el canvi de grafia del títol de la revista L’Avens per L’Avenç , hom reintroduïa l’ús de la ç i el mateix any l’establiment i llibreria de L’Avenç , que dirigia Jaume Massó, publicà l' Ensayo de gramática del catalán moderno , el primer llibre de Pompeu Fabra, on era exposada la “teoria general” de les reformes iniciades Tant la campanya de la revista com l’aparició de l' Ensayo foren rebudes més aviat amb fredor gairebé no hi hagué…