Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Sagrat Cor de Jesús
Representació del cor de Jesucrist en tant que símbol alhora del seu amor humà i diví.
Amb precedents medievals d’un culte a la ferida del costat de Crist, la devoció al cor de Jesús es desenvolupà ja al s XIII, en les visions de les santes Matilde i Gertrudis Cartoixans, jesuïtes i les religioses de la Visitació intentaren d’estendre aquesta devoció, que rebé l’impuls definitiu a partir de les visions 1673-75 de santa Marguerite-Marie d’Alacoque i de la primera elaboració teològica que en féu Jean Eudes Climent XIII 1765 n'aprovà facultativament el culte, estès després a tota l’Església Catòlica per Pius IX 1856, el divendres després de l’octava de Corpus Entre les pràctiques…
arxius monàstics i conventuals dels Països Catalans
Historiografia catalana
Els primers ordes monàstics s’implantaren als Països Catalans al segle IX, durant el procés de reconquesta cristiana; foren en concret els monestirs benedictins, que instauraren la regla de sant Benet en establiments monàstics del Pallars, la Ribagorça, Girona i l’Urgell.
Entre el final del segle IX i l’inici del X es produïren les primeres fundacions benedictines de la noblesa comtal, on destaca el monestir de Ripoll, que en temps de l’abat Oliba, al segle XI, arribà a tenir un arxiu molt important i una de les biblioteques més grans de l’Europa cristiana Fins al segle XII es fundaren al Principat més d’un centenar de cases benedictines Al segle XIII, perderen influència pel creixement de les canòniques augustinianes Santa Maria de l’Estany, Sant Vicenç de Cardona i dels cenobis cistercencs Altres monestirs benedictins que, a més de Ripoll, tingueren arxius…
Col·loquis d’història del monaquisme català
Historiografia catalana
Conjunt de quatre trobades celebrades entre el 1966 i el 1978, amb l’objectiu d’estudiar el monaquisme als Països Catalans, especialment durant l’Edat Mitjana.
En la seva organització hi exercí un paper decisiu Eufemià Fort i Cogul El primer colloqui, celebrat a Santes Creus 1966, fou convocat per l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus amb l’objectiu d’afavorir l’elaboració del Monasticon Cataloniae Hi participaren nombrosos catedràtics i professors universitaris, com Eufemià Fort i Cogul, Josep M Casas i Homs, Miquel Coll i Alentorn, Joan-Ferran Cabestany i Fort, Jaume Sobrequés i Callicó i Manuel Riu i Riu També hi prengueren part Antoni Pladevall, alguns investigadors vinculats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Històric de la Ciutat de…
Arxiu del Regne de Mallorca
Historiografia catalana
Dipòsit documental de l’antic Regne de Mallorca i d’altres institucions posteriors fins a l’actualitat. Inclou també documentació de caràcter privat.
Nascut oficialment per una disposició del Ministeri de Comerç, Instrucció i Obres Públiques el 14 de gener de 1851, aquest arxiu de l’antic regne mallorquí fou considerat des de llavors com a establiment públic de l’Estat amb la denominació d’Arxiu Històric de les Balears, nom que s’ha anat modificant amb el pas dels anys —Arxiu General de Mallorca, Arxiu General Històric de Mallorca, Arxiu Regional de Mallorca, Arxiu Històric de Mallorca— L’impulsor de la fundació fou l’historiador menorquí Josep Maria Quadrado, que feu gestions davant la reina Isabel II per impedir que la Diputació…
història de l’Església
Historiografia catalana
Un dels primers referents d’aquesta historiografia, tan antiga com el cristianisme mateix, foren les actes dels màrtirs.
Al segle I, el pontífex i sant Climent I disposà que set notaris consignessin curosament tots els fets notables que es produïssin durant les passions dels fidels perseguits Hagiografies i cròniques d’ordes religiosos Als Països Catalans, les primeres notícies conservades sobre aquests testimonis de la fe foren transmissions posteriors, datades entre els segles VI i VII D’aquí sorgiren les hagiografies, en principi escrites en llatí i, a partir dels segles XIV i XV, també en català L’exposició de vides exemplars en què es barrejaven la biografia, els panegírics i les exhortacions morals acabà…
Església catòlica
Representació idealitzada d’una església preromànica, segons una il·lustració del Beatus de Torí de la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Església constituïda institucionalment entorn del papa i que proclama, enfront de la Reforma, d’haver mantingut la successió apostòlica i alhora, enfront de les Esglésies Orientals, la primacia i autoritat de la seu de Roma sobre totes les altres seus apostòliques.
La seva història és comuna, durant segles, amb la història de les Esglésies d’Orient i, durant més segles encara, amb les Esglésies sorgides de la Reforma A partir dels distanciaments mutus la història de cadascuna es particularitza Però cada Església pot escriure la seva història des dels orígens del cristianisme La història Els orígens El primer camp d’expansió de l’Església fou la comunitat jueva i, a partir del 43, els gentils La conversió de Pau, el 38, li donà un dels apòstols i militants més actius Les idees cristianes començaren a topar amb el judaisme oficial arran de la predicació…