Resultats de la cerca

Obra de profunda anàlisi psicològica, una de les més remarcables de l’autor i de la literatura russa Raskolnikov, el protagonista, es justifica a si mateix l’assassinat d’una vella usurera per la natura essencialment perversa d’aquesta, però també perquè amb el crim creu demostrar-se superior als homes corrents, condició que el fa sentir-se per damunt de les lleis i les consideracions ètiques d’aplicació general Influït per una moral de conformitat cristiana, tanmateix, Raskolnikov acaba lliurant-se a la justícia La novella té com a tesi la inutilitat de la rebellió -en aquest cas, individual…

Torna cada any voltat de gossos i enmig d’un vent que anomenen del Caçador Als Pirineus hi ha qui creu encara sentir els xiulets del damnat i el clapir dels gossos Hi ha qui situa el càstig el dia de Corpus, i el retorn, cada set anys Té relació amb una llarga sèrie de mites derivats del germànic d’Odin-Wotan, de cavalcades àeries d’ànimes damnades que s’apareixen en nits de tempesta guiades per un ferotge caçador Conceberen el mite, sota aquests aspecte terrorífic, Víctor Balaguer, en Amor a la pàtria 1858, en aplicar el nostre mite al del Comte Arnau, i Francesc de PCapella, en Leyendas y…

Raptà Corònida, sacerdotessa de Dionís, que, com a càstig, el feu tornar boig

D’origen tessali, fou purificat per Zeus dels crims que havia comès Intentà, desagraït, de seduir Hera Engendrà el centaure , i per això fou lligat a una roda encesa que, com a càstig, vaga eternament pels aires

Desenvolupament enciclopèdic D’argument mitològic, refà, mitjançant una prosa arcaïtzant, el vell mite de la deessa Diana, convertida en pedra com a càstig per la seva ingratitud amorosa Hom constata un sòlid coneixement per part d’Alegre d’autors com Ovidi, Boccaccio i Petrarca Bibliografia Pacheco, A i Bover, A 1982 Turró, J 1994 Vegeu bibliografia

Desenvolupament enciclopèdic De caràcter moralitzant, desenvolupa el tema de l’innocent perseguit per l’enveja—del fill del senescal d’Egipte condemnat a mort a conseqüència de les insídies d’un preceptor— i el càstig de l’intrigant L’obra culmina amb la conversió a la vida eremítica —no debades un ermità salva la vida del protagonista— del fill del senescal, el mateix rei d’Egipte i el seu hereu Bibliografia Aramon i Serra, R 1934 Vegeu bibliografia

Provinent tot sencer de la tradició anomenada sacerdotal s VI-V aC, és de caràcter legislatiu regula idealment el culte del tabernacle en el desert, segons la restauració descrita per Ezequiel conté un ritual dels sacrificis i de l’ordenació sacerdotal, lleis de puresa legal i d’expiació, lleis de santedat i un calendari de festes i acaba amb una promesa de Déu de restablir el seu poble si algun dia l’ha de dispersar en càstig de les violacions de l’aliança

Fill d’Èol i pare de Glauc, ja a l' Odissea apareix condemnat per Zeus a empènyer eternament fins al cim d’una muntanya una roca enorme que, un cop a dalt, torna a rodolar sempre cap al fons d’on el sentit de l’expressió un treball de Sísif , equivalent a un esforç ardu i inútil Diverses són les llegendes que expliquen el seu càstig terrible, però totes es resumeixen en el fet d’haver enganyat o desobeït els déus La seva figura inspirà un drama satíric d’Èsquil i un altre d’Eurípides Per a Albert Camus Le mythe de Sisyphe , el mite representà una meditació sobre el que té de tràgic l’absurd

En fou el cap Robert Aske Bé que aparentment amb un caràcter exclusivament religiós, aquest moviment tenia també un marcat contingut politicosocial contra la tendència de la monarquia a enfortir el poder reial sobre les terres al N del Humber, contra la preponderància de la gentry , contra l’expansió de la terra de pastura en perjudici de la terra de conreu, contra l' enclosure , etc Els revoltats demanaven també el càstig dels bisbes herètics i la restauració dels monestirs espoliats per la reforma Enric VIII i el seu ministre Cromwell prometeren el perdó als insurrectes si abandonaven les…

Les narracions bíbliques volen expressar la semblança essencial d’Eva amb Adam, la seva diferència i la seva complementarietat El nom hebreu d’Eva Havva , que significa ‘donadora de vida’, fa referència a la fecunditat La doctrina paulina sobre el nou Adam ha fonamentat la tipologia Eva-Església-Maria com a parallel i complement de la tipologia Adam-Crist Eva ha estat l’única figura de nu femení individualitzada dins l’art cristià No posseeix cap tipus iconogràfic uniforme, bé que és figurada quasi sempre amb un cert aspecte angelical, cabells rossos i pell blanca Hom la representa en el…