Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Freyr
Mitologia
Divinitat escandinava del matrimoni, de l’abundància i de la claredat del sol.
És fill de Njörd i germà de Freyja
Llibre dels Set Savis
Literatura catalana
Poema didàctic anònim redactat al final del segle XIII.
Desenvolupament enciclopèdic D’autor desconegut, es tracta d’una traducció d’un text francès en prosa, el qual és adaptació d’un poema també escrit en francès, del segle XII, traducció d’un text en hebreu Gaudí d’una enorme difusió, atès el seu estil directe i la claredat de la seva argumentació Bibliografia Giannetti, A 1996 Vegeu bibliografia
El giravolt de maig
Música
Òpera còmica en un acte, amb text de Josep Carner i música d’Eduard Toldrà, estrenada el 1928 al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb figurins de Xavier Nogués.
Tributària del mite de la primavera, és un joc d’enginy que narra uns amors desiguals, en un hostal del s XVIII, frustrats pel triomf del seny El text, fi i no exempt d’ironia, i la música, que reflecteix l’època amb un llenguatge modern, ple de concisió i de claredat, en fan l’òpera del Noucentisme català per excellència
The Tallis Scholars
Música
Agrupació vocal britànica a cappella especialitzada en música del Renaixement, fundada el 1973 per Peter Philips, que n’és el director.
Considerada la principal formació de música sacra d’aquesta època, tot i que també interpreta música profana, es distingeix per la qualitat i claredat del seu so Realitza nombrosos concerts cada any i ha actuat a Europa, els Estats Units, Austràlia, la Xina i Singapur Des del 1981 ha dut a terme, en exclusiva per a la discogràfica Gimell, enregistraments d’obres de compositors com W Byrd, GP da Palestrina i TL de Victoria, i també d’autors menys coneguts com J Clemens non Papa, Manuel Cardoso, Cipriano de Rore i Hendrik Isaac Molts d’aquests enregistraments han estat premiats…
Cobles de la divisió del Regne de Mallorques
Literatura catalana
Obra d’Anselm Turmeda escrita a Tunis el 1398, a sol·licitud «d’alguns honrats mercaders de Mallorques».
Desenvolupament enciclopèdic Està formada per 123 estrofes de vuit versos cada una, d’una notable originalitat i d’un eficaç nervi narratiu i àdhuc musical No ha de ser debades que un anònim compositor la farcís de tonalitats populars per a ser cantada a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim Les Cobles , en les quals es nota l’influx de La faula de Guillem de Torroella, proposen una allegoria de caràcter polític sobre la situació de l’illa, en la qual hi ha força referències a la peripècia personal de Turmeda, sobretot en l’espinós assumpte de la seva fugida i posterior conversió a l’islam…
Càlcul d’estructures
Literatura catalana
Llibre de poesia de Joan Margarit, publicat l’any 2005.
Desenvolupament enciclopèdic Conté un epíleg de l’autor a manera de poètica Format per seixanta-nou poemes sense divisions Autoretrat que actua a manera de tallafocs de la poesia anterior El poeta dissocia la seva imatge de nen amb l’arribada de la vellesa i acull i protegeix el seu passat davant la inclemència dels anys Aquest nou estadi li permet de revisar els temes de la seva obra amb una major profunditat i serenitat A través de l’amor, de la vellesa, de la comprensió cap als altres, el poeta s’enfronta a la naturalesa humana l’equivocació i l’error que, tanmateix, no provenen de la…
El canvi
Literatura catalana
Llibre miscel·lànic de contingut assagístic i poètic de Miquel Bauçà publicat l’any 1998.
Amb estructura de diccionari, aplega alfabèticament una gran quantitat d’entrades, que recullen anotacions de dietari, observacions morals i poemes Des del seu retir solitari a l’Eixample de Barcelona, Bauçà contempla estupefacte el formiguer humà de l’exterior, examina minuciosament els gestos i les conductes quotidianes del veïnat, que responen a lleis tribals i a l’obediència estulta de rols de casta Una obra desmesurada i delirant, que escapa a qualsevol control i defuig el tòpic, l’amabilitat social, alhora que es malfia de l’intellectualisme i de qualsevol subtilesa retòrica, i reïx pel…
En defensa pròpia
Literatura catalana
Articles vindicatius de Jacint Verdaguer, enfrontat amb el marquès de Comillas i el bisbe de Vic, publicats a la premsa de Barcelona, en dues sèries, els anys 1895 i 1897.
Desenvolupament enciclopèdic L’autor, amb un gran domini de l’estil polèmic i amb una visió sense matisos ni concessions del seu cas escandalós, hi narra la seva vida de servei i d’amistat a la casa López, i de collaboració en les empreses religioses i patriòtiques del bisbe de Vic Tot això en contrast amb l’expulsió del càrrec, del palau dels Comillas i de Barcelona, la reclusió a la Gleva, l’intent d’ingressar-lo com a dement, la condemna del tribunal eclesiàstic de retirar-li les llicències sacerdotals i, en fi, la campanya de desprestigi i d’assetjament econòmic La primera sèrie consta d’…
Aigües encantades
Literatura catalana
Drama d’idees de Joan Puig i Ferreter escrit el 1907, estrenat al Teatre Romea de Barcelona el 22 de març de 1908 i publicat també el 1908.
La trama i els personatges tenen el model en Un enemic del poble de Henrik Ibsen Planteja el xoc entre un grup social atàvic i un líder intellectual, que fracassa davant els interessos de la minoria S’hi explica la problemàtica d’un poble on els cacics exploten l’immobilisme i la superstició dels habitants per mantenir el seu estatus econòmic i social Durant una forta sequera, el Foraster —un enginyer— introdueix raons científiques per a utilitzar l’aigua que la creença popular manté sense canalitzar Ho fa ajudat de Cecília És ella qui vertebra l’obra en condensar una doble revolta la…
El quadern gris
Literatura catalana
Text autobiogràfic i de ficció de Josep Pla, publicat l’any 1966.
L’obra Com indica el subtítol, Un dietari , El quadern gris és un recull, una dilatada successió d’anècdotes, d’instants presos de l’estudi d’allò viscut i de fets diversos de la vida de l’autor L’enorme valor del que és indispensable, el concret, subtil i fins i tot insignificant pren cos en aquest dietari, en què l’escriptor contempla la seva vida i decideix narrar-la, tot entenent l’escriptura com un mètode per a ordenar i esclarir el pensament, un acte de modesta comprensió del món i de la gent, un gest d’honestedat i, en certa mesura, de confessió sobre el caràcter de l’autor i les seves…
,