Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
bisbat de Sant Feliu de Llobregat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat).
Fou creat a conseqüència de la divisió de l’arquebisbat de Barcelona l’any 2004 De 1609 km 2 d’extensió, té 661393 habitants, 121 parròquies, 152 capellans, 23 comunitats de religiosos i 67 de religioses Episcopologi de Sant Feliu de Llobregat bisbe periode lloc de naixement Agustí Cortés Soriano 2004-24 València Xabier Gómez García des del 2024 Azkoitia, Guipúscoa
guerra de Vendée
Història
Insurrecció contrarevolucionària que tingué lloc a la regió francesa de Vendée (1793-94).
La causa immediata fou una lleva general, que incidí en el descontentament popular per la venda dels béns nacionals El moviment aglutinà camperols, burgesos i aristòcrates reialistes, i fou atiat pels sermons dels capellans refractaris Els insurrectes venceren a Châtillon-sur-Sèvres i a Vihiers, però foren derrotats a Nantes, Graville, Angers, Le Mans i Savenay, i, sotmesos a una repressió sagnant, s’acolliren a l’amnistia termidoriana
bisbat de Terrassa
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té com a capital Terrassa.
Fou creada a partir de la partició de l’arquebisbat de Barcelona, l’any 2004 Amb 1016674 habitants, 120 parròquies, 165 capellans, 24 comunitats de religiosos i 88 de religioses és una de les més grans de Catalunya, després de la de Barcelona Episcopologi de Sant Feliu de Llobregat bisbe periode lloc de naixement Josep Àngel Sáiz Meneses 2004-21 Sisante, Castella-la Manxa Salvador Cristau i Coll des del 2021 Barcelona
Universitat de Solsona
Institució d’ensenyament superior creada el 1620 per una butlla del papa Pau V quan erigí en Universitat Literària el Col·legi de Sant Miquel i Sant Gabriel de Solsona, creat el 1615 pels dominicans en el convent que fundaren a Solsona.
Fou regentada pels dominicans, i podia conferir graus que valien al Principat de Catalunya i a Mallorca S'hi formaven els futurs capellans de la nova diòcesi de Solsona, car el seminari no es creà fins el 1846 Tingué una vida pròspera i una notable qualitat acadèmica, fins que fou suprimida per Felip V i agregada a Cervera per decret de l’11 de maig de 1717 Continuà com a collegi fins a l’exclaustració dels dominicans el 1835
la Caputxinada
Història
Nom amb què és coneguda l’assemblea constituent del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona
.
Celebrada al convent dels caputxins de Sarrià, a Barcelona, del 9 a l’11 de març de 1966, hi assistiren 450 representants d’estudiants, professors i intellectuals El setge i posterior assalt policial al convent suscità un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica de l’oposició catalana, i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista d’importants sectors eclesiàstics manifestació de capellans pels carrers de Barcelona, l’11 de maig i professionals fundació del Grup Democràtic de periodistes, a l’abril del mateix…
els Innocents

La matança dels Innocents (1611), de Guido Reni (Pinacoteca Nacional, Bolonya)
Folklore
Infants de la rodalia de Betlem que, segons l’evangeli de Mateu, Herodes feu matar en veure’s burlat pels mags.
Venerats com a sants, hom en fa commemoració el 28 de desembre El dia dels Innocents , a partir de l’antic costum d’alguns monestirs i catedrals medievals de donar el poder aquest dia a un infant bisbetó derivà cap a d’altres bromes els fadrins d’alguns pobles ocupaven el lloc dels capellans hom celebrava fins i tot misses burlesques, que portaren a la prohibició de la festa i de les autoritats locals, amb recaptament d’"imposts” que servien per a celebrar la festa, representacions de broma del consell municipal, etc La festa tenia una importància especial a Igualada Ha perdurat fins avui…
Fraternitat Sant Pius X
Institució tradicionalista.
El bisbe tradicionalista francès Marcel Lefebvre fundà, el 1979, la Fraternitat Sant Pius X, que integra el seminari que ell mateix havia fundat l’any 1970 a Ecône Suïssa i altres centres tradicionalistes que s’havien anat creant a diversos països sense l’autorització de Roma La Fraternitat aplega els catòlics que no accepten els ensenyaments del concili II del Vaticà especialment en el camp de la reforma litúrgica, de l’ecumenisme i de la doctrina sobre la llibertat religiosa, perquè consideren que contradiuen la doctrina tradicional de l’Església catòlica Marcel Lefebvre, que d’ençà del…
Reial Mestrança de Cavalleria de València
Història
Cos nobiliari creat el 1690, anàlogament a les mestrances de Sevilla i Granada, per a instruir i ensinistrar en els exercicis eqüestres els joves de la noblesa de la ciutat i del regne de València i per a organitzar justes, torneigs i curses de braus, posat sota l’advocació de la Immaculada Concepció.
Les seves constitucions foren impreses el 1697 Arran de la guerra de Successió a la corona d’Espanya restà inactiva, però fou restablerta el 1747 El 1754 el rei confirmà les antigues constitucions i el 1775 n'aprovà unes de noves El seu govern és a càrrec d’un germà major que ha d’ésser un membre de la casa reial i, des de Ferran VII, ha estat sempre el rei, un tinent de germà major, un fiscal, dos padrins, un secretari, un tresorer, dos capellans, cinc quadrillers, dos diputats i dos comissaris Es disposà que el capità general de València en fos jutge protector Per a ingressar-…
Capella del Reial Col·legi del Corpus Christi de València
Música
Coneguda també per Capella del ’Real’ i per Capella del Patriarca, fou fundada per Joan de Ribera i patrocinada per Felip III.
A partir del segle XVII esdevingué un important centre de vida i formació musical, on el mestre de capella ensenyava els infantillos , nens de vuit i nou anys que s’iniciaven en aquest món, i una part dels quals formava la capella musical La tasca educativa, però, s’aturà l’any 1964, moment a partir del qual els membres de la Capella foren homes -capellans i seglars amb formació musical-, que s’hi incorporaven per selecció Per a certes ocasions també disposaven de la collaboració de veus femenines, procedents generalment del Cor de València El seu important i extens repertori no…
Som Església
Moviment internacional catòlic de caràcter renovador.
Corrent originat cap a la meitat dels anys noranta del s XX a Àustria i a Alemanya, que gira entorn d’un manifest que duu aquest nom i que ha estat firmat per milers de catòlics a Europa, l’Amèrica Llatina i l’Amèrica del Nord Les seves reivindicacions principals són una Església amb més diàleg i participació del poble, que promogui un procés democratitzador al seu si la igualtat plena de les dones i la seva admissió en tots els ministeris eclesials el celibat opcional per als capellans, i una valoració més positiva de la sexualitat Aquest moviment té una estructura de xarxa i se…